Sembla que s'obrirà, però noi, no acaba de fer net!

Dissabte: Bassiero, S2/S3 (Pel coll de Sant Maurici), +1.200

Agafem el primer taxi del dia i després de carregar esquís i motxilles al sostre, en 20 mins estem posant pells. Seguim la pista direcció refugi d'Amitges fins que trobem l'Estany de Ratera des d'on enfilem direcció nord est cap al Barranc de l'Abeller on comença una pujada curta entre arbres i grans blocs que dificulten l'ascens.

 

Uns +500m des d'on hem començat a foquejar arribem a un altiplà que dóna pas a la Coma de l'Abeller, des d'alla observem a l'esquerra les agulles de Basiero i a la dreta el Montsaliente i el Perfil de Monsenyor.
 
La vall s'estreta i finalitza al Coll de Sant Maurici 2.753m al que pugem amb els esquís a l'esquena i sense grampons.

  

Passat el coll baixem uns 50m i flanquegem a oest, des d'on iniciem una pujada suau fins a la punta Gourdon del Bassiero, a 2.898m

 . 

Un cop al cim, en una d’aquelles transicions ràpides, un esquí llisca avall, i en un obrir i tanca d’ulls li perdem la pista, malgrat iniciar tasques de recerca, la manca de visibilitat i la orientació de la “lliscamenta” ens fan desistir relativament ràpid.

Baixem desfent el camí, l’esquiador sense esquí, tira avall el primer, per la resta la baixada se’ns fa entretinguda i arribem a la pista que ens portarà a l’Estany de Sant Maurici pràcticament alhora.

 

Diumenge: Refugi Ernest Mallafré - Coll de Subenuix, S2,+1.000m

 

A les 6 am sona el despertador…com era d’esperar ens retrassem un xic respecte l’horari previst però a les 7.30h ja tenim els esquís als peus, ens donem marge suficient per no perdre el darrer taxi a les 17h.

Sortim del refu direcció la Ribera del Subenuix foquegem pel mig del bosc de Samboine, en silenci, gaudint-ne, anem guanyant cota a poc a poc, en una estona deixem els arbres enrere i  el matí ens regala unes estampes magnífiques de l’Estany de Sant Maurici.
  

L’indret és majestuós,  anem resseguint la ribera  mentre intuïm el camí de pujada que voreja els estanys, sembla que s’ha d’obrir, però de moment el cel està cobert de núvols, tanmateix en algun moment, el sol fa acte de presencia.

 

Sortint del bosc ens retrobem amb els companys de refu,  ens expliquen que han desistit del seu objectiu inicial, la canal central dels Encantats, la nevada dels dies anteriors i el vent, han fet  de les seves i està massa carregada, també van cap al Subenuix.

Ens acomiadem i continuem pujant, a l’alçada de l’Estany Xic de Subenuix tendim cap al sud oest fins que ens situem a sota la pala que dona accés al coll , comença a ventar de valent i el fred es deixa notar, posem ganivetes, malgrat els dubtes acabem arribant fins al coll.  Un cop allà,  el vent, el fred i la manca d’espai ens conviden a baixar ben ràpid, gairebé sense alçar la vista, llàstima ens queda pendent la grimpadeta fins al cim.

Esquiem amb neu força bona  fins literalment al punt de recollida dels taxis travessant l’Estany de Sant Maurici gelat per sobre, experiència per recordar!!

Tornem “Encantats” malgrat aquesta vegada la climatologia no ens ha permès gaudir de la majestuositat de l’indret, esperem que en Cesc ens deixi tornar a acompanyar.lo per aquests topants, que ja són una mica seus.

Cesc, Carles, Mercè, Miriam, Núria, Marc, Toni, Josep, Jordi L, Raúl, Raquel.

Bones traces!!!