Dissabte, 25 de Febrer
2017: Super Espot-Collada de Montanyó-Refugi de Josep Maria Blanc. Distància: 9.44
km, +1329m; -376m; Collada de Montanyó (2625m).
Temps: 5h,15min.
Diumenge, 26 de Febrer
2017: Josep Maria Blanc-Coll
de Monestero-Llac de Sant Maurici. Distància: 8.19
km; +466m; -648m; Coll de Monestero
(2716m). Temps: 4h,
55min.
En ple dia solejat i amb el caloret del Carnaval, vam sortim des de la Estació de Super
Espot en dos partides: una
enfilant-se a un telecadira (Carles i Pau), i una
altre equipada amb pells de foca pujant els primers 700m des de la base de pistes (Angel, Miquel i jo, Javier). La pujada resulta llarga i esgotadora amb una
calor inaguantable. A les 2 hores de estar foquejant, a la part superior de
l'estació, preguntem al controlador del telecadira per l'orientació de la
Collada de Montanyó, la nostra nova fita. No sé si per desconeixement del treballador o
per mala interpretació les coses no van quedar massa enteses.
Després d'una curta baixada, vam deixar a l'esquerra les pistes direcció nord
i mos vam introduir dintre de la vall de
Clots de Montanyó. A pas constant vam avançar ràpidament, i a un kilómetro de pistes vam girar direcció est
enfilant-mos per la Pala del Sadorn. A certa alçada rep una trucada de telèfon:
-Javier, sou vatros tres els que esteu pujant per eixa pendent?- vaig sentir la veu del Carles
-Si- responc. –Per què?
-Perquè us esteu equivocant. Heu de
tirar tot dintre de la vall fins que gireu direcció oest i pugeu per una pala
vertical. La neu està dura. No dubteu en posar-vos les ganivetes, i si
cal, ho feu amb crampons i piolet.
Avisats de l'equivocació, vam carenar la vall fins arribar a Feixans
de Montanyó on ens esperava una forta pendent. A dalt de tot els nostres companys restaven expectants.
Vam començar a pujar amb les ganivetes Angel i jo, mentres
que Miquel va continuar fins on va ser possible per posar-se els crampons.
Quan vam arribar la Collada de Montanyó
(2625 m), el Carles i el Pau tornaven de fer un cim anònim que van batejar com
“Cim de Sales”.
Vam baixar per dos pales bones amb neu
mixta (pols i primavera depenent de la vesant),
fins a l'Estany Negre, on vam haver de foquejar fins arribar a la comoditat del Refugi de
Josep Maria Blanc. Des de la finestra, al
resguard del refugi, observem lo fraticida que hagués sigut la hipotètica
baixada per un corredor a l’altre banda de la Pala del Sadorn. Santa trucada de telèfon!
Diumenge vam eixir del refugi a les 8:00.
Després de creuar el llac, mos
vam enfilar per una pendent gelada
fins arribar a la plana de l'Estany de
la Coveta. Anant direcció nord per la
cara sud-est del cim, vam pujar per una pendent
de neu dura fins al coll de Monestero
(2716 m). Allà mos vam plantejar fer cim. Ben d'hora, i veient la dificultat vaig
decidir retrocedir. La resta de companys
van enfilar-se muntanya amunt. A certa alçada,
i davant d'una placa de gel bastant vertical la resta de la partida van decidir
retornar-se cap al coll.
La baixada del coll de Monestero va
resultar complicada a causa de la forta pendent
i a la presència de clapes de gel, molta crosta, zones ventades i roques
amagades sota la neu. Posterior a la
baixada vam girar nord fins continuar
amb una bona pala de neu pols direcció est.
Des de la fons de la vall fins al
Llac de Sant Maurici va ser tot baixada entre petites planícies i dintre del
bosc fins al Refugi de Mallafré. Després d'una petita pujada caminant vam
arribar al pàrking de l'Estany on ens vam
retrobar amb el nostre estimat taxista: Rosendo,
que ens va retornar a Espot.
Participants: Carles, Pau, Àngel, Miquel, Javier.
Primera piulada, bravo! Bona activitat i sort de la trucada ;)
ResponEliminaOn són les noies ? A banda d'això, molt bé !!
ResponEliminaQuina pena que estigués tan gelat!!!! Vau tenir seny!!! Enhorabona piulador....hahahaha
ResponEliminacoll de Monestero amb clapes de gel, molta crosta, zones ventades i roques amagades sota la neu....Brrrr! Llàstima la neu...Bona piulada, gràcies per compartir aquests meravellosos paratges blancs!
ResponElimina