Aneto- 01-05-17

  Dilluns día 1 per fi havíe previsió d'una jornada esplèndida després d'uns festius incerts, així que vam decidir anar a fer un Aneto, un gran cim, amb l'atractiu afegit de que a la primavera está molt bonica la vall d'Aigualluts, amb l'aigua dels rius saltant amb alegría.

 Ens toca deixar el cotxe a Llanos del Hospital _conseguim encabirnos al parking del hotel_. Caminem per la pista fins al final del llaquet, on comença a mà dreta lo que alguns anomenen camí d'hivern de la Renclusa. Aquest camí puje flanquejant fins sortir vòra la ermita de nuestra Señora de las Nieves, sient també una bòna opció per baixar de la Renclusa.

El día avans va nevar i la muntanya llueix el seu millor vestit blanc.

  Vistes cap a Paderna:

 A nivell de la pista només ha estat una enfarinada, pero conforme anem pujant el tou es cada vegada més groixut, donan-nos bòns auguris.

  A la pujada vam trobar pòca gent, potser perque molts esperen a que obrin la pista fins a la Basurta, lo qual ens va beneficiar a nosaltres. No obstant al pas de Mahoma havíe un galimatíes muntat, amb cordades circulant en ambdos sentits.

I al fí vam coronar el cim; la feina ben feta no té fronteres.

 

  El descens va estar una disfrutada tan gran que no vam parar ni a fer fotos. La neu va estar bonísima desde el cim fins al mateix pla d'Aigualluts, el millor descens del Aneto en tota la nostra llarga vida.

 

 No será aquesta la nostra última esquiada d'aquesta temporada

 Hi vam ser les entranyables Carme Sales i Rosa Salas.

 PD: a la foto faig cara de peneta perque em vaig quedar congelada esperant al pas de Mahoma.