Condicions primaverals a la val d'Aran, tot i els 40 cm de neu nova que van caure el cap de setmana anterior trobem la neu just a l'alçada de la Restanca. Fem nit a la part lliure i l'endemà sortim del refugi en direcció sud-est pel GR11 cap a la coma que ens porta cap al Estanh deth Cap deth Pòrt. Trobem aquesta primera pala amb neu dura tan al pujar (ganivetes) com al baixar hores després. Creuem l'estanh i enfilem pel GR fins al Coret de Oelhacrestada. Millor creuar el coll per l'esquerra, menys enrevessat i més directe. Des d'aqui canviem d'orientació i tracem en direcció nord-est cap al coll del Montardo. Molta calor, màniga curta. Arribem al coll i divisem a nord la pala final i el cim, al qual arribem amb esquis als peus. Vistes espectaculars. Baixada molt disfrutada majoritàriament amb la neu transformada fins a la Renclusa, pel mateix itinerari de pujada.
Amb moltes ganes de retrobar-nos després de més de tres anys de no coincidir a la muntanya, la Miriam, la Visi, l'Alba, el Joan, el Manel i l'Agus carreguem cotxes divendres per anar-nos cap al Pallars, zona on la innivació encara semblava que es mantenia.
Dia 1: Dissabte 27/03/2021 - Pic de Norís (2.834m)
+/- 1.178, PD/S2
Ens trobem dissabte a les 9:00h al pàrquing del Pla de la Selva, cota 1.695m, al ben mig de la vall Ferrera, on arribem per una pista que està neta de neu i ens permet accedir per deixar els vehicles sense problemes.
Sortim amb els esquis a l'esquena fins a la cota 1.850m on la neu ja es troba contínua i ens permet calçar pells.
Ràpidament escorcem camí deixant enrere el pàrquing del Bosc d'Aixeus (amb molt neu) i enfilant el barranc fins els estanys d'Aixeus.
El dia va començar destapat però poc a poc van anar apareixent núvols i enganxant-se a la part superior dels cims.
Un cop ens col·loquem al sud del Sentinella ja podem veure la Pala summital del pic de Norís, que els darrers metres ens ho va posar difícil però vam poder pujat amb els esquís als peus.
El cim ens va regalar bones vistes que si haguéssim triat el cim del Monteixo, fins a l'estany d'Aixeus comparteixen itinerari, no les haguéssim tingut ja que els núvols del cim no es treure en cap moment.
A la baixada ens vam trobar tot tipus de neu... primavera, crosta,... i sense continuïtat, amb canvis de neu continus... va ser una baixada exigent i esgotadora.
Marxem tots cap a Sort, hostal Can Josep, on ens recuperem i veient la neu trobada planifiquem la sortida de diumenge, on a sobre ens canvien l'hora
Dia 2: Diumenge 28/03/2021 - Pic de Ventolau (2.851m)
+/- 1.274, PD/S2
A les 6:40h (hora ja canviada de diumenge) fem un café a l'habitació del Manel i sense esperar l'hora de l'esmorzar (amb un entrepà de pícnic) marxem cap a Tavascan.
Sortim de la Pleta del Part amb els esquís a l'esquena (1,715m) però igual que el dia anterior, a cota 1.850m ja trobem neu continua per calçar pells.
La pujada pel torrent es entretinguda i solitària, amb el que es fa molt mes agradable que l'ascens remuntant la vall del riu Mascalida pel costat de pistes.
El dia es extremadament calorós i la neu transforma ràpidament.
Passat el coll de la coma del Forn, ja ens trobem amb altres esquiadors que han vingut fent la Coma del Forn, amb els que compartim el final de l'ascensió al cim.
Avui les vistes son de tot el Pirineu, de les Maladetes fins a la Pica d'Estats.
La baixada la fem pel mateix itinerari de pujada, es a dir, pel barranc de la coma del forn. Es un descens llarg i sostingut, i el gaudim d'allò més. La neu es primavera però ben transformada i es deixa esquiar.
Arribant a 2.435m, decidim posar pells per remuntar 100m fins al coll de la coma del forn, agafant la vall principal que ens permetrà arribar esquiant fins a l'aparcament.
Ens trobem una pala ben maca on al final de la vall ens connecta a la part final de les pistes de l'estació.
Segon dia a l'Aran. Veiem que la cota de neu justeja....però tenim ganes d'excursió!
