Mesurar pendents de neu a la muntanya

Sovint és útil mesurar la pendent de la neu a l´esquiar. Sabem que les allaus, excepte en casos excepcionals, s’inicien en pendents de més de 30º, una mesura de la pendent ens pot dir directament si la pendent és segura o cal analitzar altres variables.

El mètode convencional consisteix en deixar un pal vertical i un altre horitzontal, si el pal horitzontal arriba a la meitat del vertical la pendent és d’uns 27º, si arriba fins d’alt de tot la pendent és de 45º. Una mesura feta així és difícil de fer amb certa precisió a la muntanya, el principal problema és com saber que el pal horitzontal està realment horitzontal, també resulta difícil saber quan un pal està a la meitat de l’altre.

Un sistema millor és fer servir una App de mòbil amb funció de clinòmetre. Una bona opció és Theodolite/Dioptra. És la opció més fàcil si tenim el temps però pot ser no portem el mòbil gaire a la ma, o ens cal treure els guants per manegar-lo o la visibilitat amb les ulleres de sol no és suficient.

Hi ha altres opcions?

Hi ha una altre forma de mesurar ràpidament una pendent amb les eines que sempre tenim a ma, és a dir els pals, i de forma igual de ràpida i més precisa que el mètode convencional.

1.Estirar el pal sobre la neu, seguint la línia de màxima pendent amb el mànec a la part de sota.

2.Marcar amb una ratlla sobre la neu l´extrem inferior pal.

3.Sense que es mogui de posició la roseta del pal sobre la neu, agafar els dos pals per la dragonera i pujar els mànecs de forma que el segon pal quedi totalment vertical (penjant) i amb la roseta just sobre la neu. Marcar aquesta posició.

Si la nova marca coincideix amb la marca inicial ens trobem en una pendent de 30º.

Per pendents menors de 30 graus el pal que penja quedarà per sobre de la marca inicial. Per cada pam (20 cm) de distància entre marques restar 5º als 30º per obtenir la pendent. Per exemple si la distància és de 40 cm la pendent és de 20º.

Per pendents majors de 30 graus el pal que penja quedarà per sota de la marca inicial. Per cada pam (20 cm) de distància entre marques sumar 5º als 30º per obtenir la pendent.

Per mesurar la distància podem fer servir l'escala de distàncies que ja tenen molts dels pals.

La mesura dels 30 graus amb aquest sistema és exacte, pels altres angles la mesura és aproximada i depèn en part de la llargada del pal. Si voleu fer mesures més precises podeu fer servir aquesta taula (el valor “a” és la distància entre les dues ratlles, la inicial del mànec i la del pal que penja vertical):

llargada pal (cm):	115	125	135
pendent (graus)	a (cm)	a (cm)	a (cm)
10.0	75	82	88
15.0	55	60	65
20.0	36	39	43
25.0	18	19	21
30.0	0	0	0
35.0	-17	-18	-20
40.0	-33	-36	-39
45.0	-48	-52	-56
50.0	-61	-67	-72
55.0	-73	-80	-86

Fins aquí la piulada per la majoria dels mortals. Si us agraden les matemàtiques o teniu fills o nebots a primer de batxillerat podeu proposar com a problema calcular la taula de d’alt i si no s’en surten podeu trobar la solució aquí: http://ropits.net/var/pendents/

3 cims a l'Aran

23/02/19 Cap de la Pala del Port (2557m) F/S2  9,5 km 950+

Sortida del grup Pelldefoca del Club Muntanyec Sant Cugat. 17 participants. Sortida des de la boca sud del túnel de Vielha. Gran bó. Itinerari senzill i fàcil, cim amb una bona panoràmica sobre les Maladetes i la Forcanada i els cims de l'Aran. el descens el fem ja amb neu primavera que ens permet gaudir molt. Un grupet fem una petita variant per un torrent amb un curt tram d'esquí senglar pel curs d'aigua i per un bosc de bedolls. Millor pel camí de pujada tot hi haver de descalçar uns metres els esquís. 

