Maladeta (3.308 m), 28 de maig de 2016 ... tancant temporada

Ei! Quin gran sopar de temporada d’esquí,

amb videos, fotos, menjar, bona companyia i també vi.

Què dius? Ja s’acaba la temporada?

I si fem l’última escapada?

Ostres, jo m’apunto! Podem anar cap a Benasc:

Abadias o Maladeta no ens deixem granpons, piolet i casc.

 I tant! Som-hi Ilergetes! A la Renclusa no hi cap ni una agulla,

doncs al pajaro loco hi ha cabuda!

Si només hem dormit tres hores!

 Va home que s’ha de matinar per fer bé les coses!.

Esquís al coll, un dos, i ja som a la Renclusa,

sembla una romeria, però les vistes són una bona escusa!

Guaita, això de l’esquerra és el Portillon, a la dreta al fons el pic d’Alba ...

Volta i volta maria i ja som al coll de la rimaia.

Vols dir? Va, cop de piolet, pim pam

I arribem ben bé a dalt!

Osti que no han avisat als del temps,

que havien de treure els núvols a temps???

Bon estiu a tothom i fins la temporada que ve!

Gaspar (fotos), Marc (piulada), Núria

Punta Suelza (2.972 m.) per Ordizeto, 28 i 29 de maig de 2016

A hores d'ara a les muntanyes encara queda molta neu a cotes altes i la bicicleta pot ser un bon instrument d'aproximació per fer aquells cims que tenen alguna pista que arribi més enllà dels 2.000 m. d'alçada. La Punta Suelza és un extraordinari i solitari mirador que compleix aquesta condició. Des del cim les vistes cap a Posets, Eristes, Culfreda, Cotiella,...són magnífiques.

L'objectiu biciesquí era un altre però la previsió del temps pel cap de setmana amb possibles tempestes de tarda aconsellaven ser prudents i aprofitar els matins, així ho van fer i va sortir bé encara que finalment dissabte no va ploure fins al vespre.

Dissabte, 28 de maig de 2016
Central de Barrosa (1.140 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)
btt: +950m; esquí: +300m F*

Ben d'hora al matí aparquem el cotxe al costat de la central de Barrosa. Carreguem les bicicletes amb els esquís i la resta de l'equipatge per tal de passar la nit al refugi d'Ordizeto i l'endemà fer el cim de la Punta Suelza. Enfilem la pista que en uns 11 km. arriba fins a l'ivó de Ordizeto.

La pista puja fort i quan portem 8,5 km, al voltant dels 2.100 m, ja veiem prou neu pel descens de l'endemà. Amaguem les bicicletes i ens acostem a la neu que ens permetrà arribar amb esquís als peus fins al refugi. Seguim recte S cap a la collada d'Ordizeto i des d'allà SW seguint més o menys la pista que arriba a l'ivó d'Ordizeto.

El refugi una mica malmès per les bretolades d'alguns és força gran, hi caben al voltant de 20 persones. L'any 2014 el refugi estava molt brut, per sort algú hi ha fet neteja i l'estat és acceptable. Al voltant del refugi no hi ha llenya, tanmateix el vidre davanter de l'estufa està trencat...  El dormitori situat a la part superior és excel·lent amb matalassos en molt bon estat. L'entorn del refugi es agradable amb bones vistes i possibilitats de passejar els esquís pel vessant nord de la Punta Fulsa. Passem la tarda badant mirant núvols que no acaben de descarregar les tempestes anunciades. Cap a les 8 del vespre s'anima a caure una mica d'aiguaneu.

Diumenge, 29 de maig de 2016
Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Punta Suelza (2.972 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Collada d'Ordizeto (2.230 m.)-Central de Barrosa (1.140 m.)
esquí: +600 m., -900 m. S3-S4**, PD
btt: -950 m.

L'endemà és lleva un dia esplèndid amb alguns núvols al vessant nord del Pirineu. Resseguim l'ivó SE fins a passar entre un mur de la presa i un pluviòmetre. Anem a buscar la base d'un esperó rocós que baixa de la Punta del Cau SE, li donem la volta i entrem en una coma molt marcada propensa a les allaus, de fet davant nostre cauen uns quants blocs... Fem un flanqueig ràpid SE per evitar aquesta zona i des d'aquí recte amunt per l'esquerra de la coma. Abans d'assolir l'aresta NW el terreny es redreça molt, pugem a peu. Continuem a peu i deixem els esquís a la base d'un avantcim on apareixen algunes pedres. Una llàstima ja que avui es podia revoltar aquest avantcim S i arribar amb esquís fins a dalt de tot. Fem ràpidament el cim ja que els núvols avancen ràpid i amenacen amb no deixar-nos gaudir d'una baixada que promet. Des del cim encara tenim un moment per intuir algun itinerari de futur més hivernal.

