Són les 4:45 del matí quan carregat
amb esquis, botes i motxilla em dirigeixo cap el pàrquing, esquivant joves que
tot just surten dels locals nocturns, que em miren sense entendre res, quan fa
més d’un mes que han tancat la majoria de pistes d’esquí, jo tampoc ho tinc
clar: fa calor, la meteo pinta incerta, cosa que potser fa les delícies del
Molina, però pels que anem a la muntanya no ens tranquil·litza gaire, tenim la
neu a més de 4 hores en cotxe, sense saber a quina cota o en quin estat estarà,
o si haurem de carregar gaire temps els esquis a l’esquena; en fi,..., així és
la dura vida de l’esquiador de muntanya de finals de temporada.
Després de descartar el Batallaince, per
falta de neu, o perquè no veiem on començava la neu, o perquè simplement ja l’havíem
fet, decidim apostar per l’Estaragne, sense gaires garanties ni expectatives.
El vídeo de Robert Smith Perera:
El vídeo de Robert Smith Perera:
Estaragne (3006 m). 1156
metres de desnivell. MBEA – S3/S4.
Ens trobem la “route barré” just al
llac d’Oredon, un snowboarder amb un gos ens indica que en 15 minuts trobarem
la neu. Així que carregats amb els esquis a la motxilla, comencem a caminar per
la carretera que du cap el Cap Long a les 10 del matí, una hora ben tardana si
no és que pretens torrar-te durant la pujada i esquiar sobre neu sopa; però el
sopar era a les set i teníem temps de sobra...
Trobem la neu a 2079 metres, just on
deixes la carretera i comença la vall cap a l’Estaragne. La neu regelada per la
pluja i de color marró. Un grup d’esquiadors força gran ja baixa del cim, i
veiem que la cosa no pinta tant malament, es veu una lleugera i recent
enfarinada, i la traça oberta. Encara farem cim... els ànims de la Berta canvien.
La ruta
discorre per l’esquerra de la vall fent un franqueig a la cota 2500 que en
males condicions de neu pot ser un pas compromès. Per sort no era el cas.
Després d’uns 1100 metres de desnivell
i pràcticament 3 hores i quart, arribem al cim, on ens trobem amb una parella
de basques. Sembla que tenim sort, tota la línia fronterera està ennuvolada,
però nosaltres ens mantenim una mica al marge. El vent comença a bufar, traiem
pells i cap avall.
La neu, sense ser una meravella, es
deixa fer amb una mica d’esforç (mentre no sigui crosta, tot és benvingut).
Durant la baixada l’Anna es troba un piolet mig enterrat.
A les 15:00 ja tornem a ser al cotxe,
gairebé amb els esquís als peus fins a baix, fent maniobres per una llengua de
neu al costat de la carretera.
Abans de tancar-nos al refugi,
retornem el piolet a un amic del propietari, un navarrès que encara voltava pel
llac d’Oredon, i ens arribem amb cotxe al llac d’Aubert, per tal de veure la
ruta del Néouvielle del dia següent.
Al costat d’una furgoneta, ens trobem
un individu, que mantindrem en secret el seu anonimat, amb un “picahuevos”
grocs, samarreta llarga grisa, bambes i un barret de palla (estil Van Gogh),
que sobta, a qui no el coneixien, tant pel seu estil “prêt-a-porter” com per la
seva llengua viperina. Està acompanyat d’un altre amic i una amiga que resulta
ser coneguda de la Núria.
Tornem al refugi, i s’imposa, després de la dutxa, una
cervesa artesana d’Arreau. En plena concentració, jugant al Rumikub, arriba el
Carles.
El sopar es composa d’una sopa de verdures, una miqueta
d’amanida (bàsicament 4 fulles d’enciam), una pasta amb carn de vedella i de
postres una mena de crême brulé amb una galeta; en general, força correcte.
Néouvielle (3091 m). 941
metres de desnivell. BEA – S2/S3.
El despertador sona a tres quarts de sis, i les 6 del
matí ja estem davant del pa amb mantega, quatre dits de suc de taronja, té i
cafè,... i això és tot amics,... ni un croissant, ni formatge, ni galetes, ni
cereals, o Nutella.
Amb la panxa plena del “copiós” esmorzar, pugem amb cotxe
fins el pàrquing del llac d’Aubert, on ja hi ha varis grups d’esquiadors
preparats per començar la ruta, entre ells els que van perdre el piolet el dia
anterior.
A les 7:30 sortim del costat de l’aparcament amb els
esquís als peus; creuem el llac pel costat de la presa, que està molt buida, i
comencem la pujada, amb el sol ja escalfant-nos. La neu, endurida per la pluja
i el fred de la nit, és continua, exceptuant uns 150 metres que ens hem de
treure els esquís, abans d’arribar al contrafort del Pic Ramougn (Crête de
Barris d’Aubert).
A partir de la cota de 2440 trobem uns 5-10 cm de neu
pols nova de la nit, que s’enganxa una mica a la pell, formant pams.
Seguint les traces, i amb una temperatura bastant
acceptable, malgrat el sol, arribem a un petit collet dalt del fil carener, al
nord del cim, on ens aguarda l’imponent Pic Long i la paret nord-oest de la
cresta Trois Conseillers – Turon de Néouvielle.
Ens traiem els esquis, posem grampons, i acabem pujant
per la cresta, primer per una rampa de neu i després per grans blocs fins a
dalt, en unes escasses 3 hores.
Altra vegada hem tingut sort, la resta de Pirineu es
mostra bastant ennuvolat, entreveient-se la bretxa de Roland a la llunyania,
mentre que a sobre nostre no hi ha un sòl núvol.
Al virar cap a sud, de cop canvia a una neu pesada, una
mica ingovernable, que ens fa esquiar de forma molt conservadora. L’últim tram,
passat el contrafort del Pic Ramougn, ja és per la típica neu sopa de color
marró de finals de temporada. A les 12 del matí tornem a ser al cotxe.
A l’Ainsa parem a dinar a una de les terrasses
turístiques de la plaça del casc antic, finalitzant, al menys per a la majoria
de nosaltres, la temporada d’esquí, amb el record, encara, d’una neu pols que
ja no esperàvem.
Anna, Berta, Núria, Carles P i Carles S.
Bona (i bon ritme!!!) Gran cim l'Estaragne, directe i pendent, i neu pols... lluny? Lluny són els que han penjat els esquís, haha! ;)
ResponEliminaFantàstic Carles! Bona elecció, organització i equip! I ademés baixada express sobre una bona catifa de neu!!!!
ResponEliminaBon final de festa!. Gràcies Carles per l'organització. Ara ja "m'allunyo" cap a la bici i altres amb el record d'una gran temporada.
ResponEliminaBon estiu cegesquiad@rs!!!!
Brutaaaaal, com vam gaudir!!!! a veure si el regel funciona i encara hi tornem :)))
ResponEliminaGràcies Carles per organitzar l'última sortida del cicle d'enguany (potser la sortida menys nombrosa?). Realment anem a modes, ja no es porta esquiar al maig....hahahaha
molt bona! i fantàstic el vídeo, felicitats! llàstima que el meu maig hagi sigut tant ple de feina, m’hagués encantat anar-hi..a veure si queda per fer al juny..Perquè neu n’hi ha tot l’any, només canvien els llocs:)
ResponElimina