Pàgines

3 de març 2022

3 dies de cabana a l'oest de la vall d'Aura, pic de Bastan (2.715 m.) i Soum de Marianette (2.354 m.), 26-28 febrer 2022

Tres dies de cabana donen molt de sí, mai saps ben bé a on acabaràs. Itinerari traçat sobre mapa, moltes incerteses fins just acabar. La motivació i les ganes de fer travessa van més enllà de la raó i et donen aquell punt d'il·lusió per retornar a la muntanya el més aviat possible. 

3 dies de ruta

Dissabte, 26 de febrer: pàrquing d'Espiaube-coll de Portet-llac de l'Oule-refugi de Bastan-coll de Bastanet-pic de Bastan-refugi de Bastan

16 km, +1.150 m. S2-S3, PD+

Dissabte matí després d'esmorzar, travessem el mercat ambulant de Saint Lary, prenem el cotxe i ens dirigim a l'aparcament d'Espiaube a 1.594 m (estació d'esquí de St-Lary-Soulan). Després d'un primer intent infructuós, aconseguim el forfait randonée per 12€ que ens permetrà agafar el telecabina fins al coll de Portet. Calcem els esquís i baixem fins a l'embassament del llac de l'Oule. Posem pells, recomanable anar pel camí que planejant ressegueix la riba esquerra de l'embassament cap al N fins a trobar el GR10 que seguirem fins a la cabana de Bastan. Allà confluïm amb un camí que a mitja alçada també arriba des del coll de Portet.

Entre llacs i per terreny amable arribem al refugi de Bastan que es troba a 2.248 m, 10 places a l'hivern. Veiem que hi ha algú ja instal·lat, mengem alguna cosa i en previsió ocupem espai a les lliteres per passar-hi la nit.
Entretenim la tarda pujant al pic de Bastan pel coll de Bastanet. El darrer tram per arribar al coll és força pendent. Trobem gent de baixada que va cap al refugi de Bastan... Al mateix coll hi ha un nombrós grup que baixa caminant del pic de Portarras. Tombem a W encara amb els esquís als peus. De pujada hem vist que és factible baixar del cim per una canaleta orientada a E que després s'eixampla. Anem tard, avui no serà el dia, ens espera una bona grimpada/desgrimpada neu/roca fins al cim. Deixem els esquís a uns 2.600 m. Des d'aquí veiem el nou refugi de la Campana de Cloutou, encara pendent d'inauguració.
Vistes excepcionals des de cim, l'hora convida a badar... Arribem al refugi cap a les 7 de la tarda. Descens amb neu dura a la part més alta i després crostada quan ens acostem al refugi, fem el que podem. El refugi ple a vessar, era de preveure, aprox. unes 25 persones. Taules ocupades, gairebé ens quedem sense llit. Nit llarga, tot passa,... Per sort, a partir d'aquí vindran 2 dies solitud.

Diumenge, 27 de febrer: refugi de Bastan-coll de Bastanet-coll de Couradette-cabana de Montarrouye-Soum de Marianette-cabana de Montarrouye

14 km, +800 m. S2-S3, F+

Refugi de Bastan
Sortim els últims del refugi de Bastan, amb una certa mandra. Abandonem la civilització, ja no veurem ni una ànima en el nostre itinerari. Retornem al coll de Bastanet, aquesta vegada hi pugem a peu, la neu està ben dura. 
Al fons el Neouvielle
Travessem el coll, a l'altra banda neu crosta, intentem no perdre massa alçada fins arribar al llac de Arrédoun, terreny una mica laberíntic. Posem pells per superar un collet petit E i després ens deixem caure cap al Cap de Gréziolles. Des d'allà remuntem el coll de Couradette (2.403 m.). Des d'allà tenim un llarg i solitari descens fins a la cabana de Montarrouye (1.936 m.).
És un vall amb grans clots que dificulten una mica la baixada, mirem d'anar perdent progressivament alçada mantenint-nos ben arrambats a l'esquerra de la vall W. Arribem a la cabana amb un bon sol, ideal per fer un mos.
Tarda de núvols amunt i avall que conviden a fer el bonic cim de Marianette. Retrocedim una mica sobre les nostres passes i aviat remuntem fort W resseguint unes traces antigues. Una mica més amunt, el paisatge s'eixampla, és preciós. El cim és un mató de neu, ben franc però pendent. El voltem SW-W fins que aconseguim trobar un terreny un pèl més suau. Els núvols ens atrapen, tanmateix al cim tenim bones vistes. El descens el fem ben emboirats, sort que la Berta porta engegats els llums antiboira... el gaudim d'allò més!

La resta de la tarda la passem al refugi; tallar llenya, preparar menjar,... gaudint en definitiva de tenir la sort de ser allà dalt.

Dilluns, 28 de febrer: cabana de Montarrouye-coll d'Aulon-torrent de Lavedan(cota 2.020)-coll de Jétas-pàrquing d'Espiaube

16 km, +900 m. S3-S4, PD+

Era de preveure que avui seria un dia llarg. Sortim ben d'hora remuntant la vall S per on vam baixar ahir. 


Impressiona veure el pas de la Porte de la Paloume per on inicialment volíem sortir de la vall. Alternativament, anirem a buscar el coll d'Auron, on el dia abans vam veure que hi arribaven unes traces. Efectivament el pas sembla més assequible, els darrers metres els fem amb grampons i amb molt poca neu. Espectacular l'altra banda, quin descens que ens espera! Amb una mica més de temps, teníem a tocar el pic d'Aulon a on hi arriba una traça. La baixada que tenim és ben dreta, inicialment una mica dura, després amb fantàstica neu transformada pel sol que ha fet bé la seva feina. Baixem i baixem fins a la cota 2.060 m., a sobre les cabanes d'Auloueilh on sembla que hi ha una cabana que està prou bé. Ara ens toca remuntar el torrent de Le Lavedan W. Fa calor, voregem un llarg esperó rocós que deixem a l'esquerra fins que ens plantem a un plató just al davant del encara llunyà coll de Bastan que es veu ben dret. A partir d'aquí incertesa, hem d'anar cap al coll de Jétas però no sabem per on. 
Finalment, intuïm un possible camí a peu que ens permet franquejar un esperó rocós, després terreny pendent però franc fins que arribem a un petit coll des d'on observem el nostre objectiu, el coll de Jétas, impressionant des d'aquí. Sort que hi ha una traça vella, això ens anima, a l'altra banda ja tenim les pistes d'esquí de St-Lary-Soulan.
 
Per terreny suau aviat ens acostem a la pala i amb paciència la remuntem amb els esquís als peus, una ganiveta va avall...però arribem sense més incidències a dalt. Algun senyal a la neu sembla indicar que "quelque personne" ha baixat uns quants metres sense voler. Des d'aquí es pot fer fàcilment el cim del Pichaley i així arrodonir aquesta magnífica travessa.
Ja per pistes anem a buscar una cabana que veiem al S, relativament propera al coll de Portet. Sense problemes remuntem amb pells una pista que ens du prop del coll de Portet. Només resta resseguir la munió de gent que baixa per pistes, i això que és dilluns, fins al pàrquing d'Espiaube. Quina sort ser allà dalt, perduts a la muntanya... uns dies inoblidables!

Berta, Clara, Oriol i Pep
Bones traces!

2 comentaris:

  1. Travessa ben atraient (si bé anar de travesssa sempre és atraient, no importa on ni amb qui...)

    ResponElimina
  2. La piulada ens permetrà recordar aquesta aventura tan bonica, si mai em falla la memòria.....ara per ara, record inesborrable!

    ResponElimina