cegesqui: de maig 2019

Ràpidament ens allunyem dels voltants de Reykjavíc. Camí del nord la costa islandesa ens prepara un viatge diferent: terra i mar es barregen d'una forma ben especial. Un fiord rere un altre li acaben de donar aquell punt de misteri... Constantment albirem el mar, potser transparent, en tot cas des del cotxe pren totes les tonalitats imaginables. Tanmateix, nosaltres busquem un tresor blanc que a hores d'ara s'amaga rere les muntanyes.

Arribem al nostre allotjament. Un capvespre etern i fred ens rep a les gèlides terres d'Hitarnes. En una casa ben solitària propera a una granja passarem la primera nit. Aquí no hi ha neu però ja intuïm que probablement hi serà, això si, acompanyada d'un bon grapat de solitud un dels millors presents d'Islàndia!

Logística: Vol directe i a bon preu dissabte tarda des de Barcelona a Reykjavíc. Prop de l'aeroport de Reykjavíc ens esperen un parell de vehicles de lloguer. Aconsellable que siguin 4x4 per tal d'accedir als diversos punts de partida especialment quan ens trobem a final de temporada. El nostre destí és el petit poble de Ólafsfjörður que es troba a 400 km i 5 hores de cotxe de Reykjavíc. Nosaltres optem el primer dia per fer un parell d'hores de cotxe i així l'endemà poder accedir al volcà Snaefell. Diumenge tarda acabarem de fer la resta del viatge resseguint la llarga i preciosa costa W fins a Ólafsfjörður on passarem 5 nits en un comfortable bungalow amb vistes a les muntanyes que guarneixen el fiord on es troba aquesta població. Des d'allà ens desplaçarem fins als diversos punts d'inici. Comprarem el menjar als supermercats que acostumen a haver a les poblacions més importants. Divendres buscant una millor meteo ens desplaçarem fins als peus de la gelera de Langjökull on trobarem una casa amb molta historia regentada per en Samy. Dissabte encara podrem visitar Þingvellir i Reykjavík abans d'agafar l'avió de tornada.

Un mes d'abril especialment càlid ha deixat uns gruixos de neu per sota de la mitjana, tanmateix sabent triar bé els objectius és possible fer molts dels nombrosos recorreguts que ressegueixen la península de Tröllaskagi.

Enllaços interessants: mapa d'Islàndia, meteo islandesa, predicció d'aurores, BPAs, estat de les carreteres i supermercats.

Hi han 4 mapes 1:50.000 que abasten la península de Tröllaskagi: Gönguleiðir á Tröllaskaga I, II, III i IV.

Ísland

Snaefell

Tröllaskagi

Langjökull

Diumenge, 5 de maig: Snæfell 1446m

+/-900 m.; 9,5km; F (PD en els darrers passos en gel), S2,**; 4h

Punt d'inici a 530 m., on està tallada per la neu la pista per a 4x4 F570 que puja des d'Arnarstapi. Neu des dels 530 m., dura-primavera (gel en els darrers 50m).

Poca gent avui al pàrquing on deixem el cotxe. Allà mateix calcem esquís. Sempre té un encant especial observar un volcà envoltat de neu. Ens dirigim NW. en direcció a l'amplia carena anomenada Hyrningsjökull que ens durà en un ascens prolongat i constant a la base de la piràmide de gel que corona la gelera. Posem grampons i després de passar un pas una mica exposat arribem al cim envoltats per una boira que no ens deixa veure l'altre costat de la gelera.

No trobem el forat d'entrada al centre de la terra i ens quedem amb les ganes de poder seguir les passes de Juli Verne...

Descens NE. en direcció a dos petits pics característics des d'on baixem decididament E. en direcció al pàrquing. Neu dura a la part superior, ben aviat crema que ens deixa gaudir d'un bon descens. A la tarda llarg viatge d'anada fins a Ólafsfjörður resseguint la costa W. i passant per llocs tan interessants com Kirkjufell.

Dilluns, 6 de maig: Pic 1167m, Gimbrarhnjúkur 1172m i Pic 1161m

+/- 1600 m.; 18km; F, S2-S3, *** per llargada i tres canvis de pells; 7h

Punt d'inici a 380m, 17km al sud d'Ólafsfjörður, per la pista F82 (4x4, amb pedres i trams de neu a la pista). Neu des dels 380 m., dura-primavera, amb dos dits de pols per sobre els 700 m., i més gruix de pols a obagues.

Calcem esquís al costat del cotxe. Neu justa a l'inici, anem buscant per on passar sense descalçar. Aviat la neu és contínua. Travessem el torrent que discorre pel mig de la vall i passem a circular per la seva riba esquerra. Aviat el terreny es redreça, ens acostem a un circ on veiem el nostre cim on, oh casualitats de la vida, un helicòpter deixa uns quants esquiadors.

Unes franges horitzontals caracteritzen les muntanyes de la zona.

Pugem SE. cap a la cota 1.167 m. situat a l'E. del Krosshnjúkar. Fantàstic descens amb neu primavera cap al S. fins a la cota 825 m. Remuntem en fort pendent el coll situat al N. del Gimbrarhnjúkur i amb esquís als peus arribem gairebé dalt del cim. Magnífiques vistes. Retornem al coll i baixem E. amb molt bona neu fins a la cota 750 m.

Anem a buscar un coll 1.020 m. direcció N. que resta amagat. Des del coll on arribem ben acalorats fem un flanqueig fins assolir la cota 1.161 m. situada al N. del pic anomenat Systur. Des d'allà llarga esquiada fins al cotxe propers a les traces matinals però sense perdre massa alçada. Gaudim del millor dia de la nostra estada a Islàndia!

