10 de gen. 2018

Una estada a Saint Véran, al cor del Queyras.




Crònica de la setmana de reis a Saint Véran al Queyras.

Saint Véran és un llogarret ubicat a 2000 metres al cor del Queyras (Hautes Alpes), diuen que és el poble més alt d'Europa, en tot cas és un indret ideal per fer esquí de muntanya. Té una estació d'esquí modesta i està envoltat de boscos, així doncs es pot practicar el descens en pista o arrecerar-se als boscos en cas de mal temps o molta neu. Però el millor és la quantitat de possibilitats d'ascensions per fer amb esquís de muntanya practicables des del gener fins l'abril.

Hem tingut una setmana de molta neu, potser massa i tot, el temps inestable i el risc d'allaus han aconsellat modular les sortides, amb molt bon resultat i amb descensos memorables.


1 de desembre
Sommet Bucher (2.254 m.) +650 m. F* S2

La Rua (1.700 m.)-coll de Prés de Fromage (2.146 m.)-Sommet Bucher (2.254 m.)-coll de Prés de Fromage (2.146 m.)-La Rua (1.700 m.)

Mentre una part del grup pren contacte amb les pistes, un grupet d'irreductibles decidim esbroçar el territori. Des del nucli de La Rua prop de Molines-en-Queyras, sortim avall S en direcció al pont dels Achins (1.673 m.). Travessem el pont i seguim traces que trobem arreu d'esquí i raquetes fins al coll Prés de Fromage (2.146 m.), bosc i més bosc. Al coll trobem uns esquiadors francesos als que preguntem la possibilitat de baixar des del cim cap a Château-Queyras, ens diuen que és molt interessant però que si no veiem traces recents ho deixem córrer, així ho fem.  A partir del coll travessem una mena de plateau preciós. Decidim fer una petita circular flanquejant el cim pel seu costat W i anem fins a l'antena i des d'allà fins al cim. A dalt hi ha força gent. Retornem prop del coll Prés de Fromage, i des d'allà gaudim d'una esquiada boscosa amb múltiples opcions i en alguns moments força pendent. Retrobem el pont dels Achins després d'una bona esquiada sobre neu pols, una bona forma de començar la nostra estada a Saint-Véran!


1 de gener
Col de Longuet  2701m +700 F/S2

Saint Véran 2008m - Chapelle Sainte Elisabeth 2233m - Col de Longuet 2701m - Pont de Lariane 2024m

És el nostre segon dia a Saint Verán i després d’un primer contacte amb la neu a les pistes, ja tenim ganes de foquejar una mica. Ens costa decidir, som molts i tots hi diem la nostra però després d’avaluar les possibles rutes i les condicions de neu i del terreny ens decidim per explorar la vall que enfila cap a Itàlia a través del Col de Saint Véran i el Refuge de la Blanche. Comencem a foquejar uns 300 metres mes enllà de la casa. És una vall molt  alpina i molt bonica, ben aviat ens parem per fer les fotos del poble des del camí, que anem deixant enrera. Seguim pel GR58 fins a 2232 m on ens desviem cap a l’esquerra en direcció cap al coll de Longet. Anem pujant amb tendència a l’esquerra cap al coll, deixem a la dreta la ruta que ens porta directe al cim Traversier i rodegem per l’esquerra una roca que crida força l’ atenció per la seva forma. Fem una parada i ben aviat ens trobem al coll. Aquí ens dividim en dos grups el grup 1 torna pel mateix recorregut de pujada i el grup 2 baixa pel Vallon de Longet en travessa. La neu és pols a la cara nord i disfrutem molt la baixada, primer per una pala i després pel bosc. Un cop a baix (Pont de Lariane), ens trobem a la resta que avui han anat a fer el Pic du Fond de Peynin i que ens faciliten la tornada a casa perquè han aparcat el cotxe just on acabem la ruta. En cas de no tenir cotxe per tornar, hi ha l’alternativa de tornar a Saint Verán per la pista d’esquí de fons (cal demanar permís) o baixar fins a un dels pobles on hi hagi servei d’autobus, per exemple Molins-en-Queyrás.

