Passant pel llac de meners , a l'esquerra pic de la Coma de Seinyac, a la dreta Pic de Meners. |
El primer repte ha estat aconseguir entrar i sortir d'Andorra sense fer cues, el que hem aconseguit amb èxit.
El segon repte era evitar que se'ns enganxés alguna cosa dels licrats que ens avançaven corrent esperitats cap al coll nord de la Cabaneta, sembla que hi havia una cursa. Es posen darrere teu i com els motivats a l'autopista que et fan llums per a que t'apartis, ells van cridant traça !!! com si no hi hagués muntanya per passar...
I el tercer repte òbviament el més interessant de la jornada, fer l'ascensió al Pic de la Serrera, i tenir un altre #8cims al sac.
Condicions de primavera, neu dureta a les obagues i transformada a la solana.
Sortim a peu de l'aparcament, a 400m del final e la carretera, un cop allà ja amb esquís i amb prou neu fins el coll de Meners. La carena fins el cim està sense neu i cal remuntar els 200m de desnivell finals a peu.
Un cop al cim decidim baixar amb grampons per la carena nord-oest, que l'uneix amb el pic de la Coma de Seinyac, i baixar esquiant pel circ de Meners. La carena és dreta i cal desgrimpar dos petits ressalts de roca i neu.
El descens el fem tot amb neu primavera poc fonda fins a la carretera.
Marc B i Ricard M
Bones traces !!
Bon cim sempre el Serrera, bona ascensió amb aquesta primavera avançadíssima!
ResponEliminaS'hi he de triar entre pas de guia i tornar-te a a veure amb licres com quan erem més joves, pas de guia ;)
ResponElimina