Aparquem al parking del Hospital de Benasc. No hi ha gaire moguda al nostre rededor, per no dir ninguna, devant la nostra extranyesa. Al final de tot això també tothom va sentir extranyesa envers nosaltres, pero ja os ho explicarem més endevant.
Calcem els esquís allí vòra mateix a la pista. Al arribar al primer replà la abandonem i anem cap a la dreta, remuntant la vall pel seu cantó dret. Passats uns murs rocosos comencem a pujar pel bosc, a la dreta, fins arribar a un ampli plà. Desd'allí, en direcció sud, veiem una zòna sense bosc: es l'anomenat segón tub de Paderna, que ara ha estat oportunament senyalitzat amb un pal bicolor, com així també a la part superior del tub, que ajude a troba'l en cas de boira. De moment el día está enboirat, pero tenim fé en els metereolegs i en la nostra bòna estrella.
Després del tub, avancem per l'amplia vall més aviat pel seu costat dret, en direcció sud-est. Fortes ràfagues de vent ens acribillen llençantnos petits projectils de gel contra la cara. Cada vegada que ve una ràfaga d'aquestes no tenim mès remei que parar i resistir ajupits. Després també durant una estona els projectils venen del cel, d'un núvol que fa pensa per un moment que decididament s'enmarrone el temps. Pero més tard apareixen clarianes, mentres anem agafant alçada, deixant el coll de Paderna a l'esquerra i prenent més amunt una valleta que gira també cap a l'esquerra.
Ja tenim la pirámide del del cim al devant i a la seva dreta una canal ampla per on anirem a situans sobre una lloma que baixe del pic. També veiem els primers humans en tot lo que portem d'itinerari, una parella que han vingut de la Renclusa i que opten per pujar per una canal algo més complicada que la nostra, i que es trobe més a l'esquerra. Al peu d'aquesta canal canviem esquís per grampons. Ara ja el día cada vegada está més bonic i ens permet gaudir de la visió d'esplèndids cims.
Al altra banda de la lloma fem un flanqueig i després hem de pujar una forta pendent per assolir el cim.
Retornem on haviem deixat els esquís i comencem el descens en mitg d'aquest marc incomparable, amb gran caracter alpí i agrestes parets com la de la Tuca Blanca de Paderna, que ens quede a l'esquerra. La neu primer la trobem algo encostrada, pero després pasará a ser neu primavera ben compactada que s'esquía fàcilment.
Radere quede en pau la grandiositat del massís de les Maladetes sota la daurada llum de la tarde.
Esquiem el segón tub de Paderna, el més conegut, el més frequentat, i després, en llòc de baixar directament, seguim a l'esquerra una suau vall fins al seu final. Una vegada allí baixem una mica, perpendicularment a l'anterior vall, i luego, anant una mica cap a la dreta trobem un petit clar entre abres, per on ens introduim i trobem un altre tub que també val molt la pena i que suposem que es el anomenat primer tub de Paderna.
Arribem pletòrics al parking. Han estat 5 hòres de pujada, Incloses les parades, i 2 de baixada. Una vegada al alberg on farem nit avui i d'on em sortit aquest matí, el guarda se sorprén de que haiguem completat l'ascensió. Es veu que avui hem estat poquísims els que s'han animat a fer activitat i els que l'han completat, encar que nosaltres no ho veiam tan negre. Per cert, l'alberg ha estat el Albergue el Run, on ens han tractat i alimentat molt bé.
Les previsions metreològiques per diumenge son clarament dolentes, ja no creiem que puguem fer allò de la pirula al mal temps, i oplirem el día fen turisme i anant a vere allò que no en tenim habitualment ocasió, així que vistem el bonic poble de Serraduy i la catedral romànica de Roda d'Isábena, on coincidim amb un altre company del cegesquí qu'está fent lo mateix.
Companys, que acabeu de passar un bòn pont i a aprofitar les esquiades de primavera.
Hi vam ser Jordi I. i Rosa S.
