Un tomb per la zona de Vallter

Dissabte 06/04/2019:

Vallter pk superior – Coll de la Geganta 2604 – Coll de Bacivers 2793 – cap Estany Coma mitjana cota 2625 – Bastiments 2881 - Vallter
+/- 950; S2, 8,2 kms; 

Divendres es comença a gestar la sortida per l’endemà i veient les previsions quasi hi ha temptació de deixar-ho córrer.

El Jordi mai es tira enrera i ens emplacem a anar a la Cerdanya ... encara que només sigui a esmorzar ;-)

L’endemà al matí rebem informació de coneguts que estan per la zona, i sembla que tampoc ha nevat tant per la nit, així que la darrera decisió és anar a Vallter que tenim coneixement que hi ha força neu dels últims dies.

Ens trobem per fer un mos abans de començar i esmento el pic de Coma Mitjana del repte 8cims que està per la zona i el busquem al mapa. De tota manera encara no sabem com ens ho trobarem i si el dia aguantarà.

Quan arribem al parking superior de Vallter, la zona fa molt goig amb un gran mantell blanc. Hi ha uns 20-30 cms de neu nova que ha caigut la darrera setmana.

Sortim sense objectiu definit però de moment ens encarem cap el coll de la Geganta. Pel camí fem el test de la columna estesa i el test de compressió per avaluar l’estabilitat del mantell. Tot i que s'observen dues capes de neu recent, corresponents a les dues darreres nevades, els tests no donen signes d'inestabilitat, almenys a la cota i orientació on els fem.

Un cop al coll, decidim anar fins el coll de Bacivers sense perdre gaire alçada. El dia es va obrint i tapant però el temps va aguantant i fa una temperatura bona per foquejar.

Un cop al coll veiem el Coma mitjana al fons. No coneixíem aquesta zona. Traiem pells i comencem a baixar. La neu està més justa del que pugui semblar i cal anar buscant els millors racons per baixar i és molt entretingut. En algun punt es formen algunes plaques com deia el butlletí en vessant est.

Quan som a cota 2625m fem una avaluació. Anem una mica tard d’horari i les previsions apunten a que la tarda empitjorarà el temps. L’estat de la neu no és l’òptim i es veu escassa pel voltant del cim pel que creiem que la decisió més assenyada és no anar tant lluny.

Així doncs remuntem fins al coll de Bacivers i fem el Bastiments. Estar a aquest cim en solitari i sense gairebé ningú més a la vall és tot un privilegi.

El dia es tapa i comença a nevar. Fem la baixada per la pala est del Bastiments amb classes incloses del Jordi que mai deixa el seu esperit didàctic. I arribem a les pistes quan el dia sembla que ha decidit tornar-se a obrir.

Veient com apuntava la previsió el dia abans, ha estat una gran jornada d’esquí.

Està vist que, malgrat la meteo, sortir sempre té premi.