Pic du Fond de Peynin (2912m) +900m F S2/S3 

Pont de Lariane  2024m - Col du Fond de Peynin 2826m - Pic du Fond de Peynin 2912m - Pont de Lariane

Des del Pont de Lariane, punt d'aparcament a l'hivern de la carretera  del coll d'Agnel, amb els esquís als peus, sortim en direcció nord-est, per amples i còmodes pales sense cap dificultat fins el coll du Fond de Peynin 2826m. Des del coll cal girar a l'oest per arribar al cim, seguint per terreny ample i sense dificultat. Només el vent impedeix progressar còmodament, però sense impedir arribar fins el cim. El descens el fem seguin el mateix itinerari, gaudint de les condicions de la neu, fins enclotar-nos dins de la riera per garantir la millor neu fins al final, ja que el dia assolellat ja ha transformat el mantell. És recomanable el descens directe des del cim per la vall de Peynin fins a Aiguilles. Orientació nord-oest i 1500m de desnivell.


Pic de Château Renard (2989 m) +900m F S2

Des de Saint Véran se segueix la ruta que va en direcció oest pujant per amples pales, coincidint una part de l'itinerari amb les pistes d'esquí (poc concorregudes). El pic té un observatori i és un bon mirador de tots els cims de la zona i bona part del Queyras.

2 de gener
La Gardiole de l'Alp (2.786 m.) + 1.100 m. F* S2

La Rua (1.700 m.)-Cabana (2.220 m.)-La Gardiole de l'Alp (2.786 m.)- Cabana (2.220 m.)- La Rua (1.700 m.)

Des de la Rua, prenem una traça que surt a tocar de la carretera en direcció NE. Aviat passem entre les cases de Gaudissart. Resseguim un relleu suau i humanitzat fins a una cabana i uns corrals (2.220 m.). La traça ara s'acosta al bosc i avança pel seu costat. A 2.340 m trobem un replà, el vent bufa amb ganes i decidim anar E cap al Vallon des Esgorguis, una coma que queda un mica arrecerada del vent. La remuntem amunt amb cura i ja prop de la carena veiem a la nostra esquerra la creu que corona el cim. Fàcilment arribem amb els esquís dalt. Vistes espectaculars! Per baixar retrobem les traces de pujada i veient un francès que baixa avall pel Vallon des Esgorguis decidim seguir-lo una estona. La baixada amb bona neu pols és excel·lent. Al voltant dels 2.200 m. flanquegem NE per tal de retrobar l'itinerari de pujada. Sortim a la cabana que vam trobar a la pujada i des d'allà seguim les traces fins al cotxe. 

Pic de Morro Froid 2570m +1100 -1400m F S2/S3

La Rua (1.700 m.) - Cabana (2.220 m.) - Cota 2400m - Cabana 2100m - Morro Froid 2570m - Ville Vielle 2430m

Iniciem l'itinerari al mateix aparcament de la Rua i coincidim am la ruta de La Gardiole d'Alp fins a la cota 2400m. Des d'aquest punt característic perquè fa un ressalt a la carena, traiem pells i baixem esquiant en direcció nord(neu pols fonda) fins a una cabana a 2100m. Des d'aquest punt iniciem la ruta cap al Morro Froide, primer per bosc i després per amples pales,s empre en direcció nord-est. Trobem les traces de la ruta que ve de l'oest i arribem al cim amb els esquís als peus sense dificultat.
El descens el fem en direcció oest, seguin la coma del cim fins a la cota 2350 on comença el bosc. Des d'aquest punt seguim un itinerari frenètic de neu pols memorable, amb un pendent constant i amb bosc prou obert. Sens dubte un dels millors descensos en anys. Arribem al revolt de la carretera a 200m de Ville-Vielle


3 de gener: 

Col de la Lauze cota 2450m  F S2/S3


El temps no està per aventures i cotes altes, mal temps, boira, vent i transformació de la neu per l'augment de la temperatura. Decidim buscar una ruta arrecerada i decidim seguir l'itinerari del Col de la Lauze. Ens desplacem fins a Abriés i iniciem la ruta des del mateix poble, travessant un pont en direcció sud i pujant pel camí d'estiu sempre per dins del bosc de Marassan. El camí d'estiu està traçat, així que la progressió és còmode. A la cota 2450m el bosc és molt obert i les ràfegues de vent castiguen el que queda d'itinerari, així que decidim treure pells i iniciar el descens. El descens el fem en direcció nord-oest més recomanable i més esquiable que el camí d'estiu. Després d'unes fantàstiques esquiades pel bosc una mica d'esquí senglar per acabar de trobar la pista que, ja a la bora del riu, ens port de nou al poble.


