Se surt del extrem sud del embassament de la Sarra, pròxim a Sallent de Gállego. Aquest cim está situat entre els embassaments de la Sarra i el de Respomuso, de tal manera que desde el coll que tenim qu'assolir per guanyar el cim, el paso de la Cubetilla, podríem dirigirnos cap al refugi de Respomuso, encara que está recomanat només a la primavera i no pas al hivern, ja que sol haver-hi gel a l'altra vessant. Al hivern es millor anar pel coll de Musales. També podem combinar els cims de Sanchacollons i el Musales, i després baixar cap a Respomuso desde el coll de Musales, per fer al día següent, per exemple, la Gran Facha o la Petita Facha, cim aquest darrer molt esquiable.
Just passat el pont de la presa de la Sarra surt a mà dreta una pista, la pista de Ibonciecho, que tenim que seguir pero de la que podrem tallar moltes llaçades per un sender, per a lo hem d'estar atents a les fites que marquen les entrades al sender.
La visió de la esbelta i elegant Peña Foratata ens acompañará durant una bòna part del itinerari.
Quan ja tinguem en front i a l'esquerra el Chalet de Ibonciecho (cota aprox. 2.050 m), hem de girar a la dreta, pujant per un petit barranc i rodejant una lloma a la dreta, per introduins en una vall, que remuntem fins arrivar a un pla a 2.130 m., el anomenat Llano de la Cubetilla, en el que podríem decidir si anar al Musales o al Sanchacollons. Pel Sanchacollons seguim la vall en direcció est. Luego la vall gire en direcció nord, i pujem per la pala orientada al sud, que progresivament es posse força empinada. Som al gener pero en aquesta coma fa una calor que no perdone.
Desde el coll hem de pujar fins al cim a peu per la cresta, en que avui utilitzarem de manera indispensable grampons i piolet, tenint que picar en alguns trams amb força ja que hi havíe gel dur, degut a les plujes que hi va haver fins a gran alçada uns díes avans.
Al cim estupendes vistes. Aquí baix podem distingir el pic Palas a l'esquerra (2.974 m) i el Balaitús (3.144 m) la mole blanca de la dreta.
Al hòra de baixar, la neu, que estave gelada al hòra de pujar, ara s'havíe estovat només superficialment i ere una delicia esquiarla.
Baixant, bonica vista sobre Peña Telera.
I amb les llums de primeres hòres de la tarde s'acabe una jornada que ens ha deixat molt satisfets, per la varietat de la ruta i l'estética de l'entorn. Sanchacollons, bòn cim...!!
Hi vam ser: Jordi G., Manuel D. i Rosa S.
Molt bònes ascensions i esquiades a tothom.
Una molt bona passejada amb esquís i mot a prop de casa meva! El cim i les vistes estupendes. La grimpada final és la guinda i l'entorn molt d'alta muntanya.
ResponEliminaSalut i Muntanya des d'el meu racó a "zancadas ligeras"
Dons estic d'acord en tot amb tú. La grimpada va complementar molt bé l'activitat d'esquí i ens ho vam passar bé. I per altra banda l'entorn va resultar molt gratificant.
ResponEliminaM'encanta, Rosa!!! Al principi pensava que era una piulada del Sancho....hahahaha
ResponEliminaQuina llum!!!! grans vistes i excursió que m'apunto....mola el nom :)
Sí que mola el nom, je,je... També em veníe especialment de gust piular aquesta sortida pel nom! De les nostres terres no el fa gaire gent, pero de la gent d'aquella regió sí que hi van; ere dimecres i radere nostre van pujar unes 8 persones més.
ResponEliminaFelicitats Rosa, aquest cim el vaig fer el gener del 2016 i em va agradar molt, com bé dius la gent de la zona el fa tot sovint.
ResponEliminahttp://cegesqui.blogspot.com/2016/01/a-banda-i-banda-del-portalet.html
No vaig puguer esbrinar d'on ve el nom !!
ResponElimina