Primera sortida a l’aventura dels cursetistes d’iniciació 2019

Primer dia Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira:  La pala del Paco 16/03/2019

Primera sortida que fem després del curs d’esquí de muntanya sense xarxa de rescat! Sí, sí això que sembla tan simple, fer una sortida sense l’empara dels instructors pot ser una muntanya.

Decidim anar a fer el pic d’Envalira -la nit anterior tot sopant- ja que ens ho han recomanat, hi ha falta de neu al Pirineu, i la dificultat tant de recorregut com d’orientació és baixa.

Pic Negre d’Envalira i Pic d’Envalira: PD i S1/2. Sortida des de l’aparcament de Pas de la Casa (a tenir en compte que la dificultat és subjectiva). Dia 16/03/2019.

Arribem a Pas de La Casa des de la Molina a les 09:30h, després d’una cua considerable a la frontera. Allí  hem quedat amb 2 incorporacions que venen de Barcelona. Sortim passades les 10:00h amb sol intens i molta calor, amb esquís des del cotxe. “La neu es transforma” com ens va dir el Vicenç, un dels instructors. I tant que es transforma, aquí, estava tota Primavera ja a primera hora. També ens va comentar que “podia ser un infern” (deixem això pel 2on dia...).

 
Pugem cap al Port de Fontnegre sense passar per pistes en cap moment, seguint la vall del riu en un inici, i enfilant per la vessant Est del Pic de les Abelletes. Hi ha força neu i el camí es fa molt bé fins que arribem al port, excepte a la part final quan alguns rellisquem per l’estat de la neu. Part del grup decideix treure’s els esquís i pujar els últims 20-30metres que queden fins al port caminant, els altres enfilen cap amunt amb esquís i dificultats (molt més ràpid que els que es treuen els esquís). Per la pròxima ens emportem l’experiència: mai treure’ns els esquís si es pot evitar (al final era molt més simple pujar amb esquís).

Arribem al coll entre les 14 i les 14:30. Ja tenim el cim a tocar, mentre ens van passant grups d’esquí que segueixen amunt. Hi ha una clapa sense neu i pugem a peu, deixant els esquís i part del grup en el coll. Tot i que altres grups foquegen amb esquís crec que la nostra decisió es assenyada. Fem els 2 cims i baixem ràpidament cap al coll perquè no sabem quan tardarem en fer la baixada.

Ens reunim tots al coll, traiem pells, quadrem la motxilla i baixem. Decidim baixar per la Pala d’en Paco. No, no fa falta que la busqueu que ens l’hem inventat, ja que el Paco mentres pujavem ja tenia clar que baixaria per allí i ens ho anava comentant.  És la pala que hi ha més al Nord del Pic de Fontnegre des del Port i sens dubte la que està millor en un dia com avui.

Creuem el clot de les Abelletes i ens dirigim cap a Coll Blanc. Es fa tard i preferim baixar per pistes. A més a més per la traça de la pujada hem vist que hi havia algunes pedres a vista.

Arribem a pistes de Pas de La Casa no sense haver-nos fet alguna bona rebossada per la neu. L’estat de la neu a la baixada ha estat bo, tot i que amb tanta calor sembla un mix entre neu i sal, de tant humida.

Bon dia i bones traces de baixada després d’haver fet 2 pics per terres andorranes i franceses, molt recomanable la zona per la quantitat de neu que encara hi queda. Dels 8 que érem pujant 5 som del curs d’esquí de muntanya del cegesquí. Ja hem trencat el vaticini del “presi” que deia que només el 15% de la gent del curs farà una sortida.... (paraules textuals del Ricard). A tenir en compte que no recordo el percentual que va dir ell, i que per suposat el que contemplo és una exageració! Però vaja que estem orgullosos d’haver fet la primera sortida pels nostres mitjans arribant sense problemes, i gràcies al curs que hem realitzat.

Eva, Itzel, Mar, Mikel, Oriol, Òscar, Paco i Lluís

 

Segon dia Pic de Pedrons: Com encigalar-se sabent que tard o d’hora succeirà 17/03/2019

Sortim 6 des del refugi de la Molina i a tenir en compte que la nit anterior no hem anat a menjar al restaurant d’ous, patates i plats gegants - segur que sabeu quin és! -. Esperem que no es noti. Ens dirigim, un cop recollides les coses al refugi cap al Pic de Pedrons. Arribem a les 09:40h al revolt just anterior a la frontera entre França i Andorra, amb prèvia cua, com el dia anterior. Mentre ens anem posant el material i els esquís contemplem el pic que sembla força senzill.

Pic de Pedrons: Dificultat F/S2, amb sortida des de la vall del Baladrar (carretera França a Pas de la Casa). Dia 17/03/2019.

Avui se’ns ajunten 2 des de Berga que compensen els que han marxat. En total comencem la pujada 8 persones, amb l’amenaça constant de la boira. Si haguèssim fet un timeline de fotografia es veuria que a Pedrons és un clàssic que entri la boira venint de la part francesa, i que poc a poc vagi entel·lant la vista. Quan la boira ja ens ha calçat, sortim. L’Eva avisa que ella i l’Òscar tres setmanes enrere van deixar còrrer el pic degut a aquest fenòmen.

Abans d’arribar a la primera collada, l’Eva, que no vol tornar a passar el mateix de la baixada  de tres setmanes enrere, decideix baixar. La Mar també s’hi apunta i ens quedem 6 direcció al pic. A tenir en compte que la boira cada vegada és més espessa, però decidim seguir amb l’esperança que al coll estarem per damunt dels núvols. Seguim pujant, es noten les ganes, arribem al coll després d’una hora foquejant i ens apareix el sol. El Mikel (l’Òscar també) va guardant el track de l’asenció (quedeu-vos amb això que és important per més tard).

Al migdia arribem a l’última pala, que no està del tot bé. La neu està pastosa i gelada, de forma que els esquís rellisquen lateralment cap a la vall,  almenys per a nosaltres que tenim poca experiència. Tardem 1 hora en fer l’última pala, quan portàvem un ritme d’entre 300 i 400m per hora, i és una pala d’aproximadament 100m.

Un cop assentats en la base del cim, pugem per una rampa en la neu caminant, fem la cresta i cim! Bon cap de setmana! Hem aconseguit fer cim els 2 dies. 

Decidim baixar, perquè fa un vent lleuger i està pujant la boira. A més a més hi havia amenaça d’entrada d’un front per la tarda. Arribem a on estan els esquís, traiem foques (primer) i mengem (segon). Ja portàvem abric, tal com toca...

Comencem a baixar amb la boira molt a prop, i abans del coll hi entrem. Aquí és on aprenem el que és encigalar-se. Ens equivoquem baixant, i una ruta que amb sol és molt fàcil es torna molt dura. Sabem que respecte el track ens hem anat cap a la vall, per on baixa el riu, i decidim recuperar el track remant amb pals i esquís, mantenint l’altura. Després de passar 3 pales plenes de neu, travessar diverses línies de vegetació, tornem a arribar al track i seguim baixant.

La definició d’encigalada hauria de ser eufòria amb problemes previs en la baixada/pujada en esquí de muntanya, perquè quan vam veure el cotxe ens van pujar els colors, hi van haver crits i molta alegria. Dos girs més i ja hi som. El Pedrons, un cim molt recomanable de baixa dificultat en el què sempre s’ha d’anar en compte amb la boira.

Eva, Mar, Mikel, Oliverus, Oriol, Òscar, Ruth i Lluís