Dos cims amables de l'Arieja, Garbié de Brésoul (2.047 m.) i Boucarle (1.984 m.)

De nou tornem a l'Arieja, pobles i valls encantadores que ofereixen un bon nombre de cims ideals per aquests dies d'hivern que la neu arriba a cotes baixes... Són dies de neu i quin millor plaer que trobar-la just acabada de caure! 

Dissabte, 3 de febrer de 2018, pic du Garbié de Brésoul (2.047 m.) Goulier (1.086 m.) - estació de Goulier (1.463 m.) - Crête de la Calvière - pic du Garbié de Brésoul (2.047 m.)

+1.020 m, 10,5 km, 5h, F*, S2 

Divendres amb moltes il·lusions i algunes incerteses arribem just a sopar al Relais d'Endron, una antiga escola de poble reconvertida en gîte. Per aquí passa el GR 10 que travessa el Pirineu. En Luc aviat ens para taula, fora la neu cau suaument. La previsió meteorològica per dissabte és prou embolicada i convida a buscar un objectiu proper. Quan li diem a en Luc que tenim la intenció de sortir amb esquís del poble crec que ens pren una mica per boixos...

Es lleva un dissabte de ple d'hivern amb la calidesa de la neu que cau poc a poc. Són d'aquells dies que conviden a treure els esquís a passejar tot badant. Calcem esquís a la porta de la gîte, anem foquejant pel costat de la carretera que puja a la petita estació de Goulier amb tan sols 2 remuntadors. Travessem un prat nevat a l'esquerra, retrobem la carretera i de seguida prenem un bonic sender de descoberta que inicialment puja fort i que ens du fins al pàrquing de l'estació d'esquí. Des del camí visualitzem els prats ara coberts de neu per on baixarem a la tornada.

Allà sí que trobem traces d'uns pocs esquiadors que pugen amunt en direcció al coll que travessa la Crête de la Calvière. Hi ha un bon gruix de neu, veiem com la gent gaudeix a l'estació. Un pister ens aconsella que siguem prudents i que en cap moment provem de baixar directament des del cim cap a l'estació. Una bandera marca risc 4.

Els cims es van tapant i la gent que va davant nostre baixa sense fer cim. Abans d'arribar al coll anem flanquejant a dreta SE fins arribar al pic de Garbié que no veiem fins que som a tocar. És el primer dels cims de la carena que porta al pic d'Endron. Les boires empeses pel vent ens deixen veure a estones l'entorn i només baixar una mica ja tindrem prou visibilitat per gaudir d'un molt bon descens fins al poble, doncs si, vam arribar amb esquís fins al poble i gaudint! Abans però alguns vam estar un parell d'hores remenant els tous de neu de l'estació comprant el forfait de migdia, 15,5€. D'altres remenaven d'altres líquids al bar. Gran dia amb el plaer d'esquiar gairebé fins dins l'habitació. Tarda per reposar i gaudir després d'un bon àpat amb 34 comensals a sopar. 

Diumenge, 4 de febrer de 2018, pic de Boucarle (1.984 m.) Gourbit, pàrquing (880 m.)-coll de Lastris (1.427 m.)-roc de querquéou (1.840 m)-Pla de Madame (1.906 m)-pic de boucarle 1.984 m.)-Plateau a 1.555 m. Gourbit

+ 1.250 m 15 km F*** S1/S2

Avui hem de deixar la gîte i ja podem pensar en desplaçar-nos amb cotxe. Sembla que tindrem una finestra de bon temps fins al migdia. Ha continuat nevant... Mantenim l'objectiu inicial de la sortida per diumenge que era anar a fer el pic de Bacivièr. Cim amb bosc fins a 1.400 m aprox. i després una carena ampla i segura. De Gou...lier a Gou...rbit, mitja hora de cotxe i unes poques lletres de diferencia. 

Passem pel costat de Tarascon i quan entrem a la vall de Saurat impressiona veure al fons el circ d'Anvans amb el pic dels Tres Senhors, un cim que vam intentar l'any passat des del port de Lers. Gourbit és una delicia de poble, apareix de cop tot sortint d'un revolt. Una vegada al poble cal seguir el carrer principal fins trobar a l'esquerra un rètol que indica el camí cap a l'estany d'Artax. Arribem a un pàrquing (880 m.) on hi han uns quants cotxes i oh sorpresa, veiem un petit grup d'esquiadors de muntanya que van amunt. Ja no els tornarem a veure en tot el dia, sí les seves traces que pugen cap a l'estany. Poca neu al pàrquing.

Des d'allà seguim la pista asfaltada fins a una cruïlla que indica el camí al coll de Lastris a l'esquerra. 

A la dreta deixem el camí de l'estany d'Artax per on tornarem. El camí s'ha de fer a peu però si sortim d'aquest i avancem pel bosc podem calçar esquís ben aviat. Trobem una pista ja amb més neu. El camí està perfectament senyalitzat fins al coll de Lastris, és preciós. Fins aquest coll també podem arribar des dels pobles de Genat i Lapèja. Just al coll la boira ens envolta. Malgrat tot podrem gaudir durant l'itinerari de força visibilitat. 

Anem seguint una carena ampla i moooolt llarga que en dia aclarit gaudeix de molt bones vistes. El vent del NW ha treballat amb ganes la neu fent aflorar roques i matolls. Passem pel Roc de Querquéou i el Pla de Madame, ens segueixen dos raquetaires. Arribem a l'ampli cim de Boucarle (1.984 m.). Fins aquí arriben unes traces d'esquí. Just abans de plantar-nos al cim hem vist baixar uns quants esquiadors, sembla que van cap a Illier. La boira ens envolta, neva, vent en calma, som a l'ull de la depressió. Decidim renunciar al Bacivièr....

Tornem enrere fins al Pla de Madame i des d'allà baixem N fins a un replà colgat de neu (1.555 m.), el paradís existeix!! Hem mirat de fer el descens per un ample llom no tan carregat de neu, d'aquesta manera hem pogut evitar el pas per sobre d'alguna placa poc evident. Des d'aquest petit plateau per on circula l'aigua posem pells fins a trobar el camí que baixa de l'estany d'Artax. Alguns descalcen esquís ben aviat d'altres fem el senglar fins arribar ben avall, per sota dels 1000 m. Des d'allà retrobem el camí empedrat que ens retornarà al cotxe.

Un cap de setmana de reconeixement de la zona amb un equipàs molt motivat, ganes de tornar-hi!

Lluís, Carles, Eva, Tonyo, Roser, Toni, Manel i Pep


Bones traces!