La de vegades que hi he pujat i probablement només hi ha una cosa que sempre és més o menys igual: els cantells de roca on agafar-se, els ressalts on posar els peus i els gestos per passar el Pas de Mahoma... quin déjà vu! La resta és un món nou cada cop d'èxit o fracàs, fred, vent, esforç, cansament, satisfacció...
I avui ens ha sortit un dia rodó: sortir a quarts de tres de la Besurta, en silenci, ser dels primers en tirar amunt, primeres llums (sols) al Portilló Superior i veure despuntar el dia enlairats a la glacera.
En un espectacle de llums i ombres que mai és igual, el sol s'ha imposat als núvols en la nostra estona de cim i descens, hem tingut sort... o potser la buscàvem!
Els descens cap a Aigualluts en neu que la nit no ha regelat, de bon esquiar, però s'acaba molt abans del que voldríem, a uns 2.400m. Mai havia descalçat tant amunt!
Les llums de la Maleïda i haver passat unes hores allí dalt és més que un consol, omple!
En aquest enllaç es pot veure el documental sencer. Documental molt ben fet, colpidor, necessari, sense caure en el sensacionalisme, difícil per arribar als que som del "ram" i alhora al públic en general... Aquells dies molts fèiem esquí de muntanya (recordo l'excursió al Finestrelles el dia després de la tragèdia, de fred i cel blau, aliens al que havien patit altres grups el dia abans) i ens hi podríem haver trobat.
Al 2000 l'afició ja era forta però diferent a la d'ara: han passat 20 anys, en vam parlar molt entre nosaltres, alguns ens vam quasi obsessionar amb la formació, la preparació i la seguretat, ens indignàvem quan pels mitjans la muntanya només era notícia quan hi havia accidents, i ara hem passat a l'altre extrem en que es retransmeten competicions i gestes de superhomes. Però avui s'agraeix un documental com aquest i ens sumem a la dedicatòria a les persones que van perdre la vida aquell dia.
Sembla que ja som un petit reducte els que no hem penjat encara els esquís, i no resulta fàcil trobar companys per una última (probablement) sortida de temporada.
La coincidència fa unes setmanes amb un guissonenc (allò d'amic d'amics) que és un enamorat de l'esquí de muntanya i d'Andorra ens porta a concretar una escapada segarrenca d'última hora a aquest país veí.
Sortim del pàrquing de l'estació d'Ordino-Arcalís (coma d'Ordino) amb esquís als peus i pugem per la portella d'Arcalís, seguint les pistes ja tancades de l'estació. Quan som al capdamunt de les instal.lacions continuem per la pala nord que ens porta al Coll d'Arcalis.
Ja veiem el cim però ens cal resseguir tota la carena què fem amb esquís als peus fins on hi ha un tub més proper al cim i per on pugen també alguns esquiadors. En aquest punt descalcem per acabar d'arribar fins al cim.
Si bé l'inici de l'excursió té poc "glamour" per tractar-se d'unes pistes, la part alta és ben bonica amb una gran panoràmica de la zona durant tota la carena i també al cim (vistes dels pics del Tristaina, Pica Roja, Pla de l'Estany, etc.etc.).
Per la tornada desfem l'itinerari de pujada. Hi ha altres punts de baixada més propers al cim però veiem les condicions millors per on hem pujat. Un cop baix, tornem a posar pells per repetir un tram per allò de practicar una mica més ...
Sorpresos de la neu que hi ha encara i la seva prou bona qualitat. Així que, si us animeu, crec que queda neu per uns quants dies!
Aquesta imatge suggerent de The New Yorker (autor R.Fresson) m'ha portat a la història del que va passar al 1959 a la collada Dyatlov, o 'muntanya de la mort' ('Kholat Syakhl' en la llengua dels Mansi) ...
Hi ha petits miracles què ens porta el maig i aquest any què el temps semblava anar avançat, encara resulta més sorprenent.