24/02/2019 Tuc deth Plan dera Serra (1.972m) i Tuc d'Aubàs (2.073m) F/S2 14km 1000+

La idea inicial era fer el Montlude per la pista que puja des de Les i una segona opció el Tuc de Neres des de el mateix accès. Ens hi desplacem però hi renunciem al no poder pujar mes enllà de la primera corba i a que la cota de neu intuïm molt alta i ens obligaria a un llarg passeig per la pista. Curt debat i decidim anar al Coll del Portillón. Sortim amb esquis als peus per la pista fent algun dels retalls pel sender en direcció al Coth de Baretga. Cabanes i coll impressionants vistes. El Tuc d'Aubàs no fa bona pinta i en canvi la pala del Plan dera Serra esta al dente. Cap allà anem. Gran bó i una bona estona al cim, fotos i descens simultani de tot el grup per la pala cap al coll. Neu primavera al punt. pujant hem vist que l'Aubàs te una bona innivació al vessant oest... la majoria tiren avall, però en Xavier i jo ens animem i tirem cap al Tuc, son 300+ afegits que els gaudim tant pujant com baixant. 

Bon cap de setmana d'esquí de muntanya, guarnit amb bones cerveses artesanes, un sopar de luxe a Cal Manel, esmorzar complet amb coques de Tolva, d'aquelles guarnides de carbassa,  i un cafè a la plaça de Bossost abans de tornar capa casa.

Gràcies a en David i al Romà per la coordinació de la sortida! Gràcies Pelldefoques!

Allaus, aquest dimecres mereix un segon vídeo...

Link al Centre de Lauegi d'Aran:

"Crònica i causes de l’accident de la Llança del 6 de febrer de 2019

El passat 6 de febrer 3 nois tenien un accident per allau al Tuc de la Llança. Sortosament en van sortir indemnes, i gràcies a què disposàven de dos GoPros i a que el Roger Martorell es trobava prop d’allí i va poder filmar els fets hi ha molt material documental. S’hi suma la voluntat de l’Aleix i l’Aran de compartir la seva experiència, i la tossuderia i la motivació del Roger per persseguir-nos a tos i muntar-ho i el resultat és aquest petit documental que us presentem aquí."

Vídeo a youtube de Roger Mountain Guide:

el vídeo dels dimecres... Huckleberry Etxola

Huckleberry Hut from Ekain on Vimeo.

Sortida de cicle - circular al tuc de Moró (2736 m) i tuc d’Horno (2392 m)

Aquest cap de setmana la sortida de cicle ens ha portat a la vall de Boí. Situem el camp base a Barruera, a l’alberg vall de Boí. Arribem divendres al vespre, som 14 esquiadors: cursetistes, nouvinguts a la secció i experimentats, tots amb moltes ganes d’esquí de muntanya.

Dissabte cap a les nou del matí aparquem els cotxes al pàrquing improvisat que hi ha just abans del pont del riu Sant Martí, a la primera curva passat el plà de l’ermita. Creuem el pont per la carretera i ens fiquem els esquis per començar a foquejar (1695 m). Avancem pel sender del GR 11-20 amb neu continua en direcció cap al port de Rus. Aproximadament a la cota 1950 m deixem el GR a l’esquerra i girem a dretes cap a la vall de Moró, mirant d’allunyar-nos del barranc que ens queda a mà dreta per anar a buscar les traces que van pel bosc de Moró. Creuem el barranc (2150 m) i seguim progressant fins arribar a un planell, on fem una pausa per descansar i menjar una mica. Seguim per la vall de Moró, ben flanquejats pel Bony de la Redona a mà dreta i pel Castellet de Moró a mà esquerra. Ja veiem la passada de Moró a sobre nostre. Decidim enfilar per les pales més suaus de la dreta fent zigues-zagues. Un cop a dalt, veiem que el vent ha fet de les seves i trobem la carena una mica pelada i amb neu discontinua. Els ultims 200 m es poden foquejar sense problemes i arribem al cim on disfrutem d’unes vistes espectaculars en un dia molt clar i amb un sol de justícia. Veiem la vall de Sant Martí ben innivada i optem per un descens més solitari per aquesta vall. Baixem per la carena cap al coll entre el tuc de Moró i el de la Mina i ens deixem anar en direcció nord pel mig de la vall del Port, deixant el barranc a mà esquerra. Creuem el riu pel pont de fusta i anem a buscar el sender de pujada.

