El vent de Tressó, Pallars en estat pur!

11-12 de març de 2017

Dissabte vam fer una llarga excursió de muntanya amb esquís...a l'esquena. Després de la nevada del cap de setmana anterior la calor dels darrers dies ha fos la neu a una velocitat impressionant. Però malgrat tot tornaríem a caure en el parany per que arribar a Tressó va ser arribar a un espai màgic difícil d'explicar amb paraules...i no us ho creureu, vam arribar esquiant per un torrent en una tarda inoblidable. I darrera el bosc hi havien unes bordes, i darrera les bordes, uns prats, i darrera... A Tressó hem escoltat el vent i difícilment oblidarem la nostra estada aquí. En Klaas i la Laura ens han enamorat amb la seva cuina i la seva calidesa, hi tornarem per que volem venir amb molta neu, per que volem tornar a sentir el vent i per que és impossible oblidar un lloc així. Vindrem amb nens caminant o en una llarga travessa esquiadora des del Salòria, o amb la bici però segur que hi tornarem!

Refugi Gall Fer-Pic de Covil -Portarró de Sabollera-Les bordes de Conflent-coll de Jou-Bordes de Tressó

21 km +1.200 m. S2-S3*** (per la llargada) 8h

Dissabte sortim d'hora des del refugi Gall Fer. Avancem ràpid pel bosc fins a sortir a una pista situada sota la Costa dels Meners. Resseguim la pista cap a l'E fins a situar-nos sota el pic de Covil (2.575 m.) que assolim en un llarg flanqueig pel vessant N. Enlluernats per la pala SW del Salòria fem promesa de tornar-hi. Per baixar fem dos grups que funcionen a la perfecció. 

La majoria baixem per la dreta del Portarró de Sabollera, creme de la creme, quina baixada!! Al voltant de la cota 2.100, la vall s'estreny i s'acaba la neu... Uns baixem amb una certa decència pel vessant esquerra del torrent, d'altres arrisquen en una desgrimpada que per poc no acaba en dutxa, la veritat és que feia calor i venia de gust! Prop de les bordes de Conflent encara som capaços de lliscar una mica amb els esquís per la pista. 

Després vindran uns 6 km de patejada per acabar en una divertida esquiada entre el coll de Jou i les bordes de dalt de Tressó. 

Arribem a les bordes i comença el festival: vermut d'arribada amb la nevera plena, preparatius per la festa llenyataire aniversari Berta, gràcies Manel! I després sopar de moltes estrelles amb productes de la terra i festa!!

Bordes de Tressó-collet de Ventallola-coll de So-Coma de Burg-coll de Màniga-pic de Màniga (2.515 m.)-refugi Gall fer

15 km +1.100 m. S2-S3** 5h

Diumenge ens llevem amb un esmorzar que ja us podeu imaginar... Enfilem N la petita vall que s'estén entre les bordes de dalt i les de baix. No parem de mirar enrere intentant retenir tot el que hem viscut les darreres hores. En Cesc em diu: quin lloc nano, quin lloc! En front de les bordes de dalt calcem esquís i nos us ho creure-ho, pràcticament no ens els vam treure fins al refugi de Gall Fer, la sort ens fa aquest regal per tal que no oblidem aquest cap de setmana. Travessem el collet de Ventallola, passem pel costat de la borda de Solà i cap al coll de So que falta gent. Baixem per la pista que va a Farrera, encara amb força neu, i al voltant dels 1.800 m. ens aboquem a la coma de Burg. Entrem al bosc de Burg pel torrent del Bosc que encara conserva força neu al seu voltant. Silenci, fa la sensació que en qualsevol moment ens poden aparèixer uns quants minairons. 

A la Pleta del Tarter comprovem que els minairons han fet la seva feina deixant el paisatge ordenat: pedres on toquen, un torrent singular, vegetació espaiada i un àmpli horitzó cap a l'oest. Pugem còmodament pel costat esquerra de la vall fins al coll de Màniga, neu justa. Coll extens de corbes suaus. Es veu ben bonic el descens cap a Conflent. Tenim la visió perfecta per dissenyar la travessa Salòria-Tressó de l'any vinent. Per arribar al pic e Màniga (2.516 m.) només queda pujar el seu vessant S amb una mica més de de pendent que la pujada al coll. Sembla que el vent ens farà la guitza, però no, a dalt cares d'alegria i complicitat. 

Quina volta, ha valgut la pena l'esforç! Només ens resta baixar, gira tomba entre arbres i alguns crits inevitables per l'alegria del moment. Rematada final amb el conegut arròs de muntanya a Gall Fer. Que us puc dir, Pallars en estat pur!!

Sortida de cicle, participants: Carles P., Cristian A., Jordi L, Manel C., Raquel N., Berta A., Rafa B., Eli C., Anna S. Elena A., Francesc P., Toni C., Jaume S., Peter C., Marc P., Cesc D. i Pep L.

(fotos: Francesc P. i Jordi L.)

Bones traces!