Dijous passa un front i deixem Suïssa en busca
del sol que ronda sovint més a prop del Mediterrani. Acabem fent cap a
Briançon, creuant el Lauteret en plena nevada. Esperant gaudir de bones
esquiades els darreres 3 dies de la setmana, si el vent ens deixa... Primera
parada Monêtier.
Divendres 2 de febrer
Monêtier-les-Bains (1.570 m) – le Puy Jaumar – Vallon de la Moulette – coll 2.662 m – Pic Ombière (2.832 m) – Ruisseau du Raisin - Ref. Chardonnet (2.223 m) – Pointe du Demi (2.817 m) – Ruisseau du Raisin (2.350 m) – Col du Raisin (2.691 m) – Grand Vallon – Chapelle Ste. Anne - Monêtier-les-Bains (1.570 m)
+/-2200m, S3, *** (llarg, es pot fer + curt
tbé), 8h
Grande Journée! Avui l’hem encertat de ple.
Sortim de Monêtier per la solana esquís als peus, entre camps nevats i anant a
buscar el camí que creua el Torrent de la Moulette. Remuntem tota la vall seguint
l’itinerari d’esquí indicat al plànol IGN Top 25. És llargot, però bonic i
relaxat, si no fos pel fred i el vent que ens va castigant per estones. Només
els darrers 100m sota el coll son més drets i ens fan extremar les precaucions.
Seguim cap a l’Oest per l’aresta, ben tapats i abrigats, fins arribar al cim del
Pic Ombière, esquís als peus.
Un grup que ha fet nit al refugi de Chardonnet
ja hi ha estat avui, i seguim les seves traces fins al refugi. Descens
fantàstic, ombrívol i divertit, enllaçant pales discontínues, amb una neu molt i molt bona. Fa fred de debò
però afortunadament el vent no ha malmès la neu aquí. Que bonic visitar de nou aquest
refugi 14 anys i un mes després. Records
de la bonica travessa que ens hi va portar. El temps no ha esborrat el record dels
colors del capvespre a la nostra arribada, l’excel·lent sopar que ens van
oferir, l’oasi de calor en mig de la freda nit amb el refugi només per a
nosaltres. Ens hi quedaríem, però el temps s’escapa com la sorra entre els dits
i la neu ens crida. Fem uns cafès, que acompanyem amb turró.
Desfem el camí aprofitant la traça mig
esborrada, amb la cara nord de la Pointe du Demi entre cella i cella. Ben
carregada i lliure de traces, ens ha hipnotitzat només de veure-la. Improvitzem
i ens hi deixem emportar. No se si és el fred o les ganes, però fem via i la
pujada no es fa llarga. El descens Nord un luxe, com intuíem. Ens aturem a 2.350
m, on el descens perd interès, perquè si no sí que haurem de quedar-nos o fer
nit al Chardonnet.
Remuntem de nou el mateix vessant però fem el
Col du Raisin, entre els dos cims esquiats. Saltem al Grand Vallon i esquiem
cap a Monêtier per una ruta diferent a la de pujada, amb vistes a la Meija, les
Agneaux i la Barra. Neu pols que es va desapareixent a mida que ens acostem a l’eix
de la vall, on el vent del Nord ha fet més estralls i ha provocat alguna allau
petita de placa. Llarg descens fàcil i agradable fins al poble, 8h més tard, i
molt, molt contents. Dies així no se’ns regalen tant sovint.
Monêtier les Bains i la Montagne des Agneaux |
Vallon de la Moulette. El cim de l'Ombière a l'esquerra. |
Aresta cap al cim del Pic Ombière. |
Mont Thabor i Cabane de Chardonnet |
Montagne des Agneaux, la Barre des Ecrins, Pic de Neige Cordier |
Cabane de Chardonnet (2.223 m) |
Pointe du Demi ens crida ... i li fem cas |
Arribant a la Poine du Demi |
Col du Raisin (2.691 m) |
Retorn a Monêtier pel Grand Vallon |
Premi a l'esquiada, una Alphand |
Dissabte 3 de febrer
Segona etapa, le Lauzet, una mica més al Nord
de Monêtier. La idea inicial era trobar refugi al Vallon du Fontenil avui que
el vent ha de bufar amb força; i amb sort, fer les Jumelles Sud i Nord, dos
colls amb bona vista sobre la Meije i la Grande Ruine. Tanmateix, el vent no
perdona, i tenim dubtes de que valgui la pena castigar-se més i més a mida que
anem pujant. I el perill de plaques de vent de nova formació es confirma quan
veiem en la distància un grup provocar-ne una accidentalment. Mitja volta i
buscarem la seguretat i el refugi del bosc, com els animalons.
El plan b sur bé, molt bé. Fem dos runs al
bosc de làrix del Vallon du Fontenil, i dos més al bosc entre le Lauzet i el
Rocher de Guerre, sempre aturant-nos al límit del bosc (més amunt, la neu
tampoc no val massa la pena). La bona neu és sota els arbres, uns fantàstics
melèzes que formen un bosc màgic, sense sotabosc. Una disfrutada jugar-hi,
buscant la pendent i passant vora els troncs com qui passa portes blau i
vermelles al stadium. El quart run és pura gula. Acabem tornant a les quatre de
la tarda, i 1.975 m esquiats.