+1100 m

S2

12 Km

Per diumenge havíem planificat fer el Corronco de Durro, però la gent de la vall ens diuen que no es troba en bones condicions. En Carles proposa fer el Tuc d’Horno a la vall d’Aran, un dels “8 cims” que ara té bones condicions de neu, ens sembla una proposta excel·lent. El punt de sortida és el pàrquing que hi ha just a sobre de la incineradora, a la boca nord del tunel de Vielha (1398 m). El pàrquing està ple i alguns hem d’aparcar al pàrquing que hi ha a la curva de sota, al pont del riu Nere.  Comencem a foquejar pel camí en direcció est, passem per sobre de la boca nord del tunel fins arribar al desviament que ens indica “cabana deth pontet” (1442 m). Seguim per aquest camí en direcció sud fins a trobar la cabana. Remuntem una mica més fins a trobar un pont que ens permet creuar el riu (1660 m). Creuem i tracem primer en direcció  sud-oest fins a trobar un llom que seguirem fins a un planell (1870 m). Ens trobem a l’entrada de la coma de Montanero. Aquí podem traçar en direcció oest (més dret) o seguir en direcció sud i remuntar una pala més suau. Nosaltres ens inclinem per la segona opció. Un cop superada la pala flanquegem la coma per la vessant esquerra per sota del tuc de Montanero vorejant els llacs per l’esquerra fins arribar al coll del tuc d’ Horno. Tot i no estar gaire alts (2300 m), l’ambient és molt alpí. Des d’aquí queda la cresta final, fàcil però aèrea, que ens durà fins al cim. Hi cabem ben just tots al cim i hem de fer filigranes per fer la foto. A partir d’aqui la majoria desfà la cresta per davallar des del coll i els més valents baixen directament des del cim per la pala sud-est.    

+1000 m

F-S2  (S3 en el descens de la pala sud-est)

11,5 Km

Un gran cap de setmana d’esqui de muntanya amb una bona colla! Ahh…i +14 vots per incolure el restaurant “la Granja” d’Erill la Vall a @cegesqui_gourmand

Hem sigut l' Alex, Cesc, Oriol, Eduard, Lluis, Carles, Ruth, Uxue, Lorena, Itzel, Héctor, Montse, Jaume i Marc. 

Tuc d’Horno 2392m 24/02/2019

Sortida de cicle coordinada pel Marc Beneria amb la participació del Jaume, Hèctor, Lorena, Carles, Àlex, Oriol, Itzel, Eduard, Lluís, Unxue, Montse, Ruth i Cesc. Fàcil cim situat a l'extrem sud oest de l'Aran en un entorn de paisatge magnífic. El temps i la neu totalment primaveral. Remarcable la pala central del cim (S3) que ens permet fer un descens potent (es pot evitar reculant per la carena fins el coll).

Tuc d'Horno 2392m 23/02/2019

Llums d'hivern, ambient de primavera...

Si hi havíem anat de vegades al Pic del Port de Vielha i en canvi teníem l'Horno menys freqüentat i segurament més escènic! I el repte #8cims n'és l'excusa perfecte per anar-hi i apunta a menció de cim més assolit del repte ;)



Ja no hi ha lloc a l'aparcament de sobre l'incineradora però a la corba d'Arriu Nere (1350m) més a baix si, i avui s'hi pot sortir i arribar amb esquís als peus.

Neu primavera en tot el recorregut però l'aigua sòlida és majoria i es deixa esquiar prou bé. El sol encara circula a mitja alçada i tot i que la temperatura és alta el mantell és abundant.

