8#cims: Pic de Pinetó & Pic de Basiero (24 febrer)

Qui s'arrisca a fracassar? Qui saltarà sense xarxa? (Nit freda per ser abril-Manel)

Distància: 20,37 km

Desnivell pujat: 1764m

Desnivell baixat: 1764m

Altura màxima: 2875m

Temps: 9h30min

Nivell d’esquí: S3 (excepte una canal entre els dos pics: S4), PD.  Bona condició física fins a l’extenuació.

Track wikiloc:

https://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=33490811

Hi ha d'objectius fàcilment assolibles, i d'altres que requereixen de compromís i sobreesforç, amb la por certera del fracàs, de no acabar d'arribar a l'objectiu degut a la manca de força. Però s'ha d'arriscar! I és lo que vam fer.

Amb el repte dels 8#cims, la primera cosa que vaig fer és posar-los sobre un mapa: un ací, un allà,..., cony! i dos al costat!: El Pic de Pinetó i el Pic de Basiero. Quin repte més bonico seria assolir tots dos cims al mateix dia marcant una sola línia que guarda tota la vall de Gedar!, dos grans pilars a banda i banda de la carena. A més fent un tipus d'assenció original i que de per si és un repte deportiu. Ja tenia l'objectiu. Em falta acompanyant!: vaig convèncer/enganyar al Carlos,..., seria una sortida "facilona i ràpida", J

Vam arribar el dia anterior al refugi de Gedar després fer el Tuc de Beret (2590 m) (S2) i baixar-la per una canal (S4) després de creuar una cresta (F+). El refugi està portat per una parelleta de joves que acabaven de tenir un fill. Va haver molt bones sensacions amb ells. Parlàvem el mateix idioma, ens enteníem. A la nit, amb el guarda vam intercanviar impressions del nostre repte i objectiu. El xic del refugi li va estranyar molt la línia que volíem fer per unir dos cims que no li deien res, però ho va entendre quan vam començar a parlar del repte del CEGesquí. Amb incredulitat ens va desitjar molta sort amb el nostre objectiu.

Ben de matí vam marxar amb els esquís des del refugi. La neu era molt trepitjada, gelada i bruta de les fulles i branques dels avets. El nostre avanç va ser lent no essent de relliscades per dintre del bosc. Tot i que el nostre primer objectiu era pujar el Basiero vam ser conscient que la vall ens portava directament cap el Pic de Pinetó. Davant d'aquesta obvietat, vam canviar el nostre objectiu i vam accelerar per assolir-lo. Una vegada fora del bosc, amb total la vall oberta, la neu era més tractable en forma de neu dura i pols. El paisatge era increïble, i la soledat enlluernadora: no hi havia ningú més! A cert punt vam girar de direcció sud a est/sud-est per endinsar-nos dintre de l'olla del Pinetó. Hi havia neu dura/glaç fins quasi el mateix coll. Vam deixar els esquis, i sense grampons vam fer cim sense cap problema.

Des del Pic de Pinetó se veia el Pic de Basiero lluny al fons de la vall a l'oest. Vam dissenyar una línia imaginaria dintre d'una canal seguint la "Carros de Foc Plus".

Ens vam treure les pells de foca i vam descendre sense contemplacions sobre una neu, a vegades dura, a vegades pols per planeres i torrenteres verticals fins a la base de la nostre línia dissenyada. Armats els nostres esquís amb les pells vam atacar la canal fins al collat on vam tenir a vista l'olla del Basiero, i al fons al sud-oest, amagat i traient el nas, el Pic de Basiero. Vam pujar per la pala sud per carenejar la vall per sobre passant la collada del Basiero que dóna a la vall de Gerber. Ja ens quedava una petita pendent per assolir el nostre desitjat objectiu.

Al cim vam tenir una panoràmica de 360° enlluernadora, però el que més ens va gelar l'ànima van ser les traces d'escalada que es perdien al cim del costat (Punta Brulle) que dos escaladors havien deixat a una pala vertical que alguns punts s'acostaven als 90°. Ens vam preguntar com redimonis van superar la cornisa cimera. Brutal!

Fetes les fotos protocol·làries, pells fora i a baix! Vam descendre al principi sense dificultats per neu pols, dura i primavera, però els obstacles no van trigar a aparèixer amenaçadors. El cansament va cobrar-se el seu peatge i les condicions de la neu ens va esgotar encara més ràpidament. Vam creuar l'Estany Negre encara gelat però en seccions amb una fina capa de gel esgarrifosa. Les últimes pendents abans del bosc van ser fortes amb poca neu. Dins del bosc la neu i el gel tornava a ser molt brut. Una relliscada seria desastrosa, i el sobreesforç per evitar-ho esgotador. Al final vam tornar al refugi de Gedar amb els esquís a l'esquena i sense grampons 30 minuts de rellotge per parlar amb els nostres nous amics del refugi d'aventures passades i moltes més de futures que hi haurà.

Bones traces!

PD: A vore si comença a nevar una altre vegada!!!!