Aparquem a l'aparcament de Plan de Nera, a 1400 m. Carreguem esquís a l'esquena i continuem la pista fins a la Cabana de Rius (diuen que són 2,2 km). Allà no es pot aparcar, però algú ho ha fet i ho farà....
Aquí ja ens endinsem pel bosc i és molt bonic! Ahir poc bosc vam trobar... La neu a 1700 es fa present però el millor és anar a peu fins a la Restanca, a 2000 m, perquè manca continuïtat i a peu es fa més ràpid.
Calcem esquís passat el refugi, posem ganivetes per fer el coll que ens porta a l'Estanh deth Cap deth Pòrt. Encara podem passar l'estany pel mig, però es nota que el desglaç ha arribat.
Ens trobem uns cegesquiadors abans d'arribar al Coret de Uelhicrestada. Ja ens expliquen les condicions que ens trobarem....una bona solana! Ha estat divertit coincidir :)
La pala sembla un forn....amb unes vistes ben boniques! Sort que estem motivats i arribem al cim sense complicacions, amb esquís als peus i una neu més que transformada. Per sort, a partir dels 2700 m ens ha acompanyat una lleugera brisa.
Fa un dia clar, d'aquells que es veu tot el Pirineu....no destacarem pas cap banda, per tot arreu és genial! Uns companys baixen per la Nord....algun dia! i nosaltres desfem el camí, gaudint de l'esquiada i després de la patejada! Ens sorprèn, però, arribar molt abans que ells....
Hem estat moltes hores impregnant-nos de muntanya.....i més que hi estaríem!
Des de Pla de Beret (1850 m), pugem al Cap des Clòsos vorejant prop del Tuc de Costarjàs. Segurament també hauríem trobat neu anant més pel torrent der Arriu deth Miei, però la volta ha estat bé. Baixem pel vessant NE i ja gaudim d'un molt bon primer descens. Pells i amunt! El cel mig ennuvolat ja és història i fa un sol espatarrant. Neu ja transformada per pujar....un cop al pic SO anem pel llom fins al cim, amb esquís sense cap complicació.
Hi ha unes cornisses espectaculars. Tornem en compte pel mateix camí, amb pells i tot per poder remuntar fins al pic SO de nou i fem un bon descans gaudint de les vistes i refent-nos del cansament del sol. És tard, però la neu ja no pot transformar-se més....bé, es comença a transformar cap a millor....hehehe....
No hi ha ni un núvol, i carreguem piles per tot el temps que hem hagut d'estar privats d'aquests paisatges.....no em vull posar de llagrimeta, però vivim aquest moment sent conscients del que significa. Ara el Manel podria fer algun dels seus raonaments apostoflants...
Que xula la baixada del Parros! Dona (sense accent....buaaaa) de sí!!!! Vídeos per totes bandes i records per rememorar quan la memòria ens falla. Al Còth des Clòsos tornem a posar pells i voregem el Cap pel vessant oest. Traiem pells a un avantcim i baixem anant a buscar una pista d'esquí que ens porta directes al cotxe.
Fabulós!!!!!
Dades tècniques....he de mirar pel mapa....més o menys 1200 m de desnivell i S3, **??? No ho sé la veritat....
Aquesta temporada estranya hem tastat aquest cimet a la tardor, a l'hivern... i a la primavera que avui semblava molt avançada
Des del Port de la Bonaigua, de seguida hem deixat les pistes per enlairar-nos als plans de Moredo. Al matí encara no hi toca el sol i s'ha de superar un curt tram dret en neu dura... ells ganivetes i amunt, dubtes esvaïts! La nit abans, llegia l'article de les tres C's de 'hardiness' a la muntanya: Commitment, Control i Challenge i una miqueta d'això hi ha en tota activitat, més si vas sol amb nens... Després tot és gaudi i itinerari ideal per fer en família per la coma d'Auba fins el cim amb esquís al peus, i cims a la vista que comencen a preguntar quins són ;)
El descens l'hem fet amb la neu cremeta al punt... amb ganes encara d'allargar la temporada.
El dia anterior fem penitència a Baqueira Beret, amb pocs esquiadors, i aprofitem per guaitar les condicions de futures escapades:
Poca neu Pla de Beret enllà, amb només un fil de neu (la pista) per enlailar-se a Costarjàs, Closòs o Parros i neu alta a les sud sobre Montgarri...
Des del Costarjàs, cap a Unhòla la neu es veu molt alta... millor més amunt cap a Varradós, Armèros o el Maubèrme
