Gaudint al Montsent de Pallars 2883m, 28/04/2019

Les nevades de la darrera setmana ens permeten un descens increïble

+/- 1175m, 10kms; S2 (S3), F, #8cims

La nostra jornada de reflexió comença el dissabte anant a sopar a la Pobleta de Bellveí (rest. l’Era del Marxant – recomanable a base de brasa) per després anar a dormir en tenda a peu de l’estany de Sallente – l’hotel de les mil estrelles en una nit en que es veuen totes.

L’endemà ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, com marquen els bons costums per encarar la canal de Pigoló amb esquis a l’esquena mentre pel camí ja anem xafant força neu. Un cop som a 2000m ja podem calçar esquis.

Veníem mentalitzats de carregar una bona estona i no podem creure la quantitat de neu que veiem. Mantell continu en totes les direccions amb uns bons gruixos. Està realment increïble.

Com que anem aviat i encara no ha tocat el sol, pugem amb ganivetes doncs la neu està encara bastant gelada.

Seguim pel camí d’estiu i trobem l’indicador de l’estany Gento i el túnel i vies que van en la mateixa direcció. Nosaltres seguim en direcció nord oest resseguint alguna fita que encara es veu.

Anem guanyant desnivell  fins el Tossalet de la Coma 2730 m. Aquí veiem que hem de baixar per arribar a la collada d'Entremonts (2698 m) per després encarar els darrers metres en un tram una mica dret i que cal descalçar.

Un cop feta la primera pujada veiem que hauríem pogut seguir amb esquís però ja els hem deixat al coll. Així que acabem d’arribar al cim.

Retornem a recollir els esquís i d’allà desfem al camí de pujada en una baixada boníssima. Ja ha tocat el sol i hi ha la cremeta perfecta per disfrutar a base de bé.  Quasi sembla que siguem esquiadors avançats ..hehe. I fem tota la baixada en un no-res, pràcticament sense parar.

Quan som novament a 2000 m, tenim la temptació de tornar a pujar uns metres per fer una altra baixada, però com diuen ... les 2ones parts mai són bones i preferim acabar amb el bon regust de boca que ens enduem.

Després d’aquesta excel·lent matinal ja tenim decidit el vot així que ara toca anar cap a casa a exercir els nostres drets.

El Montsent serà sempre nostre ...

Gaspar S i Núria P