Gran Paradiso, 2-6 de maig de 2016

El parc del Gran Paradiso és el més antic d'Itàlia. Creat l'any 1922 es troba situat entre les regions italianes d'Aosta i del Piemont dins els Alps de Graies. Al parc dividit entre 5 valls hi trobarem 59 geleres. Pel que fa a la fauna el seu element més característic és la cabra dels Alps (Capra ibex).

Poca gent aquests dies excepte just als camins que porten al seu cim més important el Gran Paradiso. Malgrat ha nevat els dies abans de la nostra arribada la neu no mostra les seves millors condicions. Això sí, hem pogut gaudir de bons paisatges i bona meteo...i ganes de tornar-hi!

Diumenge ens instal·lem tranquil·lament a la residència Les Nigritelles i aprofitem per gaudir de les especialitats de la regió al restaurant Lou Tchappè, dues bones eleccions. Tot és ben solitari, aquests dies la vall presenta un aspecte ben hivernal.

Dilluns, 2 de maig

Valnontey (1.666 m.) - refugi Vittorio Sella (2.584 m.)
+ 900 m., F* 3h

Encara que hi ha neu des del nucli de Valnontey la majoria pugem caminant fins prop de la cota 2.000 m. just quan arribem a les bordes de Toule. Tot és ben blanc però amb poc gruix de neu a cotes baixes. Isards i cabres pasturen tranquil·lament pels voltants del camí que ens acosta al refugi, un camí molt cuidat i perfectament traçat Amb esquís als peus sortim a terreny més obert, seguim W i arribem a les bordes de Gran Lauson, 15 minuts i ja som al refugi Vittorio Sella. Fa molta calor i desistim d'anar a la punta de l'Inferno, l'endemà ens espera una llarga jornada i pel que sembla sense traça... Refugi acollidor, poca gent, tarda tranquil·la.

Dimarts, 3 de maig

Refugi Vittorio Sella (2.584 m.) - Gran Serra (3.552 m.) - coll Gran Neyron (3.404 m.) - refugi F. Chabod (2.750 m.)

+1.500 m., AD***, S-3/S-4, 12h

El cap de setmana ha nevat i avui ens toca reobrir traça... Avancem SW per relleu suau indefinit fins a una fita gran que trobem dalt d'un turó. A la distància veiem dos esquiadors que sembla que orienten les seves traces en la nostra direcció...van a fer la Gran Serra però aviat desistiran del seu objectiu. Passada la cota 3.000 pugem un "canalino" N, meitat amb esquís meitat amb grampons fins a sortir a la gelera de Gran Val. Continuem amunt SW-W fins a un espero rocós que seguim a la dreta N., descalcem esquís. 

El que normalment deu ser una grimpada fàcil avui és terreny delicat amb neu molt estovada entre roques on cal posar els cinc sentits, corda imprescindible. Aconseguim arribar a tocar de la torreta del cim, falten poc més de 10 metres encara més delicats, desistim i continuem la cresta N fins a trobar un pas amb una instal·lació que ens permet rapelar uns 25 metres d'una canal de roca i neu que desemboca a la gelera de Timorion. Calcem esquís i amb neu primavera prou bona baixem aproximadament fins a la cota 3.100, allà trobem el pas SW que permet connectar sense perdre massa alçada amb les dues geleres del Gran Neyron SW, descens "ripido".

A partir d'aquí resten uns 500 metres de pujada fins al coll del Gran Neyron que es fan mooolt llargs,...i una mica exposats degut a l'estat de la neu. Arribem a la dreta del coll caracteritzat per un gran gendarme. Fem un entretingut flanqueig cap a E fins a trobar el refugi bivac Sberna (3.404 m.) avui invisible fins que no ets ben bé a sobre del teulat. Des del coll baixem un tros a peu S, aquí ja tenim traça, fins a la gelera de Montandayné. Llarg descens fins al refugi F. Chabod amb neu crosta, el refugi no és visible fins al darrer moment.

Refugi amb molts bones condicions, bon tracte i bon menjar. Després de la pallissa del dia s'agraeix arribar a un lloc amb caliu.

