Travessa del Vercors Sud - 11 i 12/12/2021

Des de Les Nonières al Col du Rousset, en la solitud blanca i la immensitat de la neu... 

Conservo com un tresor la guia “Ski de Montagne en Dauphiné” de Jean Pierre Bonfort. En poc més de 200 pàgines de paper de fumar hi ha descrits 454 itineraris d’una manera tant breu com precisa d’aquesta zona dels Alps del Sud. N’hi ha una pila per tastar i el que més m’agrada són les propostes de travessa que hi ha al final amb referència al nº d’itineraris a seguir per fer-les... i ja fa anys que el punt de llibre és a la “Traversée du Vercors sud”.

I el Vercors sempre quedava de pas de camí més al nord... aquell rètol a l’autopista entre Valence i Grenoble amb la referència històrica al herois de la resistència que hi van deixar la vida durant la Segona Guerra Mundial, amaga un paisatge de muntanya amb molt caràcter: bosc, isolament, altiplans, dolines, espadats, muntanyes... i fred, vent i neu, molta neu. 

Un dorsal N-S de cims més elevats i característics com el Mont Aiguille li dona desnivell per sobre els altiplans i una xarxa de refugis no guardats i cabanes fa que sigui el paradís per perdre’s-hi dies, voluntàriament ... o involuntàriament: mapa, brúixola, gps i sentit de l’orientació són imprescindibles per moure’s-hi! 

Tot i que es poden buscar pendents exposats i llargs per l’esquí, l’al·licient és més “horitzontal”: algunes zones s’assemblen a la Lapònia sueca tant pels blancs infinits com pels indígenes arrossegant pulques...

 Els astres s’han alineat per anar-hi, i les ganes de neu nova, cabana i travessa ens hi acosten! 

Travessa realitzada: 

Dissabte 11 de desembre: des de Les Nonières a la Cabane de l'Essaure

+1.100m/-300m; 10km; F,*, S2

Las travessa original comença més amunt, a Benevise (1.030m), però avui la neu fa la carretera poc transitable i decidim sortir de més a baix, de Les Nonières (856m). Des de Benevise, amb esquís o en cotxe quan hi ha poca neu, s'arriba a l'auberge de Combau (1.375m), punt de sortida habitual.

Avui, enlloc de la pista fàcil que voreja un muntanyot, tirem pel dret pel sender d'estiu obrint traça fins als genolls cap a un pas amb un nom desafiant: el col de Côte Chèvre (1.531m). 

El recorregut és preciós però esdevé feixuc pels obstacles d'arbres que han cedit al pes de la neu. 

El descens cap al nord ha estat la part més exposada pel pendent, i la fem ràpidament creuant en diagonal alguna clariana desprotegida del bosc. 

Recuperem el fons de vall que ve de Benevise i arribem a l'auberge de Combau per seguir N, NO per la vall del mateix nom.

A 1.653m trobem la Cabane de l'Essaure on passarem la tarda de rituals cabanístics i la nit...

Diumenge 12 de desembre: Cabane de l'Essaure a Col du Rousset

+700m/-1.100m; 20km; F,*** per l'orientació i distància, S1-S2

Toca llevar-se d'hora amb festival de llums i celatges. 

El dia que tenim per davant és llarg: a trams la neu s'ha endurit pel vent però seguim sols i toca obrir traça moltes hores per un recorregut evident en la mitja distància però recargolat en la traça curta, quins farts de vorejar i puja-baixa turonets!

Al col de Creuson (1.759m) descartem el cim de la Tête Chevaliêre (1.951m) per assegurar l'arribada a l'hora convinguda amb el taxi i seguim cap a la bergerie de Chamousset i el pas de la Chèvrerie. El premi de consolació és trobar-nos de cop davant el superb Mont-Aiguille, bonic és poc. 

Refugi de Chaumailloux i Mont-Aiguille

Arribem al refugi hexagonal de Chaumailloux (1.669m). En condicions normals i una traça menys fonda que la del dia anterior, aquest refugi seria el lloc ideal, a mig camí, per partir la travessa.

El tram següent, cap el nord és molt feréstec i recargolat, en repte constant de fer la traça més eficient. Superem el pas de l'Ours i algun coll més i arribem al refugi de la Jasse de Peyre Rouge. També comencem a trobar alguna traça i quan arribem a la cabane de Pre Peyret ja hem vist alguna partida d'esquiadors amb pulca fugint de ves a saber que, potser com nosaltres...

Al Pas des Écondus la traça ja és ben marcada i ens permet fer via fins al capdemunt de les pistes tancades de Col du Rousset, amb un darrer descens de bon esquiar  fins la cota 1.200m on, puntual a les 15:30, ens espera el taxi que ens ha de portar per carretera al lloc de sortida, a 50km i moooltes vivences viscudes intensament en dos dies nòrdics atrapats pel Vercors.

Mauro, Pep i Jaume

Bones traces!!!