Al final han estat 4 dies al Parc, en dos
actes: els tres primers dies amb Txordi, i el quart acompanyats d’una colla d’insaciables
amb ganes de festa. Amb Txordi, hem gaudit molt més del que optimistament
esperàvem. Hem estat sols al refugi i sols a la vall, sense veure cap traça
fins el cap de setmana. Ni núvols, ni vent. Hem voltat per la banda sud de la
vall, improvisant una mica cada dia, deixant que les ganes i la visió de la
muntanya guiessin les nostres passes, canviant els plans si ens ve de gust. Una
barreja de descoberta i cerca de vessants obacs on esquiar una neu pols
excepcional. De sol a sol, perquè hem acabat apurant les jornades fins les 6 de
la tarda cada dia, amb l’espectacle de les darreres llums abans de tornar a la
vora del foc. Més enllà de les rutes, el millor ha estat ser-hi, tenir el
privilegi de saber-s’hi sol, i sentir una felicitat que a baix no som capaços de
trobar.
Dimecres 15 de febrer (+1850/-1190m,9h,***)
Sortim amb els esquís als peus des del fons de
la vall, a tocar de la carretera de Caldes, amb un bon gruix de neu. No farem l’aproximació
directa fins al refugi, hi volem arribar fent ruta. Seguim la pista fins al
Planell del Sant Esperit, i enfilem per la Ribera de Llacs i la Vall de
Mussoles esquerra. Traiem el cap a Reguera per una canal i pugem al Pic de
Morrano. Esquiem el seu vessant obac
fins l’estany de la Ribereta en dos temps, un primer per testar la neu, i després
fins a baix d’un sol glop. Neu freda, seca, ràpida i lleugera. Calcem pells i
guanyem alçada per la solana fins enfilar-nos de nou en alguna agulla sense
nom, però amb una cara nord temptadora. Canvi de plans, les temptacions son per
caure-hi. Ens ho mirem, ens hi posem un
a un, i no han passat gaires minuts que som altre cop junts al fons la vall de
Dellui. Posem pells per darrer cop per anar a buscar el camí de la solana, i
saltar a Corticelles després del sempre feixuc flanqueig, irreconeixible avui.
Baixem al Llong sota la mirada de les Agulles de Dellui, enmatonades per
complert. Estem cansats, i hem apurat el sol, però la visió del foc encès
darrera la finestra ho cura tot. Rober ens acull generosament.
Dijous 16 de febrer (+/-1550m,9h,***)
Dia dedicat a investigar (!) la capçalera de
la vall de Sant Nicolau. Ens movem per la Coma de Pescadors i la coma d’Amitges. Acabem fent tres cims, dos
cims sense nom però amb molta personalitat. Ens atreuen poderosament només de veure’ls
aparèixer, i amb la mirada i el somriure
que el segueix, ja sabem que estem tots tres d’acord. A les 6 passades arribem al
refugi. Avui a sopar directament sense el berenar d’ahir.
Divendres 17 de febrer (+/-1700m,8h30,***)
Avui
cap al Subenuix i volta cap a Sant Maurici. Remuntem la Coma de
Pescadors aprofitant la traça d’ahir. En lloc d’arribar-nos a la Collada dels
Gavatxos i seguir l’aresta a peu, remuntem la bretxa entre els dos pics de
Subenuix. És una ampla canal que mena a una bretxa ben trobada. Hi arribem amb
els esquis als peus, però cal sirgar de valent. Curt descens vessant Escrita i
seguim la normal fins al cim del Pic de Subenuix. Unes grues ens passen per
sobre, de retorn cap al nord. Descens obac amb neu increïble, en un dels racons
més espectaculars del Parc al meu parer. Remuntem al Portarró i presenciem un
moment màgic, inesborrable. Ens acomiadem de Txordi, que enfila cap a casa de
dret mentre enfilem cap al Pic del Portarró per veure millor l’espectacle. Tant
se val l’hora i el cansament, el moment s’ho val. Descens de nou cap al refugi
amb les darreres llums. Hi trobem en Pito, el Manel i l’Àngel que han pujat
avui, a més d’una parella de francesos. Més tard arribaran la Diana, l’Antonio
i l’Ignasi.
Dissabte 18 de febrer (+1425m/-2085m,8h,***)
Abandonem les obagues i la neu pols freda per saltar a la banda
solana. Baixem fins al planell d’Aiguadassi per creuar el riu i remuntem la vall de
Contraix fins l’estany. A partir d’aquí retrobem la pols, i ens dirigim cap a
la cometa elevada a l’est del cim on coincidim amb un grup de francesos vinguts
del Ventosa. El darrer tram més dret i pedregós el fem amb grampons per la
crosta dura que trobem sota la neu recent. Molt bon mirador, però no ens
entretenim que encara tenim feina. Esquiem fins a l’Estany de nou i un cop
posades les pells, en sortim per bascular cap a l’est i pujar al Gran Tuc de
Colomèrs per la canal i embut de la cara oest. Per conèixer millor el terme,
decidim baixar pel vessant Bergús i esquiar la canal del desguàs de l’estany. No
la trobem en gaire bones condicions, i mirem de sortir-ne ràpid. Potser no és
una bona opció, i no se si tornarem a fer aquest descens, però l’ indret és
impressionant. Passem pel refugi i ens
acomiadem de l’atent amfitrió que tant en ha cuida’t i donat aquests dies. Abandonem
aquest racó de món que tants bons moments ens ha regalat. Baixem ràpidament per la
pista fins als cotxes i cap a casa, per carregar piles i tornar-hi així que puguem.
Bones traces, aprofitem aquestes magnífiques
condicions que tenim ara.
Carles, Montse, Txordi i la colla d'Insaciables.
quin festival! impresionant i ganes de jugar amb vosaltres (la foto de dijous os es veu la(s) traça de pujada i les de baixada per l'esquerra, pel mig i per la dreta és una provocació majúscula!!!)
ResponEliminaabraçades!
Quin espectacle, increïble!!
ResponEliminaCanals amunt i avall, fantàstiques traces de pujada i de baixada, grues, enormes glops de neu fresca, en definitiva molts moments màgics,...
Continueu compartint aquestes petites investigacions que a alguns ens fan feliços davant de la pantalla de l'ordinador i ens conviden a sortir i planificar.
Heu d'estar contents per acostar-vos una mica a la felicitat!!
impresionant! quins paisatges, quines baixades, quines fotos!
ResponEliminaBuff.. quina manera de traçar,.. fotos de concurs, indrets màgics, cóm es poden fer tantes coses des d'un refugi! Només em faltaria un mapa amb l'itinerari per intentar seguir el que feu (des de l'ordinador, clar). Felicitats!
ResponEliminaImpressionant!!!!
ResponEliminaFantàstic !!! Enhorabona
ResponEliminaUn plaer llegir-vos i anar-vos seguint!!!
Bones fotos! I bones baixades!!!
A gaudir que aquest any el Pirineu esta genial