Aneto (3.404 m.) en travessa des de Cerler, per tuca de Roques Trencades (2.755 m.) i pic d'Estivafreda (2.694 m.)

9, 10 i 11 d'abril

Tres fantàstics dies de travessa al voltant dels refugis Cap de Llauset i de la Renclusa, amb l'afegit de ser dalt de l'Aneto ben sols una tarda de diumenge, i la cirereta de fer un llarg descens fins a la Renclusa amb neu d'aquelles que es deixen fer i gaudir. 

Sortim de la banda de Cerler amb moltes incerteses. El primer dia travessem terrenys amables on no trobem pràcticament a ningú. Entre els refugis de Cap de Llauset i Renclusa ambient Chamonix-Zermatt amb la bona companyia de la colla del grup d'en Jorge Garcia Dihinx de la meteoqueviene i molta altra gent. Arribarem cansats al refugi de la Renclusa. L'endemà decidim baixar esquiant fins a l'Hospital de Benasc i allà agafar un taxi que ens pugi pista de Ballibierna amunt, tot i això encara ens tocarà fer 15 km. de travessa fins on tenim el cotxe. En definitiva, 3 dies de bon ambient que et reconcilien amb l'esquí de muntanya de proximitat.

Pista a la cabana d'Ardonés(1.972 m.)-cabana d'Ardonés(2.060 m.)-tuca de Roques Trencades(2.755 m.)-coll de Sierra Negra(2.687 m.)-coll de LLauset(2.904 m.)-embassament de LLauset(2.315 m.)-refugi Cap de LLauset(2.425 m.)

15 kms., +1.300 m., F+,***, S2-S3

Resseguim amb el cotxe la pista que porta a la cabana d'Ardonés  i aconseguim arribar a la cota 1.972 m., just a tocar de la neu. Calcem esquís i abans d'arribar al barranc de l'Ubago pugem fort amunt SW amb els esquís. Aviat tinc problemes amb una de les fixacions, toca tornar enrere i baixar ràpidament fins a Cerler per tal de llogar esquís. 

De nou en marxa, decidim canviar la ruta i anar en direcció a la cabana d'Ardonés on sembla més fàcil pujar amunt. Ens toca caminar des del pont que travessa el barranc de l'Ubago fins uns 80 m. per sobre la cabana d'Ardonés. La neu aquests dies comença a marxar i caldrà escollir bé per on avançar. Pugem cap a l'E fins a la tuca de Roques Trencades (2.755 m.) on arribem còmodament

Des del cim observem que ens queda una bona botifarra per la Serra Negra NE fins al coll de Llauset que es veu a la dreta de la tuca de Culebres. 

Just baixar del cim i quan comencem a resseguir la Serra Negra trobem un esqui perdut, com ha arribat aquí? Misteris de l'esquí de muntanya... Avancem cap al coll de Llauset que des d'aquí sembla molt dret, quan hi som trobem bones condicions de neu i el travessem amb relativa facilitat.

A l'altra banda en espera un bonic descens fins prop de l'embassament de Llauset. No tingueu la temptació de remuntar abans d'hora en direcció a l'estany de Botornés perquè "pringareu" com ens va passar a nosaltres. És important baixar per la riba dreta del riu de Llauset fins gairebé tocar l'embassament. Des d'allà ja veureu la coma N que us portarà en direcció al refugi del Cap de Llauset. Aquests dies, per remuntar la part inicial d'aquesta coma toca caminar una estona per un pedregar emprenyador. Arribem una mica tard al refugi que avui es força ple de gent. Allà ens trobem en Guti, que coneix bé tots els encontorns de per allà.

"Ski Room" del refugi Cap de Llauset, en paraules d'en Jorge Garcia Dihinx

Refugi Cap de Llauset(2.425 m.)-collada de Ballibierna(2.729 m.)-bretxa de Soler i Coll (2.663 m.)-bretxa Superior de Llosàs(3.060 m.)-coll de Corones(3.208 m.)-pic d'Aneto(3.404 m.)-coll de la Renclusa(2.295 m.)-refugi de la Renclusa(2.140 m.)

