Petit Arriel (2.681m.) 09-02-2010, Pirineu Occidental, per la vall d'Arrious, S3, +1.280 m. desnivell

  Perque no ens agrade menjar cada día el mateix plat, ens en vam anar a probar algo diferent, un cim no dels més alts del Pirineu, situat en una zòna amb gran ambient alpí, amb veíns de categoría com el Balaitús, el Palas, el Midi d'Ossau i el Arriel. El vam intentar pujar fa dos anys i vam tindre que renunciar perque estave la neu de tota aquella zòna extremedament dura, degut a que havie plogut a bastanta altura, pero vai quedar corpresa per la bellesa d'aquell escenari i, diumenge passat, per fí el nostre anhel es va fer realitat.

 La ruta comence a 5,5 km del port del Portalet per la vessant francesa, cota 1.400, on hi ha un parking i un cartell indicador de PR. Pujem pel marge esquerre del barranc d'Arrious, per un bosc de faig de caràcter atlántic d'allò qu'et fa pensar: "aquí hi tornaré per fer una excursió fotogràfica". Més amunt creuem el riu per un pont i proseguim pel marge dret de la vall. Cap a la cota 1.700 trobem la neu i calcem esquís (aprox. un hòra de porteig) Mentres tant anem gaudint de les vistes cada vegada més maques que van apareguen.

 Midi d'Ossau al fons:

 A la cota 1.050 em de tombar a la dreta i pujar per una curta canal de 35º d'inclinació, que avui pujarem amb grampons ja que la neu está dura. La canal es exactament la de més a l'esquerra, a la foto:

 Al sortir de la canal cal anar cap a la dreta i més amunt cap a la esquerra per anar a col.locarse al fons d'una vall.

 Desd'aquí, al fons a l'esquerra tenim el Petit Arriel, que podem guanyar conectant amb la vía d'estiu pel coll de Soba, a la dreta, o bé dirijin-nos cap a l'esquerra per pujar la dreta pala de la cara nord del pic, amb grampons i piolet. Aquesta última vía la recomane en Jorge García Dinx al seu llibre de rutes amb esquís (volum 2). Nosaltres escollim aquesta darrera opció. Son 200 mt. de desnivell amb grampons i piolet. Avui ens trobem la neu molt irregular a la pala, amb bocíns glaçats i bocíns on el peu s'enfonsa en neu encrostada.

  I ja dalt al cim, amb el Midi radere:

Amb el pic d'Arriel (2.824mt):

 Parada al coll d'Arriel i pic de Balaitús (3.144mt) de fons:

 A la baixada continuem amb grampons fins al coll d'Arriel. Allí calcem esquís i anem cap al coll de Soba, seguint així l'altra ruta de pujada, que a posteriori considerem que es més descansada per l'ascensió. Pujar per la pala nord es útil si durant la primera part del itinerari veiem que la neu está bòna; llavors això ens permetra sapiguer si aquesta pala amb forta pendent, S4, está bé per puguer baixarla, lo qual avui desde luego no ere el cas. De totes maneres ens va servir per fer una mica d'alpinisme.

 Dons diumenge la neu en aquesta zòna no estabe precisament bòna, estave molt variable, de manera que quan esquiavem sobre neu dura o gelada, de repent i sense puguer detecta-ho, ensopegaves una zòna de neu hueca o costra on de repent t'enfonsaves, i així anavem caient, de sorpresa en sorpresa.

 Tot comprés, incluit parades, hem estat 7:20 hòres.

 Tornem amb una nòva experiencia a la butxaca i un xic de recança, perque la cota de neu ha pujat bastant desde la gran nevada de fa unes tres setmanes i perque la neu ja torne a estar en mal estat. Més que res disfrutem la neu primavera de la part baixa.

 De totes maneres, encara ens queden molt bònes ascensions i esquiades 2020 a tots.

 Hi vam ser: Manuel i Rosa