cegesqui

Travessa del Gran Paradiso (amb alguna variant)

13-17 Abril 2017

Cinc dies de sol ens han acompanyat en aquest itinerari que, a diferencia de la travessa clàssica que comença del Refugi Sella, vam iniciar des de el refugi Chabod. El dia estalviat d’aquesta manera el vam aprofitar per passar dues nits al refugi Pontese. L’elecció es va revelar encertada, els pics al voltant del Pontese ens han donat moltes satisfaccions i aquest refugi ha sigut clarament el més acollidor i el de més nivell gastronòmic.

Sortim dimecres a les 15h de Barcelona, dormim a F1 Annecy, a les 9 del matí del dijous arribem a Lillaz on una furgoneta (Luca +393483828719, 110 euros) ens porta fins a Pravieux (1h viatge).

Dijous 13 Abril

Pravieux (1836mt) – Refugi Chabod (2750mt)  – Bivacco Sberna (3414mt) +1580m/-660m  F S2.

Fem a peu pel bosc els primers 250mt de desnivell, seguint el camí d’estiu. Després per pales amples arribem al Refugi Chabod. 
                                     
Alguns es queden al refugi a fer una bona migdiada per recuperar-se del viatge, un parell pugem per la Glacera de Montadayne fins al Bivacco Sberna que  esta completament submergit per la neu. Pujada per la glacera suau i fàcil, sense esquerdes a la vista.  Darrers 20 metres  a peu també fàcils. 

Refu Chabod

Bivacco Sberna

Vistes molt maques des de el Cervino fins al Monviso. Un antipasto de les vistes del endemà. Ens atrau la canal que puja al Col Bonney, però ja es tard i el seny ens diu de baixar cap al refugi. Baixada amb neu primavera bastant pesada.

Refugi Chabod sense aigua potable, sopar correcte, esmorzar abundant i variat. Terrassa amb bones vistes a la Nord del Gran Paradiso...fent ganes per l’endemà.

Divendres 14 Abril

Refugi Chabod (2750mt) – Gran Paradiso (4061mt) – Refugi Vittorio Emanuele II (2735mt). +/-1400m. PD- (D fins la Verge), S3

Sortim d’hora i pràcticament fins la “schiena d’asino” no ens tocarà el sol. Aire fresc amb ratxes de vent de nord. Neu dura però no gelada, itinerari fàcil que es fa bé sense ganivetes i passa per trams de gelera espectaculars. 

El Ciarforon darrera

Regalan caramelos al cim?

Darrers metres fins al cim a peu. Des de el cim vistes magnifiques a tot l’arc alpí occidental, des de el Monte Rosa fins al Monviso. Al cim hi ha molta gent, estil Aneto-Pas de Mahoma i això desanima alguns a pujar fins la Verge. Per anar a la Madonna, el pas es aeri i exposat però no difícil, a més, hi ha uns punts d’ancoratge on es possible assegurar-se. 

Baixada amb moltes traces, semblava una pista amb molts bumps irregulars; inicialment neu dura i després primavera.

Refu VittorioEmanuele

Arribem al refugi a les 14h i tenim temps de dinar, fer unes quantes Morettis i celebrar el que ha sigut per alguns el primer 4000 amb esquis. . 

Al refugi hi ha aigua potable i dutxes (3 euros), el sopar es normalet i l’esmorzar reduït a la  mínima expressió

Dissabte 15 abril

Refugi Vittorio Emanuele II (2735mt) – Colle del Gran Paradiso (3341mt) – Ghiacciaio di Noaschetta quota 3100mt – Collet abans del Gran Crou (3387mt) – Bivacco Ivrea (2770mt) – Colle dei Becchi (2990mt) – Rifugio Pontese (2200mt).  +1340m/-1840m, PD, S3.

Pujada suau trets els darrers 50mt abans del Colle del Gran Paradiso, que hem de fer amb grampons donada la pendent i la neu gelada. Baixada suau per la glacera de Noaschetta mantenint l’esquerra. La glacera te unes vistes espectaculars i el Colle dei Becchi, el darrer que haurem de remuntar, es veu clarament al fons. L’idea era fer una ruta circular marcada en el mapa 101 i des de quota 3100 remuntar la glacera de Noaschetta orientale, passar el Colle di Noaschetta i pujar al Gran Crou. Però entre la Punta Ceresole i la Becca di Noaschetta no vam poder veure cap pas evident semblant a un coll. Doncs fem el pla B, posem pells, flanquegem mantenint l’esquerra, passem per damunt del Bivacco Ivrea i del Lago di Gay i acabem a la base del Ghiacciaio di Gay des de on veiem unes “atrevides” traces de pujada per la canal cap a la Becchetta di Gay. Nosaltres enfilem la glacera que fa un gir cap a la esquerra i al final girem a la dreta cap al Gran Crou.

  Arribem al collet, però aquí el dibuix del mapa entra en conflicte de nou amb la realitat..diu que hauríem de creuar cap a la vessant nord de la aresta i flanquejar-la per assolir el cim, però, al menys amb les condicions actuals de la neu, no hi ha cap pas. A més, des de aquí es veu el que ha de ser el Coll de Noaschetta, que te una baixada amb bastant compromís cap a la glacera di Gay...sort que no hem trobat la manera de pujar-hi per l’altre costat!! Podríem fer la Testa di Valnontey, però la seva pala Sud es veu amb moltes pedres i compromesa i, sobre tot, darrera del Colle dei Becchi apareixen uns núvols força amenaçadors que ens fan ser conservadors.
Gaudim d’un excel·lent descens amb neu primavera fins una mica per sota del Bivacco Ivrea. Aquí tornem a posar pells per superar els 250mt que ens separen del Colle dei Becchi. Baixada amb neu primavera, pesadeta al tram final.