Remuntant el Vallon du Fontenil |
Placa accidental en directe sobre la ruta, i més en formació. Retirada. |
2nd run |
3er run |
4t run |
5è run |
Diumenge 4 de febrer
Le Laus (1.745 m) – Ruisseau du Blétonnet – Bois des Oules – le Col Perdu – L’Arpelin (2.604 m)
+/- 860 m, 3h30, S2 * (v. normal), S3 ** (cara Est)
Volem visitar Cervières abans de marxar. És
una vall que ens crida, un indret que ens atrau amb força. Com que toca tornar
a casa, només tenim una bala, i cal ser al cotxe a migdia. Desestimem la Combe
du Lasseron perquè ens la desaconsellen, sembla que el vent hi ha bufat amb
força. Acabem tirant cap a l’Arpelin des de Le Laus, amb el recurs del bosc si
la cosa realment no fa bona pinta.
Pujada tranquila i suau, ideal iniciació, a
través de l’estació d’esquí de fons fins al bosc des Oules. Bonic paisatge, amb
el Rochebrune i la típica roca de la vall, també visible al col de l’Izoard. La
neu és pols i el dia radiant. Aviat ens convencem que l’esquiada serà bona. Hi
ha força traces, es nota que no hem descobert res. Traces i grups camí de la
obaga del Côte Belle. I més traces a la cara Est de l’Arpelin, amb prou espai
per deixar-hi les nostres també. Tornem a improvisar, i decidim esquiar aquest
vessant a la vista de les prometedores expectatives. Al cim descobrim que la Nord
també és factible, però el cor el teníem ja convençut abans d’arribar al cim.
El descens no decep, és millor inclús del que
pensàvem. Quin gran cim malgrat l’aparent modèstia sobre el mapa, forçada
potser per la presència d'altres cims propers més alts i il·lustres. Un darrer apunt: si s’esquia la cara nord, es
pot enllaçar amb qualsevol de les moltes canals orientades a NE que davallen
cap a les pistes d’esquí de fons de la ruta de pujada. Hi ha on triar.
Cervières, un lloc on tornarem aviat.
Col Perdu i l'Arpelin, amb la cara Est ja traçada |
Col d'Izoard i refuge Napoléon |
Cervières des del cim de l'Arpelin (2.604 m) |
Entrada a la cara Est. |
Mapes:
Top 25: 3535 OT - Névache Mont Thabor
Top 25: 3436 ET - Meije Pelvoux
Top 25: 3536 OT - Briançon
Allotjaments: tots 3 molt recomanables, tots 3
amb diferent ambient i caràcter.
Monêtier: Auberge de Violaine. Hotelet
confortable i no massa car, a peu de pistes.
Le Lauzet: L’Aiguillette du
Lauzet, Gite Montagnard. El gite tradicional de muntanya, bona cuina
casolana amb productes locals, i bon tracte.
Cervières: Hotel d’Izoard, Hotelet de poble amb
gust d’abans, amb gent simpàtica, bon caliu. Excel·lents àpats i esmorzars,
productes locals.
Bones traces, enguany més que mai, i fins al juliol que tindrem neu!!!
Insaciables & Cegesquí
Grans fotografíes i tous de neu! els Alps serán sempre nostres!
ResponEliminaCaram quina crònica!
ResponEliminaEn les traces de baixada, que s'intueix un bon nivell d'esquí, també s'observa un gust per l'estètica que personalment valoro força.
Felicitats! ;-)
Insaciables, i taaaaant!!!! Fantàstic tenir tots aquest bons consells per quan hi anem! Aquí, més proper, serà fàcil que hi acabem anant! Nòmades de l'esquí per uns dies...buscant les millor condicions! Quina felicitat!!!!!
ResponEliminaQuina neu, i quines fotos,... i quines ganes d'anar!!
ResponEliminaenhorabona per la sortida
i quins tous de neu!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHeu fet tantes coses que em costa situar-me a les piulades, per llegir i rellegir...
ResponEliminaTraces de disseny a les fotos i a dalt els globus per donar-ne fe, fantàstic! ;-)
Genial que compartiu tot això amb la resta de mortals i quantes idees venen al cap! Des de les rigoles del primer dia fins a l'Arpellin un munt d'espais per somniar: la canaleta camí de l'Albrishorn, la solitud de la punta de Boveire, fer un beure a la cabana Marcel Brunet, la no traçada Pointe du Demi, els fantàstics runs de dissabte, la temptació que crida a la N. de l'Arpellin, ....
Doncs això, gràcies per fer-nos partícips i ara a resseguir les vostres traces sobre el mapa!
Heu trobat la setmana, felicitats i gràcies pels records que ens porten aquests cims i refugis.
ResponEliminaQuin goig! sou uns mestres!
ResponEliminaEspectacular!!! Fantàstic! Grans fotos, profunditat i bona estètica de les traces! Gràcies per compartir-ho!
ResponElimina