A la recerca de cims solitaris a l’Ariège

Pic de la Sabine (2.561 m). F/S2. +1423 m / -1.240 m

Mentre ens endinsem en aquest país de ciment i d’edificis penjats pels vessants anomenat Andorra ens anem preguntant si hi haurà prou neu per sortir amb els esquis als peus. Una vegada arribats a l’aparcament de Sorteny, els nostres dubtes es dissipen: “fregant l’escaire”, però encara queda neu a les obagues. Sortim de l’aparcament (1.790 m) en direcció al refugi de Rialb, la neu està encara endurida. Les vessants sud fan pena, ni una mica de neu. Passat el refugi (1.995m) girem a est cap al Port de Banyell (2.529 m).

El Thoumasset apareix davant nostre, i ja no el tornarem a perdre de vista en dos dies. Traiem pells i baixem pel costat de l’estany de Soulanet per una neu dura, que de mica en mica es va desfent, fins a la Cabane de la Sabine (1.961 m). Amagada darrera una roca i amb una taula d’herba, totalment integrada en el paisatge es troba aquesta cabana de pastor, habilitada amb llar de foc, i una llitera per a 4 persones, amb un bon estat.

Deixem quatre coses, posem pells i ens encaminem cap el Pic de la Sabine. Pugem tot cercant la neu entre rocs en direcció a l’estany de la Sabine de Baix i d’aquí en direcció est a buscar una canaleta (cota 2.280) que gira completament a nord-est per un fort pendent, que mica en mica en va suavitzant per arribar a l’àmplia carena que ens durà cap al cim de la Sabine (2.561m).

  

La baixada la fem pel mateix lloc; la neu dura el principi, primavera, a mesura que baixem. La nit la fem a la cabana.

Pic del Bouc (2.631). F/S2. +1.232 m / -1.404

Sortim de la Cabane de la Sabine, en direcció oest cap a l’estany de la Sabine de Dalt (2.120 m).

Per anar cap el Pic del Bouc hem de girar cap a nord, anant a buscar un pas, que des de lluny no és gens evident, però a mesura que vas pujant es comença a entreveure una canaleta que mena fins el coll d’una forma molt més còmode del que semblava, sense treure esquis. Aquí ja enfilem cap a oest i per una pala ampla arribem al cim del Bouc.

Baixem per on hem pujat per una neu dureta, però que es deixa fer força bé fins a cota 2118m, on tornem a posar pells per anar a buscar el Pas de la Solana (2.471 m) que es troba entre el Thoumasset i el pic de l’Estany Blau. Nou canvi de pells per baixar i creuar l’estany Blau (2.340 m) pel seu costat nord-oest ja amb una neu transformada que permet fer uns bons girs. Posem pells al final de l’estany per pujar els darrers 70 metres fins el Port de Siguer (2.406 m).

  

Baixada ràpida per una bona neu primavera fins a l’aparcament.

Carles S., Dani F.