Anuncis de pluges i neu pel divendres i dissabte pel que traiem la pols dels esquís i ens engresquem a anar a provar a Andorra.
Foto: Marina Muntada
Dissabte: Pic de Montmalús 2.7821m des de Grau Roig
Els més atrevits pugen ja divendres buscant aquella escletxa de bon temps o l'errada en les prediccions.
Dia rúfol però amb un parèntesi en la precipitació què els permet sortir.
La neu és abundant però està molt humida i costa lliscar. Malgrat tot han aprofitat bé el dia.
Diumenge: Pic Negre d'Envalira 2.818m des de Pas de la Casa
S'aixeca un bon dia amb temperatures encara baixes. Hi ha neu arreu i la muntanya fa molt goig.
Recorregut habitual sortint de les pistes d'esquí i pujant pel fals coll dels Isards i després el coll dels Isards pròpiament. Arribem al cim amb esquís als peus i molt bones vistes!
Neu pols en alçada i un parell de baixades bones, bones! A menys alçada la neu ja no és el mateix però n'hi ha molta. De manera ràpida se'ns tapa i arribem als cotxes amb boira. Per sort, ja estàvem ben aprop quan hem perdut la visibilitat. Quan sortim d'Andorra torna a nevar ...
Volem creure que tenim neu per dies i que no ha estat un miratge però veurem què ens té preparat el maig ... Sigui el que sigui, ningú ens treurà aquesta bona jornada d'esquí.
Hi vam ser: Mercè, Mikel, Oriol, Clara i diumenge Núria i companys de Dues Traces.
Tuc d'Arenho 2.524m i Tuca dera Pincèla 2.536m en volta circular
Es diu que la millor manera de predir el futur és crear-lo. I una mica d'això té anar d'excursió: per la preparació, la forma com hi vas, el que hi portes, com t'hi predisposes... i si de cop el dia s'obre i et poses a obrir traça en neu nova, muntanyes que brillen i blau intens al cel el present esdevé el futur que volies!
Vídeo del Carles:
Vídeo del Jaume:
Dissabte quedem per dinar com excusa per pujar a l'Aran, i ens preparem per la incertesa i l'austeritat amb un àpat memorable a l'Er Occitan de Bossòst.
Després de dinar tornem al Saut deth Pish: volem pujar a acampar a la Colhada de Varradòs, a 2.049m. Són prop de 8 km i 500m de desnivell que farem ciclant, carregant "l'imprescindible".
Fa un vespre de tardor, amb neu nova, flocs que van caient i un paisatge tot per nosaltres. Plantem la tipi i hem fet prou gana per preparar un arròs de muntanya, amb tota la seva litúrgia i ben regat.
Diumenge, com havíem previst, la predicció no es compleix i el cel blau guanya als núvols i boires. Sortim de la tenda esquís als peus amb aquell estrès de voler fer totes les fotos ràpidament abans el dia no s'espatlli... i no calia!
Tracem un itinerari bucòlic cap al Còth de Salient, passant sota el Tuc Nere i per sobre l'estany Cabrit o de les Truites, enlluernats pel Maubèrme que tenim tota l'estona al retrovisor.
Passat el coll ja veiem el Tuc d'Arenho que avui està com un mató! Ens atrapa alguna boira, però després d'una curta baixada al coll ens allarguem cap al Pincèla i el present ja és casí com el futur que volíem.
En Pep ens engresca a donar-li la volta: retornem al coll i enlloc de baixar per on hem pujat ens llencem cap a Moredo amb un bon descens fins la cota 2.000m.
Amb més neu es pot baixar fins la pista a la cota 1.850m però avui prenem un sender a peu que voreja era Montanheta per deixar-nos sota la Colhada de Varradòs que remuntem fàcilment i ja només queda desmuntar el tinglado i avall que fa baixada, agafant tant aire fresc i colors de Varradòs com podem ...perquè aquesta primavera no em parat de jugar a fer l'hivern amb ella, i ha estat un plaer!