Baixada del colladet de Gran Crou, Testa di Valnontey darrera

Colle dei Becchi al final

Refu Pontese

El refugi Pontese no te aigua corrent (però hi ha una font a la terrassa) i dormim a una habitació col·lectiva amb 20 persones. Tot i això, la estada es fantàstica pel tracte i l’atenció de les gestores (mare i filla) i per les delícies gastronòmiques..risotto al radicchio, la carbonada (estofat de vedella amb vi blanc típic de la zona), formatges dels bons, tiramisú casolà com el que fa la meva mare, cervesa artesanal, genepy casolà, i per acabar la típica grolla. Un refugi gourmet!

Diumenge 16 d’abril

Refugi Pontese (2200mt) – Becca di Gay (3621mt) – Ghiacciaio di Roccia Viva (quota 2900mt) – Bocchetta di Monte Nero (3278mt) – Refugi Pontese (2200mt). +/- 1780m, AD, S4.

Sortim d’hora amb llum de dia però encara amb l’agradable companyia de la lluna. 

Pugem el Val de Piantonetto, l’últim tram abans d’entrar al Ghiacciaio di Roccia Viva es més pendent i amb la neu dura les ganivetes van be. Just després del collet d’accés a la glacera veiem una canal però aquesta no es la nostra. Cal endinsar-se una mica més en la gelera i la canal que dona accés a la Becca di Gay ens apareix a la esquerra, molt més llarga que la anterior. Son 200mt amb pendent constant (40º) que pugem amb grampons; la canal s’estreta una mica a la part final, la sortida es fàcil. 
                                                                             

                                   

Sortida de la canal

Des de el cim

Baixada amb neu primavera, la canal es deixa esquiar bé. Un altra vegada al Ghiacciaio di Roccia Viva, mengem alguna cosa còmodament asseguts a una roca i, amb molt d’entusiasme, decidim pujar també fins la Bocchetta de Monte Nero, ja que es encara aviat.
                                     

Take a break

Cim de Roccia Viva i la seva canal, mig amagada, pels amants del Ripido!

I quina sorpresa ens reserva la Bocchetta! Una canal ampla i constant, orientació E, 40º, 4.1, E1, que baixa cap el Piano delle Agnelere. Ens mirem bé el mapa i sí, veiem que baixant la canal després podrem flanquejar cap a la esquerra i ens ajuntarem amb l’itinerari que des de el Pontese puja al Colle di Teleccio. Alguns consideren que una canal al dia es suficient i baixen per l’itinerari de pujada, els altres gaudim de la baixada per la canal amb neu primavera. Ens reagrupem a la vall de Piantonetto i arribem junts al refugi.

Canal i Monte Nero

Banyem el gran dia amb varies cerveses artesanes i un antipasto misto excel·lent i molt merescut. I a la nit la grolla de la casa. 

                                       

Visca la Grolla!

Dilluns 17 abril

Refugi Pontese (2200mt) – Colle di Teleccio (3304mt) – Lillaz (1617mt). +1100m/-1700m. PD, S3.

Malauradament tot el que es bo s’acaba i així arriba l’últim dia de travessa. Deixem amb nostàlgia el Refugi i les seves delicatessen. La pujada cap al Colle di Teleccio presenta una part amb pendents sostingudes, neu gelada i terreny irregular per allaus i traces antigues, que cal passar amb ganivetes (hi ha gent que es posa grampons) i es fa lentament. Després la pujada es més suau fins els últims 50mt abans del coll, novament drets i que alguns fan amb grampons. Des del coll pugem a peu a un turonet a la dreta que ens permet gaudir de vistes amples. Una opció interessant seria, just abans d’assolir el coll, pujar a la Punta Ondezana (300mt de desnivell més) que es veu molt maca, però la pujada seria entretinguda (s’han de posar grampons per superar una canaleta amb neu dura i després grimpar per l’aresta fins al cim), al cim bufa vent fort i per sobre de tot tenim 11hores de cotxe per endavant i hem d’estar presentables a la feina el dimarts.  

Punta Ondezana desde Colle Telleccio

Darrera foto des de el turonet del Coll

                                      
Som conservadors i tirem avall per neu canviant (dura amb algun tramet de pols i després primavera). Fem una bona esquiada fins que hi ha neu (1900m). Després, una hora de passeig fins a Lillaz per bon camí. 

Vallone di Valeille per on baixarem

aixó ja s'acaba:(

 A Lillaz trobem oberta, amb una gran il·lusió, la gelateria artesanal que ja havíem vist cinc dies abans. Gelats espectaculars..quin goig! Una manera molt dolça de concloure la travessa.

 

Han sigut 5 dies de paisatges majestuosos, de cims i colls d’alçades importants i de bones esquiades, compartits amb un grupet que ho ha fet tot senzill i natural. Ens en queda un record molt bo!

Jordi, Berta, Pep, Lucia, Andrea.