Travessa entre refugis - PN Aiguestortes Setmana Santa 2021

Confiant amb l'obertura de les restriccions pel període de Setmana Santa, planifiquem una  ruta de 8 dies pel Parc Natural. La organitzem en dues fases tot considerant els refugis oberts i la disponibilitat dels diferents participants.

Les condicions dels refugis han estat de capacitat al 50% màxim, i no hi havia ni mantes, ni coixins, ni sabatilles.... en alguns per motius mediambientals, també havies de dur el tovalló. No ha estat una travessa amb estil lleuger. Per altra banda, els recorreguts més concorreguts en altres moments, han estat solitaris en la seva majoria de les jornades: el Parc per nosaltres.

Primera fase, del dissabte 27  de Març al dimecres 31

Dissabte 27: Aproximació al refugi d'Amitges  492 de desnivell

Ens trobem tots a Espot, cadascú amb el seu cotxe particular per complir amb la limitació de la bombolla i evitar disgustos de multes innecessàries. 

Al taxi, mascaretes obligatòries i finestres baixades, motxilles ben carregades i amb molta illusió de tornar a compartir amb els companys i gaudir d'uns dies d'alta montanya, amb el nostre element preferit: la neu i els esquis.

La meteo aquesta primera fase es preveu molt bona, fins i tot massa calurosa. Ara per ara, observem que l'estany de Sant Maurici encara está ben glaçat. La neu, per calçar esquis en la trobem, puntual, al pont de l'estany inferior del Ratera, a uns 2100 metres d'alçada.

Gaudim del recorregut fins al refugi, tot ben innivat amb la pols del sahara. Perquè neu, tot i que no abundant, n'hi ha i coberta per aquesta pols que ens ha visitat sovint aquest hivern. Es un paisatge diferent.

Al refugi, ens trobem amb altres companys amb els que hem compartit sortides amb altres ocasions: del CEG, del Catalunya i de la UES. Allí hi estem tots amb les mesures de seguretat oportunes: taules saparades amb manpares, mascareta en tot moment i espai entre llits.

 

  

Diumenge 28: Volta circular al Bassiero +/-1.350m; PD, S2/S3

Es lleva un dia radiant. 

Recorregut que transita per la coma de l'Abeller fins el Port de Sant Mauric (2,758m). No arribem al Port amb els esquis als peus, a exepció de l'Alex, que aprofita una llengua de neu gelada de l'esquerra per fer pràctiques de voltes maria. La resta pujem tots per la dreta, per les roques, vigilant els espais amb gel.  

Coma Abeller i Port de Sant Maurici al fons

Accedint al Port de Sant Maurici

Un cop al Port de Sant Maurici, ja amb el sol que ens toca de ple, ataquem la última pala per arribar al Bassiero. Gaudim de les vistes mentre mengem alguna cosa. La baixada cap al Coll de Bassiero la trobem amb bona neu i en res en plantem a la canal de baixada als estanys de Gerber. Al coll, coincidim amb dos esquiadors i un capellà que feien una cerimónia (sabem que no era un requiem), una imagte ben curiosa , mes quan un cop acabada la ceriòmonia el capella, recull l'altar i es calça esquis.

La canal, en condicions de neu gelada i roques la baixem amb grampons. Als peus de la canal, tornem a calçar esquis i arribem al estanys de Gerber on la calor ja és força elevada.

Ens dirigim a buscar el coll de l'estany Gelat, amb una neu ja molt transformada i amb unes impressionants cornises... que van fer que no ens entretinguessim gaire.

Cornises Coll Gelat

Estany Gelat de Saboredo

Al coll, seguim guanyant alçada i flanquejant per anar a buscar el coll d'Amitges, amb el llac Gelat de Saboredo a la nostra dreta. 

Arribats al coll d'Amitges, Carles decideix fer el cim d'Amitges mentre la resta descansem.

La baixada al refugi la trobem amb una neu primavera molt disfrutona.

Día 29/3/21 Travessa Ref. Amitges – Ref. Ventosa +950m-1150m; F, S2/S3

Després d’esmorzar al Ref. d’ Amitges i ficar tot a les motxiles ben carregades sortim cap al Port de Ratera. Anem per la part nord del refu creuant l’estany de la Munyidera que està ben gelat i remuntant les primeres rampes dures de bon matí. A l’alçada de la Sèrra de Saboredo treiem pells per baixar i creuar algunes petites allaus fins les Cometes de Ratera que de nou -amb pells- anem pujant fins el Port de Ratera.

Arribant al Coll Pudo

Allà treiem pells i baixem esquiant per una neu dura seguint el GR11 però sense arribar al Lac Obago. Flanquegem cap a l’Oest intentant no perdre alçada. Tornem a posar pells i anem en direcció Sud, amb alguna baixadeta no esperada creuem el Lac de Pòdo i en direcció Oest remontem fins al coll de Pòdo. El dia és radiant i la calor ja apreta. Treiem pells i baixem fins al Lac de Port de Colomers per una neu primavera que ja es deixa esquiar. Gaudim. Mengem algo abans de remontar el últim port -Port de Colomers- on arribem amb el sol ben alt.

La baixada fins a Ventosa té un primer tram molt disfruton de baixada amb bona neu fins als estanys de Colieto on seguint traces el creuem amb una bona remada. Seguim buscant la baixada en direcció l’Estany Negre on descalcem i remontem uns 100m de desnivell pel clàssic caos de pedres (la neu já no es continua) fins al Refugi de Ventosa i Calvell.

Allà ens rentem e hidratem tot esperant el sopar que puntual a les 7pm ens permet recuperar les forces d’aquest dia tan intens.

