Neu mullada i molt d’alcohol

El divendres ens dirigim cap a Las Vegas del Pirineu per mirar d’aprofitar la reserva que alguns dels membres del club van haver d’ajornar quinze dies abans, per cagalera, al refugi de l’Illa, al país de l’alcohol i el tabac barats.

Dissabte Grau Roig-Refugi Illa +1100 -750 F/S2

Dormim a la Molina i aconseguim arribar al pàrquing de Grau Roig sense fer caravana. Hem matinat per evitar cues, però la meteo ens juga una mala passada. Comencem a remuntar cap al Montmalús sota una pluja fina però insistent, que va remullant la neu, fins i tot a cotes altes, amb una xafogor que si dura gaire dies ens deixarà sense la neu de la llevantada en un tres i no res.

Passat el Montmalús baixem cap a l’estany i refugi del mateix nom, per una neu molt humida i pasteta. Malgrat encara és prou aviat, l’aigua està fent efecte.

Per allargar una mica, un cop a l’estany mirem de remuntar una mica direcció Ríbuls, per després baixar per un barranc enmig del bosc. Amb l’aigua caiguda de la pluja, la neu del barranc està feta una pasta i algun esquiador pateix una mica a la baixada, ensigalada menor.

Remuntem fins al refugi de l’Illa sense més novetats, acabant d’aprofitar la jornada, i fem un bon sopar al refu, bastant ple. Hi ha francesos, catalans del nord i del sud i una colla de xavals andorrans que es deuen entrenar per veure si algun dia Andorra guanya una medalla olímpica enlloc de viure només de missals.  

El refugi de l’Illa té un problema evident amb la calefacció i la ventilació de les habitacions. Aquelles cambres per 8 excursionistes roncant sembla l’habitació del pànic, de tant hermètica. Un dia acabarà en bacanal romana, tothom despilotant-se per poder dormir, a la nostra habitació m’ha semblat veure un finlandès amb la tovallola, tirant aigua sobre unes pedres roents per fer vapor. Almenys hi havia 3 o 4 senglars roncant a les lliteres del costat, a sobre. No sabia que acceptessin bèsties peludes.

Ja us puc dir que Andorra no guanyarà una medalla olímpica en la vida, els joves esportistes andorrans es passen la nit cridant i fent merder, he vist festes de Neymar més tranquil·les.

Diumenge Refugi de l’Illa-Grau Roig +650 -1000 F/S2

Ens llevem com si portéssim una setmana sense dormir, xafats de la calor i la son. L’esmorzar és prou satisfactori i algun dels nens andorrans ha desaparegut misteriosament. Seria molt de casualitat que quan es fongui la neu aparegui al costat del refugi amb una piolet incrustat al cap, no hi tindriem res a veure, paraula.

Amb el regel nocturn la neu està en millors condicions. Fem una primera baixada fins la Vall Civera divertida i tornem a remuntar cap a l’estany de Montmalús i el coll, que assolim sense que calguin ganivetes. La neu ha transformat i és una cremeta perfecta per fer una baixada top de la pala, i ja fins avall al pàrquing.

Allà cometem l’error de voler estalviar uns euros sense agafar el túnel de Grau Roig i travessem la bogeria del Pas de la Casa. La quantitat de francesos comprant alcohol ens al·lucina. No han vingut a esquiar, han perdut el cap de setmana fent cua a la carretera per comprar unes putes caixes de whisky. Això és tot el que els ha quedat del maig del 68...

Arribem a casa amb la sensació de la feina ben feta. Ningú ha descobert encara cap nen andorrà enterrat sota la neu.

Hem estat Oriol, Warren, Sancho, Natàlia, Marta i Hèctor