Dimecres, 4 de maig
Refugi F. Chabod (2.750 m.) - Gran Paradiso (4061 m.) - refugi Vittorio Emmanuelle II (2.732 m.)
+ 1.500 m. PD***, S-3, 7h

Avui avançarem per terreny més "civilitzat", tenim traça!. Des del refugi baixem pel camí principal d'accés fins a situar-nos a la gelera. Seguim direcció la Becca di Montadayné en una prolongada travessa S vorejant algunes esquerdes fins a trobar la gelera de Laveciau. Fa molt fred i el vent bufa fort a cotes altes,  A cota 3.850 passem la Schiena d'Asino i aviat veiem la característica forma dentada del cim. Tombem a esquerra N prop de la Becca di Moncorvé i arribem a la base del cim amb esquís. Posem grampons i cap a dalt, avui corda imprescindible si volem arribar a tocar la verge que hi ha al cim. Just a tocar del cim hi han dues vagues on instal·lar la corda.

Des del cim iniciem un llarg i etern descens, neu en general crostada. Baixem fins a tocar la Becca de Moncorvé i des d'allà continuem fins prop de l'Schiena d'Asino on prenem direcció W deixant a l'esquerra uns gendarmes característics. Som a la gelera del Gran Paradiso, la seguim fins a la seva base des d'on veurem el refugi Vittorio Emmanuelle a l' esquerra. Al refugi hi ha molta gent, l'entorn és magnífic. L'interior del refugi ens trasllada a ėpoques passades... Sopar digne, esmorzar escàs.

Dijous, 5 de maig

Refugi Vittorio Emmanuelle II (2.732 m.) - coll del Gran Paradiso (3.345 m.) - refugi bivac Ivrea (2.770 m.) - refugi Vittorio Emmanuelle II (2.732 m.)

+ 1.200 m. PD***, S3-S4, 10h

Sortim del refugi SE en direcció a la gelera de Moncorvé, fa un dia esplèndid. El relleu és suau, a la nostra dreta tenim el magnífic cim de la Tresenta, bons records d'aquest cim i de la travessa feta l'any 2011.  Enfilem el coll del Gran Paradiso, els darrers metres el terreny es redreça, calcem grampons. El coll és molt acollidor amb unes fantàstiques vistes sobre la plana del Piemont avui coberta de boira. Fem un mos, per continuar la travessa toca entrar a la boira. Baixem lentament darrera diverses traces que costen de seguir degut a la poca visibilitat.

Després d'una bona estona de terreny indefinit desemboquem en un torrent de fort pendent S-4, baixem seguint un parell de traces de dies anteriors que ens porten al refugi bivac Ivrea. El refugi és ben petit però disposa de mantes i bones condicions per pernoctar-hi. Deliberem sobre el què fer, la boira és ben tancada i a partir d'aquí no hi ha manera de trobar traces que ens portin fins al nostre proper objectiu el coll de Bechi. Només 200 metres de desnivell ens separen del coll. 

Decebuts decidim tornar enrere per seguretat. Ja ben amunt el dia obre força, el paisatge és impressionant, però ja no som a temps de continuar cap al nostre objectiu inicial d'arribar al refugi Pontesse. Cansats arribem de nou al refugi Vittorio Emmanuelle, avui no havia de ser... Teníem una especial il·lusió en les dues darreres etapes que ens havien de dur fins a Lillaz passant pel refugi Pontese i la gelera de Teleccio, amb ganes de tornar-hi!

Divendres, 5 de maig

Refugi Vittorio Emmanuelle II (2.732 m.) - Pont (1.960 m.)

-800 m. F*, S2, 2h

Sortim tranquil·lament del refugi, avui toca baixar a Pont i retornar amb cotxe fins a casa (9h). Baixem esquiant W amb bona neu fins que aquesta acaba al voltant dels 2.350 m. Allà trobem una palanca que permet travessar el torrent que queda a la nostra esquerra i prendre ja a peu un camí molt ben traçat que en un munt de ziga-zagues ens permetrà arribar al fons de la vall.

Bones traces!!!