Pàgines

21 de març 2022

Bessiberri Sud (3.023m ) per la vall de Bessiberri (intent)

 Dissabte 19/03/2022


Ens plantegem sortida pel cap de setmana (devem ser dels pocs que no tenim “Joseps” a la família). La proposta és anar al Bessiberri Sud, mentre ens mantenim a l’espera de l’evolució meteorològica.

El divendres sembla que l’endemà serà un dia aprofitable i no es preveu que es compliqui fins a les 16h o més tard, així que tirem endavant la sortida.

Sortim del parking de Conangles 1550m (avís pel que aneu en furgo: no es permet aparcar de 20 a 8h) sabent que tenim una bona estona de porteig.

El primer contacte amb la neu són les restes d’un allau antic que trobem passat el primer tram de pista. Una mica abans del pont que creua el riu comencen clapes de neu però sense continuïtat i aquesta passa a ser més abundant per la talladeta a mesura fem els últims pendents.

Quan veiem l’estany de Bessiberri – pràcticament a 2.000m – és quan calcem esquís.

La vall és molt bonica i jo no hi havia estat mai a l'hivern.

Creuem l’estany per la dreta (preferim no passar per sobre) i enfilem pel barranc de Bessiberri i el Pletill de Munyidor cap el refugi nou de Bessiberri (2.213m).

La pujada és agradable (amb un bon obridor de traça encara més) i anem progressant gaudint de tenir tota la vall per nosaltres.

Un cop al refugi ja anem girant cap a les Llastres de Bessiberri, encarant-nos cap al coll d’Abellers (2.884m) per on hem de pujar.

Quan som a 2.700m entra la boira – ja fa una estona que s’està espatllant el temps. Només són les 12h però sembla que l’entrada del “marron” s’ha avançat al que estava previst.

Ens costa decidir-nos i aprofitem per menjar una mica i veure si és una cosa momentània i es torna a obrir. En algun moment hi ha més visibilitat i es torna a tapar (va i ve) però es veu ben negre al darrera. Veiem que avui no és el dia i tot i que només ens falten 300m, encara hi tenim feina per arribar dalt.

I ens decidim a treure pells i anar vall avall – un altre dia serà.

La veritat és que hi ha molta neu. Fem un petit “test” i podem veure el ½ metre ben bo que ha caigut des de la “pols sahariana” però no està massa cohesionada amb la neu anterior.

En alçada està molt humida i ens costa molt lliscar. A més la manca de visibilitat no ens deixa veure els pendents i fa aquella sensació de mareig, així que en el primer tram no gaudim gaire del descens.

A mesura que baixem, en la zona intermitja, està bastant millor. Recuperem la visibilitat i quan comencem a disfrutar, aviat arribem a l’estany que tornarem a creuar per després treure esquís.

Malgrat no fer el cim, ha estat una bona jornada d’esquí i muntanya!

1 comentari:

  1. Fa goig, el Pirineu tan blanc! A veure si deixa d'estar enganxosa i gaudim dels descensos... I una miqueta més de cel clar també, si puc fer la comanda ...

    ResponElimina