Pic de l'Infern i Freser

Pic de l’Infern (2872mt) i Pic del Freser (2797mt)

12,7Km +1100mt 7h S3-S4 (canal) 

Dos cims clàssics de la zona de Vallter. El primer el vam pujar per la canal dels Gours (Pic dels Gours) i el segon per la pala fent el darrer tram a peu per manca de neu.

La sortida és difícil degut a la llargada i durada de la mateixa, cal estar amb un bon estat de forma. Es fan quatre canvis de pells, en el nostre cas, coll de la Marrana, Pic de l’Infern, Pic del Freser i Coll de la Marrana.

Sortim de Vallter i en una hora aproximadament ja em passat el Coll de la Marrana havent posat ganivetes per assegurar la pujada. Traiem pells i baixem flanquejant en direcció al Coll de Tirapits. A la nostra dreta veiem les canals que pugen al Pic dels Gours, des de allà sabem que podem arribar al Pic de l’Infern, no havent abans mirat el mapa. Escollim la canal que està situada més a la dreta de les quatre que el permeten pujar. Comencem amb els esquís als peus fins que arriba a un punt on en els hem de treure i comencem a pujar per les pedres situades a la dreta. Això va ser un error, és molt més fàcil calçar grampons i acabar de pujar la canal. Finalment sortim de les pedres, ens posem els grampons, i arribem dalt. Un cop allà, encara amb els grampons, fem la carena que ens deixarà al Pic de l’Infern. Traiem pells i fem la baixada una canal diferent a la de pujada, ja que era molt dreta i estreta. Alhora de baixar s’ha d’anar amb compte que la neu no estigui molt dura ja que la faria més difícil encara, precaució. L’entrada a la canal la vam fer asseguts a terra, col·locant els esquís perpendiculars a la canal. Un cop es passen les primeres pedres fent la fulla i derrapant, uns 30mt, la canal guanya una mica en amplada i ja es poden fer es girs amb més o menys comoditat. La neu està crema de baixada i una mica transformada....avui està tot obert!  

Un cop acabada, posem pells i comencem a guanyar alçada flanquejant en direcció al Fresser. Quan ens falten 40mt en traiem els esquís, ja que no hi ha prou neu, i pugem caminant. Ens mengem les darreres mandarines i avall per una pala que està amb una neu crema transformada la mar de bona amb un darrer tubet fantàstic.

Seguim regalant-nos a les baixades...avui anem sobrats, trobem una neu fantàstica, al seu punt.

Tornem a posar pells i fem la darrera remuntada fins al Coll de la Marrana, baixada per neu més dureta però que es deixa fer fins arribar a les pistes de Vallter. Baixem per elles assaborint el viscut....sobren les paraules. Es fa el silenci i l’abraçada ho diu tot.

Estem rebentats, ens hem tornat a regalar! Així dona gust...

Joan i Gabriel