18 kms., +1.500 m., PD+,***, S3

Sortim del refugi cap a l'estany de Cap de Llauset, passem per sobre i aviat enfilem una coma una mica dreta W que ens porta a travessar la collada de Ballibierna. 

Descens dret en la part inicial, després ve un llarg flanqueig fins sota la bretxa de Soler i Coll, calcem grampons i amunt. A l’altra banda tenim un preciós descens fins a ibon de Llosàs. Des de l'ibon enfilem a la dreta N per terreny exposat fins arribar a la zona de la pleta de Llosàs on ens espera una llarga i càlida pujada fins a la bretxa Superior de Llosàs.

Dalt la bretxa confluïm força gent. Els que van davant posen un cordino que ajuda a treure una mica la por. Baixem amb grampons, la part inicial es sorrenca però es passa força bé.

Bretxa de Llosàs

A l'altra banda de la bretxa veiem el coll de Corones cap a on anem ràpidament abans no arribi el gruix de la gent. A la nostra dreta uns pocs esquiadors van cap al corredor Estasen. Després de fer un mos dalt del coll enfilem cap a l'Aneto on arribem sols, la resta de grups ja han marxat avall.

Fantàstic descens des de l'Aneto. A la cota 2.900 comencem a flanquejar a l'esquerra N. 

Passem prop de la bassa del Salterillo i després fem una magnífica esquiada fins a la cota 2.204 m. on posem pells per superar el coll de la Renclusa NW. Ja només resta baixar per terreny dret i boscós fins al refugi on la gent marmoteja al sol.

Refugi de la Renclusa(2.140 m.)-Hospital de Benasc(1.732 m.)-trasllat en taxi fins a la pista de Ballibierna(1.726 m.)-refugi de Corones(1.970 m.)-tuca d'Estivafreda(2.694 m.)-Pleta Negra(2.257 m.)-pista a la cabana d'Ardonés(1.972 m.)

(5 km + 15 km), +1.000 m., F+,**, S3-S4

Sortim d'hora del refugi de la Renclusa i a les 8 del matí ja som a l'Hospital de Benasc on fem un cafè mentre esperem el taxi que ens ha de dur pista de Ballibierna amunt. Des de la Renclusa hem fet un llarg flanqueig NW per tal de minimitzar la remada per les pistes d'esquí de fons dels plans de Besurta.

El taxi ens deixa a la cota 1.726 m., just abans d'una allau. A partir d'allà toca caminar fins a la zona de la pleta de Pallero. Calcem esquis, trobem algunes discontinuïtats però hi ha força neu. 

Des del refugi de Corones continuem amunt E fins a trobar un rètol que posa Estivafreda on ens desviem a la dreta SE per tal de trobar la passera que travessa el riu de Ballibierna que aquests dies va crescut. Passem pel bosc i aviat pugem fort amunt S-SE fins arribar prop de la riba dreta del barranc d'Estivafreda. Resseguim el barranc amunt amb algun pas una mica penjat, el paisatge ben blanc contrasta amb el color vermellós del riu, és una passada!

A la cota 2.260 m. travessem el barranc SE i per terreny còmode arribem al pic d'Estivafreda, un fantàstic mirador on aprofitem per repassar el magnífic itinerari que hem fet aquests dies. 

Dalt del cim fa vent i toca anar avall. Ens espera un llarg descens per una pasterada de neu que dificulta molt el descens, encara resta lluny la pista de la cabana d'Ardonés. Llarg flanqueig fins arribar a l'altra banda del barranc de l'Ubago. Cal mantenir-se força amunt i arribar fins a la zona anomenada Pleta Negra. Al voltant dels 2.280 m. encara flanquegem una mica fins desembocar en un descens ben acanalat i pendent S4 que desemboca a la pista d'Ardonés a l'esquerra del pont sobre el barranc d'Ubago. Des d'allà arribem al cotxe amb els esquís als peus. Aventura fins al final! Només resta retornar els esquís de lloguer a Cerler i cap a casa.

Berta, Oriol i Pep.

Feu travessa, val la pena, bones traces!