Fem l'itinerari clàssic per la Cabana de Pontet, la morrena i flanqueig sota el Montanèro i Sèrra de Fontfreda (preciós) i després Coll d'Horno. Si fa una setmana es va poder fer tota la carena amb esquís als peus, avui hem descalçat a un petit tram.

També fem la pala sud des del cim i quedem embadalits mirant traces insaciables a la nord del Montanèro...

La sortida no s'acaba a l'aparcament ni al preceptiu àpat... conduir, recórrer el paisatge amb la posta de sol, deixant pobles i muntanyes enrere i pensant en gran... al cotxe dormen, la Josienne Clarke canta Chicago...

Some of it is painful and you’re gonna have to try

But you wouldn’t trade it for all that glitters gold 

You only went and made it despite what you were told.

+/-1000m; 11km; F, **, S2 (S3 a la pala S)
Núria, Roser, Pep, Ricard, Marta i Jaume

el vídeo dels dimecres... Narduigh

Three years of study - Skiing in Narvik from Torje Kosmo Karlsen on Vimeo.

Monogràfic de descens en neus no tractades - 16 i 17 de febrer de 2019

Portainé –  16 i 17 de febrer de 2019

Nova edició del monogràfic de descens amb un record d’assistència – sembla que la baixada està de moda ;-)

Ens trobem fins a 27 assistents amb un barreja interessant de gent de la secció d’esquí: des d’esquiadors de la darrera fornada del curs d’iniciació a l’esquí de muntanya fins a ja històrics de la secció. I un bon grup de reincidents: sens dubte és un monogràfic que genera addició.

Organitzats en 4 grups i 4 monitors, comencem repassant la tècnica en pista: paral·lel, conduir, taló-punta, posició ... per incorporar alguna tècnica de muntanya: salt de cues,  derrapatge, voltes maries, etc.

La meteo és de sol radiant amb neu bona a pistes i un fora-pistes molt gelat que va millorar a mesura que avança el dia.

No va faltar l’après esquí a Rialp (col·lapsant gairebé el bar) ni el gourmand sopar a l’Alberg Les Estades, també de Rialp ;-).

Agrair l’organització i coordinació de l’Elena per aquest 2 dies intensos d’esquí.

I la pregunta del milió: qui serà el primer cursillista en aparèixer en un vídeo baixant? S’accepten apostes!

Vam ser-hi:

Montse S, Raquel N, Hector A, Toni C, Ester C, Miquel C, Ricard C, Àngels S, Jordi A, Roser R, Rosa S, Ruth N, Cristian A, Bernat S, Javier G, Cristina M, Marta B, Pep-Lluís R, Natàlia A, Mar S, Mireia R, Oscar L, Janine S, Ignasi S, Oriol S i Núria P.

Dia assolellat al Pic de Nerasol

Desnivell: 1.200m

Deixem el cotxe a la Gare de l'Hôspitalet i ens dirigim amb els esquis a l'esquena fins al punt de sortida de l'itinerari. Allà hi ha dos grans grups de francesos que començaran amb nosaltres a enfilar la vall.

L'inici, a les 9 del matí, discorre en un terreny encara gelat i per zona ombrívola. Ganivetes opcionals per pujar a la vessant esquerra de la vall. Entengui's per opcionals que la Xantal en posa i el Joan no.

Aviat abandonem els dos grups que han començat amb nosaltres i que es dirigeixen a fer el Pedourres. Agafem la vall que deixa el Nerassol a mà dreta, per un camí sinuós i alternant zones ombrívoles i solanes. Seguim fins al fons de la vall passant el llac i la cabana a mà dreta. A l'inici aquest tram de vall puja ràpid i després discorre en pla. Arribem fins a la portalla de Siscar.

A partir d'allà no hi ha prou neu per continuar esquiant i pugem fins al cim amb esquís a l'esquena.

Un cop al cim, la baixada per la pala sud-est és totalment esquiable, amb un inici amb neu perfecta. Acabem baixant per la vessant est fins a la Val D'Arques tot fent una circular.

En general, neu dura durant el matí a totes les orientacions i a la sola es transforma molt durant el dia. Crosta a les parts altes.

Joan i Xantal

ᐧ