11 i 12 de juny de 2016
Roland colpeja contra una pedra grisa i la rebaixa més que dir-ho sabria. L’espasa cruix, no s’osca gens ni mica. Devers el cel, amunt surt expel·lida...
Fins a 4 vegades vam travessar aquest dies aquest pas que va obrir Roland en aquest entorn tan especial. Aquests dies pràcticament tothom va a peu, l'estiu s'acosta. Diumenge, en la distància, ens sentim una mica més acompanyats per cinc esquiadors que fan un descens cinc estrelles des del mateix cim de La Torre.
Dissabte, 11 de juny de 2016
Coll de Tentes (2.208 m.)-Coll de Serradets (2.587 m.)-Refugi Serradets-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Taillón (3.144 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Refugi Serradets
+950 m. aprox., F*, S2*, F 5h30
Sortim d'hora del coll de Tentes, esquís a l'esquena, pocs cotxes al pàrquing. Resseguim el camí que porta fins al port de Bujaruelo. Boira baixa al costat francès i alguns núvols al cel, un paisatge encisador.
Una mica més amunt del port de Bujaruelo calcem esquís, portem poc més de mitja hora caminant. Continuem E en un llarg i còmode flanqueig que ens portarà fins a la coma que davalla del coll de Serradets. En aquest tram podem gaudir dels amplis paisatges que s'aboquen a la vall de Pouey Aspé. Remuntem la coma i en poc més de dues hores som al refugi de Serradets. Buidem les nostres motxilles de tot allò que podem deixar al refugi i continuem el nostre camí cap al Taillón. El pas de la bretxa de Roldan no té neu i ens fa descalçar esquís just per passar a l'altre costat. És una mica tard i la neu està molt estovada, decidim renunciar a la pala SE del Taillón i escollir un itinerari més segur passant pel Dedo i la Falsa Bretxa, pugem al cim per l'aresta SE. Deixem els esquís a la Falsa Bretxa. Força núvols al cim però amb prou visibilitat, especialment cap al N. Des de la bretxa de Roldan fem un bon descens fins al refugi.
Tarda per gaudir d'un entorn sempre excepcional. El rònec refugi desmereix del seu entorn. Aquests dies és en obres per tal de millorar les seves condicions, obres que probablement s'allargaran un parell d'anys. De moment han enderrocat un annex que hi havia adossat a l'edifici principal. Ara mateix entre setmana la capacitat del refugi és de 30 persones i de 57 el cap de setmana.
Diumenge, 12 de juny de 2016
Refugi Serradets (2.587 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Coll Descargador (2.494 m.)-Tozal dera Plana/Pico Descargador (2.624 m.)-Coll Descargador (2.494 m.)-Casco (3.011 m.)-Coll dels Sarrios (2.744 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Refugi Serradets-Coll de Serradets (2.587 m.)-Coll de Tentes (2.208 m.)
+1.000 m. aprox., S3-S4**, PD 5h30
Som els primers a sortir del refugi, la neu està molt dura, carreguem esquís a l'esquena i cap a la bretxa! La travessem, Déu n'hi do el tall que va fer l'espasa!
A l'altre costat la neu encara és dura però això no ens treu de gaudir d'un bon descens fins al coll Descargador, quins paisatges, ja no sabem a on mirar!! Des del coll del Descargador pugem els 150 metres que ens separen del magnífic mirador que és el pic Descargador, un pic que des de les alçades presenta una curiosa geologia circular avui accentuada per les darreres neus. Fer aquest pic és una bona excusa per esperar que la neu s'estovi després del bon regel nocturn. Des del pic observem els nostre proper objectiu: el Casco.
Retorn al coll amb bona neu, ara toca calçar pells que el Casco ens espera. Des del coll avancem NE per tal d'anar fins prop del coll dels Sarrios que encara no és visible. Deixem el coll a l'esquerra, el terreny es redreça. Fem un flanqueig NE fins a entrar en un extens replà on es divideixen els itineraris que van a La Torre i al Casco. A La Torre veiem 5 esquiadors que davallen directament des del cim, impressionant! Avui no podrem anar-hi, el temps passa despresa i encara ens resta un llarg retorn fins a casa. Enfilem directament el cim del Casco per la aresta E., el terreny és pendent, deixem els esquís a l'inici de l'aresta, molt a prop del cim. Una curta grimpada de neu i roca per terreny delicat ens separa del cim, fem caure alguna pedra...
Especialment espectacular des de dalt la vista de La Torre i tot el seu vessant N. Davallem amb cura i ara toca gaudir d'un descens amb esquís dels bons, amb força pendent inicial i sent conscients que potser és el darrer de la temporada... Entre gir i gir una ullada cap a les enormes parets del Morron dera Espluca i de la Punta os Crabineros. I al final de la baixada...toca pujar! 150 metres més i tornem a passar la bretxa de Roldan. Bon descens fins al refugi de Serradets, Recollim les coses que havíem deixat i ara només cal resseguir les nostres traces del dia anterior fins al cotxe. Neu massa estovada però bons paisatges.
Després de dos dies de blancor reconforta retrobar el verd lluent de les pastures. El llarg viatge de tornada servirà per fer repàs dels molts cims i cabanes visitats aquest any, que torni l'hivern!
Bones traces!!
Amb tanta neu com hi havia i amb el bon regel nocturn bé s'havia d'aprofitar!
ResponEliminaEnveja sana! que trni l'hivern, si!
ResponEliminaFelicitats "incansable" Pep!!! ;)
ResponEliminaAra si Pep, encera els esquís i cap a la funda que la bicicleta et reclama...
ResponElimina