Dimarts, 7 de maig (matí): Syðrihnjúkur 1332m

+/- 1200 m.; 8km; PD (pendent de 150m de 35º) , S3, ***; 5h

Punt d'inici a 130 m., al sud de Dalvik per la F807, a tocar de Klængshóll (base d'Heliesquí). Neu dura-primavera (en els descens apurem fins cota 200 m.).

Des de Klaengshóll posem els esquís a la motxilla i anem pujant a peu E. entre aigua i herba fins a la cota 480 m. Festival de perdius blanques Lagopus Muta Islandorum, quin plaer gaudir-les de tan a prop amb l'esverament que comporta l'arribada de la primavera!

Amb esquís als peus arribem a una zona mes planera per tal d'afrontar la llarga pala final avui envoltada de boira. Pugem la part inicial amb esquís i la resta amb grampons. Llarg i pendent descens amb esquís fins a la cota 200 m.

Dimarts, 7 de maig (tarda): Rauðskarðshnjúkur 746m

+/- 700 m.; 9,5km; PD, S3 (curt tram S4), ***; 3h30min

Punt d'inici a la cota 70m, 4 km al nord d'Ólafsfjörður; neu a partir dels 100 m. (dura-primavera), a pocs minuts del cotxe.

Sembla que la meteo serà més complicada els dies restants i decidim aprofitar l'eterna tarda islandesa per allargar una mica les nostres traces. Caminem uns 20 minuts fins calçar esquís, enrere deixem el mar i un paisatge fantàstic. Resseguim el torrent de Ytrárdalur W., ben aviat el travessem per una passera i ens dirigim a la base del nostre objectiu el Rauðskarðshnjúkur.

Pugem per una àmplia coma situada a la dreta del cim N. Pugem el darrer tram a peu per terreny descompost. Gaudim de les boniques llums del capvespre amb un paisatge de pel·lícula.

Baixem W. en fort pendent fins a trobar un petit collet que desemboca en una canal S. que en pendent constant ens permetrà retrobar les traces d'anada. Cares de satisfacció davant d'un magnífic cim. El sopar no desmereix...

Dimecres, 8 de maig: Presthnjúkur de 767m

+/-650m; 7km; F, S2, *; 3h

Punt d'inici: boca nord del 2on túnel d'Ólafsfjörður a Siglufjörður. Neu a partir de la cota 100 m. (una mica més avall en el descens). Neu dura amb una capa de neu pols que augmenta amb l'alçada.

Avui sembla que la finestra de bon temps serà curta i decidim no allunyar-nos gaire del nostre camp base. Just sortir del túnel davant el poble de Siglufjörður prenem amb el cotxe una pista a l'esquerra on podrem pujar fins a tenir la neu a tocar.

Resseguim la vall SE. per la riba dreta del torrent de Fajarðará. El cel blau ben aviat es torna gris i la boira ens envolta. Aconseguim fer el cim amb prou visibilitat. Bonic descens ens alguns moments sense massa visibilitat però amb bona neu. Arribem esquiant gairebé fins a la carretera.

Tarda de vent i neu per gaudir del peix islandès en un restaurant de Siglufjörður i una magnífica oportunitat per visitar l'interessant museu de l'arengada. La indústria al voltant d'aquest peix va permetre que el poble assolís el seu màxim de població arribant als 10.000 h. cap als anys 60 del passat s.XX.

Dijous, 9 de maig: Vatnsendahnjukur 885m (o 921m)

+/-900 m., 14 km; F, S3, ***; 5h 30min

Punt d'inici a la cota 70m, 4km al N. d'Ólafsfjörður; neu a partir dels 100 m., pols: uns dits a baix i vora el pam per sobre els 400 m.

Ha nevat durant la nit i el temps es presenta complicat. Decidim no allunyar-nos gaire d'Ólafsfjörður. Anem a retrobar la vall que vam resseguir parcialment dimarts a la tarda.

Resseguirem les nostres traces al Rauðskarðshnjúkur però aquesta vegada arribarem fins al fons de la vall SW. on després de molt planejar el terreny es redreça. Busquem el millor pas per accedir al nostre objectiu el Vatnsendahnjukur. El trobem just sota el cim on arribem en flanqueig amb un curt pas final una mica més dret entrant fins a un ampli coll situat al S. just a tocar del cim. Des d'aquí l'assolim fàcilment.

Retornem al coll i des d'allà anem a buscar una canal que ens queda just a sota E. Més avall prenem el costat dret de la vall intentant evitar les parts més planeres. La boira ens deixa fer bons girs amb prou visibilitat, bon descens.

Divendres, 10 de maig: Langjökull (1390m)

+/-600 m.; 11km; F, S1-S2, *; 3h

Pista d'accés a la glacera (4x4), fins on comença la glacera a 585m. Neu dura.

Buscant millor meteo i de pas conèixer els highlands islandesos ens dirigim fins al peu de la gelera Langjökull, prop de 5 hores de cotxe.

Ens posem en marxa després de menjar una mica. Cap al N. veiem el Eiriksjökull des d'on arriben uns núvols amenaçadors.

Avancem per terreny molt suau S. i indefinit. Els voltants de la gelera son inhòspits i alhora guarden un atractiu especial. Malgrat la boira i el vent arribem al Geintslandjökull, una part elevada de la gelera. Baixada de supervivència sobre neu dura i vent en contra, la Islàndia més àrtica!