La primavera ho diu ben clar: tot el que es marceix torna a florir; tot el que mor reneix en l’etern palpitar dels temps. Com tantes altres vegades, la temporada de neu s’està pancint. Tornarà a brotar però ara s’acaba. Per la nostra banda, abans de penjar els esquís fins la vinent, volem acomiadar aquesta des de la Pica d’Estats, fent l’ascenció clàssica des de Pinet. El “parte” és relativament encoratjador: parla de pluja dissabte i bon temps diumenge. Vent, això sí. Com que res és mai ben bé el que diuen i les finestres de bon temps són per qui les busca, vam fer-hi cap. La cosa va anar més o menys així:
Dissabte
L’Artigue (1.190) - Refugi de Pinet (2.240)
+1.100 F
Ens llevem a la Cerdanya. Aquí el dia s’aixeca destapat i enfilem amb optimisme carretera cap a l’Artigue. A l’altra banda del Puymorens, la pluja és generosa i la idea de caminar sota un xàfec va prenent forma. Amb tot, a Ax-les-Thermes la cosa està més aclarida i passat Tarascon el sol ja treu el cap. Quan aparquem el cotxe ja hi ha més clars que núvols. Sembla que estem de sort. Carreguem esquís i botes i comencem a caminar seguint el camí dels avellaners que ens porta all bosc Fontanal, una fageda extremadament bucòlica. La travessem seguint el sender llaçades amunt. Al Pla de Nouzère trobem les primeres llenques de neu encara discontínues. Al voltant dels 1.700 metres, un parell d'hores més tard, podem calçar esquís. Sobre un gel de peixateria, això sí. Però els calcem.
Salvem el desnivell que ens queda fins arribar al refugi i ens trobem amb l’agradable sorpresa que hi estarem sols.Tota la part no guardada, equipada amb mantes i matalassos està a la nostra disposició. Aquesta sí que no ens l’esperàvem. Tarda de sol radiant al balconet, conversa filosòfico-existencial, sopar i al sac, que l’endemà hem de matinar.
Diumenge
Refugi de Pinet (2.240) -Estany de Montcalm (2.566) - L'Artigue (1.190)
+350 -1450 PD (per l’estat de la neu que fa que algun pas sigui una mica obligat)
Primavera vol dir matinar. Ho fem. A les cinc estem dempeus i a les sis calcem esquís, ganivetes i frontal. Avui el dia havia de ser clar però es lleva tapadot. A veure si escampa. Superem ràpidament el primer flanqueig per la banda est de l’estany de Pinet, davant del refugi, i remuntem la primera pala que ens porta al flanqueig lleugerament descendent per la Valleta de Barz, fins uns 100 metres sobre l’estany d’Estats.
Allà virem cap a l’est i remuntem uns cent metres de pala força dreta i ben glaçada. Després d’algun gir un pèl compromès, el pendent es suavitza i ens plantem a l’estany de Montcalm. Allà mirem mapa i valorem la situació. Portem dues hores d’excursió i el dia no s’aixeca. Hauríem de remuntar cap a sud, just on tenim un núvol gris i espès que no ens deixa veure massa on anem. Les condicions no pinten bones i sembla que tot ens està dient que avui no és el dia. La prudència s’imposa: traiem ganivetes i pells i enfilem la tornada per allà on hem vingut. La neu gelada es deixa esquiar força bé i sense cap contratemps arribem al refugi, recollim trastos i desfem el camí que havíem fet ahir. Just abans de descalçar esquís, va de ben poc que un no acabi al riu quan la neu cedeix. Afortunadament, ho salvem amb un esquí i una bota mullats... descalcem esquís i caminada cap avall. Aquesta vegada, no gaire més d'una hora.
Arribem al cotxe tan contents com si haguéssim fet cim. L’excursió ha valgut la pena, tant com la temporada. Ens han quedat coses per fer, és clar, però en vindran d'altres i hi tornarem.
Bones traces i fins a la vinent!
M'hauria agradat molt estar amb vosaltres i compartir probablement la meva darrera sortida de la temporada, a més del caliu del refu, i la xerrada existencial. Carpe diem.
ResponEliminaSalut.
Manel C.
anar a la Pica compensa només pel fet d'intentar-ho, i per les ganes que queden de tornar-hi.... i a més sols al refugi, un luxe!
ResponEliminaSeguir les ensenyances del mestre Cruyff sempre està bé, heu sortit i us heu divertit !! Molt bé !!
ResponElimina