Garmo Negro 3051m, 23/03/2019

Un "clàssic", un "tresmil" fàcil, un itinerari "directe", un"#8cims"... 

Argualas (esquerra) i Garmo des de la Majada Alta. Es pot pujar per la canal de la dreta però és més fàcil cap a l'esquerra i després seguir per sobre els contraforts fins el coll entre Argualas i Garmo. La pala de la cara sud queda darrera.

Ho té tot o potser massa: mare meva quanta gent, quanta infanteria amunt i avall. El tenia idealitzat: hauré de remenar les diapos de quan hi vaig pujar per primer cop aquell 2 de maig del 1998 (fa 21 anys!), de quan fèiem els cims de les fitxes o del 120 del E.Faura i J.Longàs. Recordo una ascensió solitaria, dura, i una arribada al cim en un darrer tram més dret i estètic... avui en canvi, neu primavera per tot, gernació, ambient de final de primavera, amb aquella sensació que la temporada es vol acabar i només som a finals de març!

L'itinerari surt del Balneari de Panticosa (1636m) i s'enfila per un camí fent ziga-zagues pel bosc. A una primera clariana (la Majada Baja) es vira una mica al nord i es superen els darrers arbres fins un plans on avui la neu ja és contínua (cota 1960m).

A la Majada Alta (cota 2243m) es segueix cap a l'oest deixant una canal estreta a la dreta (és una opció), per agafar-ne una més ampla fins a situar-nos sobre uns contraforts.

Per pendent menys sostingut anem cap al Collado d'Argualas i finalment remuntem la cara sud del Garmo. Avui hi podem arribar amb els esquís als peus!

La baixada esquiant des del cim, per un pendent més dret al principi però poc exposat. Neu primavera i vella, que està més crema i disfrutona a les pales inferiors: les condicions semblen de mig maig!


Garmo Negro 3051m, des de Balneario de Panticosa, +/-1450m, 10,8km; F, **, S3; 6h

Ja al cotxe, deixem que Johnny Cash ens ajudi a creuar el western aragonès... prenem l'eix pirinenc i en un viatge poc habitual, d'oest a est, anem saltant valls que baixen dels Pirineus fins arribar a la Vall Fosca... però això ja és una altra història! Bones traces,

Marta i Jaume