Una nova trobada per fer esquí de muntanya (i gastronomia) als Alps. Le Dévoluy és una vall, en forma de gran circ calcari, ubicada al sud est dels Ecrins, entre el Vercors i el Champsaur.
Un escenari força estètic i feréstec que permet molts itineraris d'esquí de muntanya. Com a complement tenim les estacions de Super Dévoluy i La Joue du Loup que estan enllaçades.
La zona és a 600km de Barcelona i ens hem allotjat a una casa rural amb dret a cuina Les Miloux, ubicada al llogarret Le Collet.
Normalment les condicions són bones, ja que l'altitud mínim a de les sortides és de 1200m, aquest any vam iniciar l'estada amb tres dies de pluja i altes temperatures que han fet malbé les bones condicions. Tot i així hem pogut fer força activitat aprofitant les cares est ben nevades.
Itineraris n'hi ha per a tots els nivells, fins i tot alguns aprofitant les pistes d'esquí.
+/-570m, 7km; F, *, S2; 2h
El Col du Festre (1.442m) és la porta d’entrada pel sud a les valls i muntanyes de Dévoluy i és un punt de partida de molts itineraris i per a tots els gustos i dificultats. Com que el dia està tapat triem el més senzill prenent els pendents suaus cap a l’oest primer i sud-oest després donant la volta per sota el cim de Chauvet (2.062m) fins al coll de Darne (1.933m) des d’on resseguim el llom casi planer fins la Tête de Merlant. Ens ha acompanyat la pluja primer i la neu després... Amb més visibilitat, des de poc abans del coll té més al·licient pujar fins le Chauvet, també amb més variants de descens.
+/-1.000m, 15km; PD, **, S2-S3; 4-5h
Amb previsions de pluja i poca visibilitat, que no es compleixen, triem un recorregut d’esquí de muntanya que voreja els límits de l’estació d’esquí per l’oest pel bosc de Chagier cap al Plateau d’Aurouze. Vora els 1.900m, un parell ens escapolim del grup i de les pistes trepitjades per obrir traça cap a aquest monòlit rocós que ens crida, en lleugera baixada superant dos valletes. Un pendent fort i espadat rocallós fa recomanable accedir-hi des de la part més baixa del llom per un curt tram de fort pendent. Ja al llom, el resseguim fins la base del “peu” de la muntanya i accedim al cim amb una grimpada fàcil i agraïda per lo enlairats que progressem i els caients i parets de la Tête de la Cluse que tenim davant. Pel descens ens atrevim pel fort pendent de la cara nord, però l’esquiada és un nyap per la poca base i el poc relleu que ens dóna la tarda... Acabem remuntant a les pistes per poder fer una baixada plàcida fins le Joue du Loup.
+/-900m, 10km; F, *, S2; 3-4h
De fet hem sortit tots i totes des de la Joue du Loup i ens hem anat separant a partir del Plateau d’Aurouze. Una altre parell ens hem escapat vall amunt, seguint unes instal.lacions d'esquí tancades. Remuntem el pendent sostingut en direcció el Pic de Bure fins al final del remuntador al punt anomenat Tête de Vallon Pierra. El descens el fem pel mateix itinerari, sempre pels límits de l'estació i pistes tancades. Aprofitem per fer fotos dels que estan ala Tête de Pied Gros.
+/-990m, 13km; F, **, S2-S3; 4-5h
La pluja del dia abans ha fet estralls i anem a buscar una orientació nord per poder calçar esquís des del cotxe. Al Pont de Villard (1.354m) poc abans del llogarret de l’Enclus, ja hi ha neu i un camí que permet progressar amb poca base: és la pista forestal du Bois Rond. La seguim cap al sud fins la jaça de Barges (1.696m). El camí planeja cap al col de Rabou però nosaltres ens anem enlairant per sota els espadats de la Crête de la Plane resseguint llengües de neu anant a buscar un punt de la cresta als 2.180m. Encara fem uns metres més amb esquís i després ja a peu ens arribem al punt més alt passant per trams molt bonics pels pendents que cauen verticals cap al sud i les vistes a tocar de les parets més agrestes del Pic de Bure. Pel descens desfem el camí de pujada, en una gimcana per no fer malbé els esquís...
+/-750m, 9km; F, *, S2; 3h
Una membre del grup ha decidit iniciar-se a l'esquí de muntanya aquest mateix dia, l'estat de les pistes, la gentada i altres factors meteorològics li hanfet prendre la decisió, així que l'acompanyema buscar el material i fem un itinerari força atractiu per pistes tancades al límit de l'estació. Només a 100m del cim ens trobem amb la marabunta d'esquiadors de pista i decidim plegats que ha estat una bona idea. El descens el fem per pistes mediocres i plenes de gent.
Divendres 31 de desembre de 2021: Crête de l'Etoile 2.230m des del Pont des Pertusets (Agnières-en-Dévoluy) +/-1.000m, 10km; F, **, S3; 4-5h
Les condicions de neu dura i regel recomanen itineraris orientats a l'est, així que ens aventurem a un dels cims que hi ha al gran escenari que es veu des de la carretera del poble. Ens desplacem fins al pont de Pertusets i iniciem l'itinerari a peu per una coma en direcció oest per calçar-nos els esquís ben aviat, això si, fent el senglar una estona. Cap als 1400m el terreny és més clar i permet avançar sense dificultat per anar a buscar el pendent ample del cim. Pugem sense dificultat i sense ganivetes amb una neu ja transformada però molt estable. Es tracta de pujar per l'ampla pala que fa de carena entre dues valls i que es va estrenyent fins el cim. El descens ens regala una neu primavera magnífica fins a la cota 1500m, mantenim la direcció cap a La Grand Villard, per evitar l'emboscada del matí, cosa que aconseguim en part. Arribem al cotxe caminant uns 15 minuts.
El primer dia de l'any, busquem un clàssic de la zona de Devoluy, La Rama. Ens
acostem al llogaret de Coutières, situat a 1.405m. Arrel de la pluja
dels últims dies i les elevades temperatures, calcem esquis a uns 1.500m
d'alçada, als peus del torrent de la Pisse. Remuntem el torrent en direcció oest fins els 2000m, deixant a la nostra
esquerra les construccions rocoses de Le Louret (1883m) i la Tete de
Pre Galoche. En aquest punt, ens trobem davant la gran pala d'accés a la
carena. La pala es troba en condicions òptimes, al estar orientada a est la neu
transformada ens deixa traçar les zetes fàcilment. Tot i així, ens posem
el casc i els serretes, per evitar sustos considerant el desnivell a
superar.
Doncs si, hi haurem de tornar! ens ha agradat i és un racó dels Alps amb molta personalitat i diferent a les muntanyes dels voltants. Moltes traces hi han quedat pendents... i organització "10". Abraçades
ResponEliminaHa estat genial gaudir d'aquests dies en aquest entorn i fer un cap d'any tan especial tots junts... Gràcies a tots i en especial al Ricard per la organització!!! Hi tornarem!
ResponEliminaGràcies a tots per aquests dies, a Ricard per l'organització, també amb el Jaume per l'elecció d'itineraris... Bones traces.
ResponEliminaClar que hi hem de tornar :)) gràcies a tots x aquests dies junts, els cuinetes :P i l’organització!!!
ResponEliminaGràcies per tot! Bones traces 2022
ResponElimina