Caramantran 3025m (Il Pelvo) i Pic Traversiere 2882m

Ha nevat amb ganes al Queyras, àrea influenciada pels temporals del sud-oest que venen carregats per la vessant Italiana. Comencem a trobar ressenyes de la zona i la webcam dels amics de Saint Veran no enganya, així que decidim fer una escapada i deixar la ratllada d'esquís a Vallter per a un altre dia.

 

A la vall la temporada comença tard i els allotjaments estan gairebé tots tancats, una feinada trobar un lloc on poder passar la nit de dissabte, finalment ho resolem a Guillestre, a costa de fer més km anant i tornant.

Dissabte 20 de novembre pic de Caramantran 3025m 19km F/S2

Després de dormir a Gap el divendres ens hem traslladat fins a Saint Véran, el poble a més altitud d'Europa diuen, tot recordant la trobada de cegesquiadors i esquiadores que vam fer el gener del 2018. Aparquem a la punta del poble, just a la sortida de la pista que puja cap al refugi de la Blanche. 

La primera part de la ruta és per la pista fins a l'encreuament de la capella de Clausis, a partir d'allà 2340m seguim pels lloms suaus que remunten la vall en direcció oest.

El recorregut no presenta cap mena de dificultat ni trams drets, la neu una mica pesada alenteix el ritme.

El descens es fa prou bé, la neu encara es conserva fresca i permet fer uns bons girs, el tram de pista regelat i cutre, un clàssic.

Hem començat tard, la neu està pesada i es fan pams i la ruta és planera i llarga, en resum arribem a les 16h al cim i fem el darrer tram de tornada fins el cotxe amb el frontal, cap novetat jeje.

Baixem a dormir a Guillestre 30km i casualment trobem un restaurant on ens ofereixen raclette, dit i fet i bon final de jornada.

Diumenge 21 de novembre pic Traversiere 2882m 12km F/S2

Tornem a la zona però escollim la vall del costat, a pocs km de Saint Véran a Molines en Queyras, ens desviem per la carretera del col d'Agnel, passant per Fontguillarde fins al Pont de Lariane 2024m. Hem escollit un cim més curt seguint la ressenya del Jaume, és un cim clàssic a la zona i l'ambient és de plena temporada. 

El punt de sortida coincideix amb una pista d'esquí nòrdic que ja ha obert i entre esquiadors de muntanya i de nòrdic hi deu a haver uns 70 vehicles.

La ruta està totalment orientada a nord i no presenta cap dificultat, menys encara perquè la traça està oberta i molt trepitjada.

El descens el fem mantenint-nos a l'esquerra (mirant ala vall) per evitar les traces de baixada d'altres grups. Tot i estar transformada la neu ens permet fer bons girs.

Som al cotxe a les 13'15 i a Barcelona a les 22'30h

Un cap de setmana esquiador rodó.

Hi hem estat el Manel C, Hèctor A i Ricard M

Bones traces !!