Tucs de Rosari, Marimanha O. i Beret. Una bonica circular.

Orri (1.860 m) – Estanhs de Vacivèr – Tuc de Rosari (2.608 m) – Vall d’Àrreu – Plans d’Isavarre – Tuc oriental de Marimanha  (2.670 m)– Val de Marimanha – Tuc de Beret (2.595 m) – Pla de Beret.

7h, +/-1.850m, S3, ***

Cap de setmana de meteo incerta i canviant. Finalment però, avui ha acabat fet un bon dia a l’Aran, serè i amb un vent que no ha bufat massa fort als cims. Cap al Sud (Parc Nacional) i cap a l’Oest (Valls d’Àneu) es veien força més núvols. Hem fet bé de tirar cap al nord doncs. Tot i que hi ha nevat menys que al Sud dels Pirineus aquests darrers dies, les condicions son excel·lents. Hi ha molta neu arreu, les muntanyes fan molt de goig. Hem trobat força pols a cota alta i en obagues. Bon esquí!

La ruta que hem triat avui té reminiscències en una altra travessa que vam fer fa anys, a principis de la temporada 2010/11, i que vam piular aquí. Aquest cop l’hem fet al revés, i amb variants, ja que hem pujat als Tucs de Rosari i Beret. La volta surt fantàstica, si les condicions hi son com avui.

Ascens al Tuc de Rosari (2.608m) per la via normal dels Estanys de Vacivèr. Força gent avui per la zona, cim molt concorregut. El descens l’hem fet per les pales del vessant Sud . A 2.475m hi ha un estretament i canvi de rasant. Un cop superat, ens hem decantat marcadament cap al SE per anar a buscar un collet que permet accedir a una valleta que baixa directament en direcció a l’Estany del Rosari d’Àrreu sense passar pel de Garrabea. Bon descens fins a cota 2.120 m, on la vall perd inclinació i hem posat seny i pells.

Sota el Pic de la Llança, camí del Tuc de Rosari.

Marimanha Oriental és el del mig, i l'aresta d'ascens és a la dreta

Vista al Sud des del Rosari, cap a Gerber i el Muntanyó d'Àrreu.

A partir d’aquí cal fer una llarga i suau remuntada en direcció Nord travessant els Plans d’Isavarre pel costat Oest. És un indret de postal, idíl·lic, amb pins dispersos, i envoltats de muntanyes per totes bandes. Racó de pau i bellesa, ens hi quedaríem. Avancem amb l’esperó Sud del Marimanha oriental com a referència, ja que és per aquí on haurem de superar el contrafort que s’estén entre el Tuc de Marimanha i el coll d’Airoto. És el mateix pas per on vam passar el 2010. Aquest cop però, com que anem de pujada i les pales a banda i banda es veuen carregades, per prudència recorrerem un tram més llarg d’aresta. Ens compliquem la vida segurament, ja que hi ha un contrafort que cal remuntar grimpant, i algun tram de fina aresta de neu,  però ho jutgem més segur. Un cop superat el ressalt, i arribats a l’Estany Gelat de Rosari, només manca seguir la fàcil aresta que en direcció NO du al cim del Tuc oriental de Marimanha (2.670 m).

Plans d'Isavarre

Cornises i Placa de vent al Nord del Tuc de Rosari

L'aresta que hem seguit de pujada. Cim és a l'esquerra.

Tuc de Marimanha oriental

Descens vessant E cap a l’Estany Gelat i direcció Nord després. Seguirem la valleta per on desaigüen els Estanhons de Naut de Marimanha, en paral·lel a l’aresta que separa les dues capçaleres de la vall. Gaudim d’una bona baixada, obaga i divertida, sense excessiu pendent, en un entorn magnífic. A 2.050m, abans d’arribar a la cabana, parem i posem pells.

Vall de Marimanha al Nord

Primers girs

Darrera pujada fins al Tuc de Beret seguint la valleta en direcció Oest. Ens enfilem a un llom que porta a un punt mig entre el Portilhon de Marimanha i el cim. Seguim l’aresta en direcció Sud fins al cim del Tuc de Beret (2.595 m). Descens pel llom SO i vessant Oest fins a trobar les pistes de l’estació, i baixem al Pla de Beret. Preveure la logística per tornar a Orri.

Panoràmica des del Tuc de Beret

Bones traces!

Carles i Montse