Pujoalbo (2503)

Dissabte, 15 de febrer de 2020. Pujoalbo per l'Estanho d'Escunhau. 7,64km +-723m; F;S2;* La part superior fregant S3 però amb ampli espai de maniobra.
Arribo amb el cotxe fins la Pleta dera Lana. Sembla fet expressament, fa catorze mesos vam pujar amb esquis d'Escunhau fins la Pleta dera Lana fent esquí de pista... forestal i ara he fet el tram que quedava de la Pleta dera Lana fins a dalt aquesta vegada amb esquís i sense pista.
El recorregut és a prova d'ensigaladors actius o passius, anar cap l'Estanyo guanyant poca altura (si et passes és possible que hagis de baixar o facis un flanqueig amb un pendent incòmode) i remuntar direcció ESE cap el coll on no cal arribar. Quan es fa aparent que hi ha més d'un coll, tombar cap el NNE i anar seguint per on ens escaigui més. La neu estava amb molt bones condicions, dura però no gelada. Al darrer tram, més dret, per seguretat he posat ganivetes després d'una quasi relliscada.

El camí recorregut. Al fons, l'Estanho.

El Besiberri N. traient el cap.

Al arribar al coll m'han cridat l'atenció unes pales molt temptadores baixant cap el Barranc dera Aubeta i sobretot, en arribar al cim, les Pales de Pujoalbo.Tant les unes com les altres a l'est del cim i confluint abans d'arribar a Valarties. Disculpeu que les fotos no les hi fan justícia.

Barranc dera Aubeta amb el Montardo presidint.

Pales de Pujoalbo. Al final s'ajunten amb el barranc dera Aubeta. Montardo presidint.

La vista des del cim no decep. Montardo en primer pla, Aneto al fons, Besiberri traient el cap a l'esquerra del Tossau de Mar, La Vall, des de Vielha a Beret...

L'inici del camí de pujada, que dóna la volta al cim. 

L'itinerari comença direcció S i acaba en direcció N, després d'anar cap a l'est. M'imagino que aquesta combinació única d'orientacions, pendents i la protecció del sol de la Tuca de l'Aubeta ha fet que les condicions de neu fossin ideals donades les circumstàncies de calor continuada.

Picnic sobre l'herba.

Ja només falta fer una mica de temps per a que la cremeta estigui a punt i res millor que un picnic sobre l'herba seca del cim.
El descens es fa curt per unes pales que et permeten baixar per on et faci més ràbia i arribo esquiant al cotxe havent descalçat els esquís només una vegada per a creuar el rierol.
Nota mental per a una altra ocasió: baixar per les Pales i remuntar al coll pel barranc de l'Aubeta.
Bones traces!