4 de gener

Crête de Curlet (2.301 m. i 2389 m.) + 1.000 m. F* S2-S3, 10 km. 5h

Saint-Véran (2.000 m.)-pont des Moulins(1.849 m.)-cota (2.315 m.)-cabanes de Lamaron (2.140 m.)- cota (2.389 m.)-creu de Curlet (2.301 m.)-passera (1.925 m.)- Saint-Véran (2.000 m.)-
Avui escollim un itinerari fàcil, bonic i divertit! Som a Saint-Véran (2.000 m.) i calcem esquís a la porta de casa. Tirem avall fins travessar el pont des Moulins (1.849 m.). Davant nostre trobem la traça que segueix un camí ben marcat entre arbres. Arribem a una de les cabanes de Lamaron. Pel camí trobarem força gent i entre ells un grup de francesos que fan series de pujar i baixar fins a la carena. Arribem a una cota (2.315 m.) una mica per sobre la creu de Curlet, traiem pells i baixem fins a la primera cabana de Lamaron (2.140 m.). Posem pells i seguim uns traces de raquetes que marxen SE en direcció a la pala que baixa del pic de Cascavelier. El lloc és preciós i avui ben solitari. Des d'allà enfilem N en direcció a la cota 2.389 m. de la Crête de Curlet. A dalt traiem pells i fem una curta baixada per una petita coma a la dreta del cim fins a la cabana que queda ben a prop de la Creu de Curlet, 5 minuts de pells i ja som al cim, ben sols ara! I ara ve la part divertida, el descens pel bosc, es pot esquiar arreu. Baixem NW tot gaudint de la baixada amb neu pesada i humida però que es deixa fer. Retrobem el camí de pujada i decidim allargar una mica la sortida seguint una pista d'esquí de fons, avui tancada, que va fins al pont Vieux i que passa primer per un altre pont que travessem. Durant el camí tenim boniques vistes del poble de Saint-Véran. Pugem N a trobar el camí que puja del pont Vieux i el seguim fins al poble en una tarda preciosa.


5 de gener:

Pic sud de Crête de Peyre Niere 2890m +900m F* S2/S3

Des del llogarret de Coin se segueixen les amples i còmodes pales en direcció nord-est que ens porten a la carena més estreta i aèria de la Crête de Peyre Niere. Arribem fins el pic sud de la cresta a 2780m on bona part del grup inicia el descens. Però encara hi ha qui te ganes de gresca i s'enfila per la carena a peu F* fins la cota del cim a 2890m. El descens el fem amb bona neu la major part del recorregut, fent-se més pesada a mesura que arribem al poble. Gran final de festa.


Hi hem estat: Sancho M, Miriam M, Raquel N, Elena A, Montse S, Anna M, Pep L, Oriol C,
Koki G, Concep M, Roser R, Berta A, Núria P, Marc B, Gabriel C, Hector A, Angie B, Manel C, Peter C, Mercè B, Àngels S, Joan R, Xantal F i Ricard M.



Mapa de la zona: 3637OT IGN Mont Viso


Bones traces !!

6 comentaris:

Berta ha dit...

Bonica setmana de desconnexió, en una casa fantàstica i amb una companyia immillorable! Ens hi hauríem quedat una temporada.....buaaaaaaa.....Ara costa, reiniciar la rutina... Felicitat, sí!!!!!

Encompass ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria ha dit...

Bona setmana, bons menjars, bona neu, bona companyia, bons estiraments, bons croissants, bones baixades ... bon any a tot@s!!!!

Manel C. ha dit...

Bona piada. Activitats per a tots els gustos i estats d'anims. Per a estirar la ment i el fisic.
Agrair a tothom l'organització de sortides, la predisposició a passar-s'ho bé, als cuiners les seves colesteroses receptes amb formatges varis, i a Genepi Guillaumet per amenitzar les vetllades en bona cia.
Salut i Bones Traces.
Manel C.

Jaume J ha dit...

Per entendre la natura hi has de passar un temps amb ella... foquejar, mirar, escoltar, menjar, esquiar...
visca la neu pols

Mercè B. ha dit...

Neu pols, paratges de somni, poblets de conte, muntanyes imponents, com el Monte Viso...Queyras en estat pur, i una sortida fantàstica: amb una casa impressionant, cuiner@s de luxe, i una organització perfecte! ..i la companyia, la millor! Gràcies al Ricard per fer-la possible i a tot@s per la bona companyia! Ganes de tornar a un racó tan bonic també a l'estiu...