Cristallère 1.876 m. i Lasnères 2.000 m., bosquejant a banda i banda de la Vath d'Aspa, 7-8 de març de 2020

Després de valorar diverses destinacions, divendres tarda marxem cap a l'Aquitània i més concretament cap a l'Alt Bearn. Passem Jaca, neva amb ganes ja a cotes baixes del vessant sud pirenaic. Les 4 hores inicials de cotxe s'allarguen una mica, en molts moments costa visualitzar la carretera... Anem sortejant cotxes que proven d'arribar a les estacions d'esquí, és cap de setmana. Arribem al túnel de Somport ja ben sols, a l'altra banda trobem una situació meteorològicament més calmada, davallem la carretera fins a Acós, a part de les màquines llevaneus ni un ànima, això promet!

 

The cegesquimen a les Valls d'Aspe - març 2020 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Dissabte, 7 de març La Cristallère, 1.874 m. +/- 1.100 m., 12 km., 6h. PD, **, S2

Ens llevem amb la notícia que la carretera que ens havia d'acostar al nostre objectiu inicial està tallada, mentre esmorzem toca improvisar... Es presenta un dissabte complicat especialment a cotes altes: fort vent, boira,... de fet veníem als Pirineus Atlàntics buscant recer als seus boscos davant el fort vent que es pronostica per dissabte. També era una oportunitat, qui sap si la darrera, d'esquiar a cotes baixes.Tenint en compte la situació escollim el cim La Cristallère: cim proper al nostre allotjament, bon accés, pendents poc pronunciats i i bosc gairebé fins dalt.

Camí del nostre objectiu passem prop del petit nucli de l'Estanguet. Aquest mes es compliran 50 anys de l'accident d'un tren de mercaderies en el pont homònim. El tren carregat amb blat de moro es va estavellar contra el pont desencadenant el tancament de la línea. Poc abans d'arribar a Urdos enfilem amb el cotxe una pista asfaltada fins al veïnat de Bérat du Bas. La pista desemboca en una granja, nosaltres aparquem el cotxe una mica més amunt en un revolt a esquerra abans de que comenci a baixar, cota 850 m.
Malgrat no hi havia base abans de la nevada calcem esquís a tocar del cotxe, pugem arran d'un torrent i prop de la cota 1.000 m virem clarament a NW travessem una zona de prats avui coberta de neu i anem a buscar la fageda imponent que tenim davant nostre. Pujada lenta i treballada per un bosc encisador ple de detalls. En molts moments costa obrir traça, un bon gruix de neu força humida dificulta considerablement l'ascensió. El pendent és sostingut fins arribar als 1.300 m. Poc a poc es suavitza, continuem SW. Travessem clarianes i bosc en una combinació perfecta.

Al fons veiem el nostre objectiu, el vent bufa sobre nostre xiulant sense parar però sense voler molestar. A partir dels 1.600 m. el terreny es redreça i ens dirigim clarament cap al vessant NE del cim. Ja sota el cim mirem de voltar-lo en direcció al coll de la Coumette però sense arribar-hi. Aquí el vent ja ens toca de ple encara que no és molt  desagradable. Atenció a la possible presència de plaques de vent just sota el cim. Amb compte arribem dalt, grans vistes, un dia de ple hivern. En condicions de neu estable ens podíem haver plantejat una ruta circular però avui no és el dia.

Des d'aquí recuperem l'itinerari d'anada en un llarg descens on jugues constantment amb la temptació d'abraçar algun arbre. A cotes altes neu prou bona que es va degradant a mesura que baixem, avall molt més pesada, s'ha de treballar, fem gana per la cervesa i l'assiette de fromage que farem a Urdos. Poques vegades una excursió tan senzilla té tants i tants matisos!

Sembla que serà complicat decidir un objectiu per l'endemà però no és així i aviat trobem un cim dels que ens agraden i amb tots els guarniments: una vall amb un poble de conte que darrera guarda una formatgeria que és un encant, un bosc variat i ple de vida dels que enamoren, un pendent generalment suau que permet gaudir i observar, i un cims amb una de les millors vistes d'aquesta temporada. Encara no hi som que ja pensem quan hi tornarem!

Diumenge, 8 de març Pic Lasnères, 2.000 m. +/- 1.250 m., 19 km., 5h., PD, **, S2

Sortim d'Acós en direcció contraria a la d'ahir, aviat arribem a Bedós. Allà prenem el trencall a dreta cap a Aidius. La carretera és una combinació perfecta de marrons, verds i blancs embolcallats arreu amb aigua. Quan la vall s'obre l'espectacle és total. Abans d'arribar a Aidius prenem una pista asfaltada que puja fort pel vessant S de la vall fins que voltant el poble per dalt acaba baixant a travessar el pont de Salars on just abans deixem el cotxe. A l'altre costat del pont ja comença la neu, 797 m.

De seguida calcem esquís tot resseguint una bona estona la pista que porta a les austeres bordes de Bèrangueil i poc després a la granja de Pée Nouqué , aprox. a 1.062 m. on hi ha un aparcament. Aquí comença el camí que porta als colls d'Arriutort i de La Taillandère. El camí inicialment puja fort i aviat es suavitza entrant en un bosc obert i agradable. Prop dels 1.300 m. el terreny s'obre i ja fins al cim les vistes seran variades i espectaculars destacant especialment les parets del muntanyó d'Iseye. Progressem per terreny suau E-SE fins al llom que desemboca al cim. El resseguim per la seva dreta SE. Avui a diferència d'ahir no estem sols, quatre persones ens han passat al davant i ens han obert una traça de bon fer. Una cinquena ha reculat aviat cap a casa. Abans d'arribar al cim els trobem ja de baixada, agraïts també per la traça que ens marcaran avall. Aviat podrem comprovar que són gent que coneixen bé el territori.

Al cim la vista és infinita, no sé si mai havia fet un cim de just 2.000 metres... Costa identificar la majoria de cims més enllà del Midi, som lluny de casa i bona part dels cims no són coneguts nostres.
Baixem ben sols, neu transformada de bon fer, anem ràpids. A partir de la cota 1.650 m. veiem que la traça dels nostres col·legues pren el vessant E del llom i marxa cap al bosc, una mica indecisos preferim resseguir les nostres passes però aviat ens penedim i tan aviat com podem els hi anem al darrera. Confluïm a les seves traces en un lloc preciós, en qualsevol moment pot sortir algun ós darrera un arbre...

Quan entrem al bosc prenem una pista que ens portarà ràpidament a les bordes de Bèrangueil. Pel camí deixem enrere uns quants arbres imponents que ben segur han atrapat més d'un esquiador despistat. Des de les bordes tenim una curta pujada i baixa que baixaràs fins a tocar del cotxe, quin dia!!! 
Abans d'arribar al poble encara som a temps de comprar un tall de Brebis a una formatgeria protegida per quatre gossos i unes quantes gallines que campen carretera amunt i avall. Just arribar trobem la dona treballant a l'obrador, us ho podeu imaginar... Tornarem a les valls d'Aspe, si més no per provar un brebis amb melmelada de cireres negres o mel d'acàcia, ha de ser la bomba!

Esclaus dels esquís a Lasnères - cegesqui 2020 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Bibliografia:

Frédéric Cabot, Ski de randonée dans les Pyrénées-Atlantiques, Rando éditions, 2013

Cartografia: 

IGN, Top 25, Oloron-Sainte-Marie. Vallée d'Aspe, 1546 OT

IGN, Top 25, Ossau. Vallée d'Aspe, 1547   OT

Jaume i Pep, bones traces i compte amb els arbres!