Día 30/3/21 Tuc des Monges(2698m)  +/-650m, F, S2/S3

Prenem aquest dia com de “descans” després de les 2 jornades anteriors de 8h i decidim -aconsellats pel guarda de Ventosa- anar cap el Tuc des Monges. Està situat de camí al Montardo i ens permet gaudir d’una bona esquiada sense repetir l’habitual i massificat Montardo.

Sortim cap al Nord creuant l’estany Font de Gel i deixant a la nostra dreta les Agulles i el Pic de Travessani. Arribem fins l’Estany des Monges i veiem davant la mole del Tuc des Monges. Anem per la esquerra de l’estany a buscar una canal que puja més suau uns 200m de desnivell fins a un marcat coll. Allà hi ha una petita baixada amb neu glaçada on alguns baixen a peu i altres amb pells… Flanquegem amb pells una llarga diagonal per anar a buscar la carena del cim per l’oest, i en poca estona seguint la carena arribem al cim amb els esquís als peus.

La baixada es molt directa en la primera part. Després cal encertar el pas per creuar l’Estany de Tumeneia per una baixada molt pronunciada fins l’Estany. Un cop el creuem anem flanquejant cap a l’Est en un puja baixa de estanys i rierols fins arribar de nou al Ventosa. Abans d’arribar ens aturem a pendre el sol i menjar una mica,.. es nota que avui anem amb temps!

Día 31/3/21 Travessa Ref. Ventosa  - Ref.Amitges F, S2/S3

Repetim la etapa de fa 2 dies però a la inversa. El pitjor ho fem al principi superant el caos de pedres de la baixada de Ventosa al Estany Negre. Un cop allà anem remontant tota la vall dels estanys de Colieto i anem girant a la esquerra per buscar el Port de Colomers. Pugem per un tub de forta pendent, gelat i exigent que superem amb ganivetes.

La baixada des del Port de Colomers ja la disfrutem amb la neu que comença a transformar. Remuntem el Port de Pòdo i baixem fins el flanqueig sense arribar al Lac Obago. La calor apreta de valent i ens costa un munt la remontada per la forta pendent fins gariabé el Port de Ratera. Allà ens despedim d’en Jordi i d’en Joan que ja tiren avall a buscar els taxis a Sant Maurici. La resta baixem cap a Amitges on ens retrobem amb el grup que puja avui per continuar la 2ª volta de la travessa.

Aquella nit, ens trobem per sopar uns quants: els de la primera fase amb el de la segona :).

Segona fase, de dijous 1 a diumenge 4 d'Abril

Dijous 1: Tuc de Ratera - Refugi Colomers +848m - 1000m F, S2/S3

Resseguim el recorregut tradicional passant per l'estany dels Barbs. No podem fer el flanqueig per les cometes de Ratera, atès la poca neu que hi havia. Arrivats a la coma d'Amitges, baixem esquiant fis a trobar el barranc de Ratera. 

Tornem a guanyar alçada fins arribar a l'estany de Ratera. El creuem i tornem a agafar alçada fins al Port de Ratera de Colomers.

Estany de Ratera al fons

Cim del Ratera

Arribant a l'estany Obago

Els que decidim fer el Ratera, recuperem forces i anem a buscar la seva aresta sud, i tranquil·lament anem pujant amb els esquis als peus fins al cim. La baixada, amb neu molt pesada fins al Port de Ratera per iniciar el descens cap al Refugi de Colomers. La combinació de neus, blanca i sahariana comprovem que tanta pols sahariana, aplica un efecte fre, no gaire desitgat....

Les fixacions dels esquis de Roger, decideixen acabar la travessa abans d'arribar al Refugi...malgrat que intenten solventar-ho amb cola, a l'endemà amb 5 minuts es tornen a desenganxar.... fi de la travessa per ell.

Divendres 2: Tuc Montardo, Refugi Ventosa i Clavell

Ens dirigim  per la coma fins el Port de Caldes, amb vistes a la Salana i tot ben tapa zona de Beret (i verda) , ja amb molt poca neu.

En arribar al Port es fan dos grups, els que intentarem el Montardo i els que aniran directament al Refugi Ventosa i Clavell. 

Arribant al Port de Caldes

 

Coma del Port de Caldes

Els que anem al Montardo baixem esquiant a l'estany del Port de Caldes, el travessem amb velocitat, tornem a posar pells per anar a buscar un petit collet (2.522m) a l'est. A partir d'allí, deixem el port de Rius a l'esquerra i anem guanyant alçada a través de les Raspes de Monges, fins arribar al coll del Montardo. Enfilem la última pala amb els esquis als peus. A dalt gaudim d'una vista 5 estrelles: l'estany de Mar, els besiberrir, l'aneto, la Maladeta i tota la zona de l'Aran. LLàstima de la pols sahariana, que ha enturbiat l'atmòsfera.

Estany de Mar, Besiberris... des de Montardo

Cim del Montardo

Per baixar, pel mateix camí anem a buscar tota la coma de pujada, anant salvant les diferents roques que sobresortien de la neu, i vigilant amb els canvis de neu. Passem entre els estanys de Monges i Mangades per anar a buscar un pas que ens portarà directament a l'estany de Travessany i d'alli al Refugi Ventosa.

A la tarda, puntual, arriba la pluja i un poc de neu, humida en alçada.  

Dissabte 3: travessia al Refugi Amitges

Repetim el recorregut dels nostres companys del dia 31, però sense tanta calor.

Port de Colomers

Llac Gelat des Coll de Podo

Hi hem estat: Jordi R, Joan D, Carles P, Raquel N, Montse S, Xavi K, Anna M, Mercè B, Teresa L, Imma A , Roger G, Alex M i Elisabet C.

Textos: Carles P i Elisabet C

Fotos: de tots els participants