Retornem esquiant fins al coll (2.798 m.) que hi ha entre la Punta del Cau i la Punta Suelza i des d'allà fem un parell de girs inicials que fan fluir l'adrenalina. Després amb més tranquil·litat gaudim de la resta de la pala amb bona neu primavera. Prop del refugi ens cau una mica de pedra, hi arribem amb un somriure, quina baixada!

Recollim la resta de l'equipatge amb un somriure encara més gran, ens espera la resta de la baixada encara més bona que ens deixarà al costat de les bicis.

Repartim els estris sobre les bicis i ara a fruir de prop de 1.000 m. més de baixada. Només qui ha provat aquest doble descens sap la satisfacció que suposa gaudir d'aquests moments en un entorn pirenaic.

Bones traces bicicleteres!

el vídeo dels dimecres... Era Forcanada

Forcanda - Malh des Pois from ekain on Vimeo.

Perdiguero (3221). Per la Vall de Remuñe, aresta NE

Diuen que el diumenge farà mal temps al Pirineu, però, que dissabte farà bon temps, doncs,... som-hi!!

Desnivell: +/- 1800,

Dificultat: ***, S3, PD.

Distància: 19 km

Deixem el cotxe just a l'entrada de la Vall de Remuñe, és un quart de set que enfilem cap amunt, el tram des bosc i fins a cota 2040, ho fem amb els esquís a l'esquena, on hi ha el pont de fusta, a partir d'aquí ja trobem neu continua.

Remuntem tota la vall, sortejant algun que altre allau ja caigut, fins a la cota 2400 on girem cap a l'esquerra per remuntat el 400 m que ens porten al Portal de Remuñe (2817).

Des d'aquí i sense treure pells, baixem amb uns diagonal fins a l'Ibón Blanco de Literola que el travessem per anar a buscar el vessant que puja al Collado Superior de Literola i enfilar-nos cap a l'aresta.

Per arribar dalt l'aresta no anem directament al coll sinó que enfilem una mica més cap a l'esquerra per tal d'evitar l'esperó rocós. La intenció és pujar com més amunt millor amb els esquís, però, el fort pendent i la quantitat de neu ens els fan deixar a més o menys cota 3000, aquí calcem grampons i piolet en mà pugem fins l'aresta, la neu està bastant tova.

A l' arribar dalt observem l'aresta que enfila cap el cim bastant pendent, la neu és més compacte que el primer tram i es fa millor, però Déu n'hi do el pendent que hi ha!! L'exposició, per la neu acumulada és gran, mica en mica guanyem alçada, un vent molest, ens acompanya el que queda de camí fins el cim.

Fem les fotos de rigor, però, el vent i uns núvols emprenyadors no ens deixen quedar gaire estona, reprenem el retorn amb la mateixa cautela, o més, que a la pujada, ara fins on hem deixat els esquís.

El descens el fem la mateixa vall, la part alta la neu la trobem primavera, però esquiable, a mesura que anem baixant es va transformant cada vegada més pastetes, però s'ha deixat fer.

 

Hi hem anat: Enric, Jordi, Oriol i Anna

el vídeo dels dimecres... infinitament

Unendlich from Oliver Scholz on Vimeo.

el vídeo dels dimecres... flocs

slowflakes from Fantastic Aerials on Vimeo.

Ouille d'Arbéron (3563).

Una curta escapada cap a la Vanoise

Feia dies que estaven tots callats. Cadascú anava "espiant" les diferents meteos per veure on lluïa una mica més de sol, o, on trigava més a arribar el mal temps...
Descartem Pirineus, idea inicial, apuntem una mica més lluny, als Alps.
De les diverses opcions, la primera, el refugi és ple. La segona, ens confirmen lloc, no ens ho pensem més, anem cap a Haute Maurienne, al refuge de l'Avérole (2229).
Dijous, fem nit passat Grenoble i abans de les 10 del matí de divendres ja estem a l'aparcament del refugi a cota 2100, esmorzem i carreguem els estris, el refugi queda a només 20 minuts del cotxe.

Un cop alleugerides les motxilles, carreguem esquís fins al fons de la vall, des d'allà, esquís als peus, enfilem per la vall de l'Oney camí del Col d'Arbéron (3022), deixant a la dreta la Crête de la Vallettaz en direcció una mica cap a l'esquerra de la vall, quan arribem al coll girem cap a l'esquerra, flanquegem per anar a buscar l'aresta sud-oest.

Deixem els esquís a 3250, i fem els darrers metres cap al cim amb grampons.
Els núvols, s'han enganxat al cim i fem el darrer tram dins la boira.

Arribem dalt que són prop de les 5 de la tarda, no ens podem entretenir gaire.
La baixada la fem pel mateix camí.
La neu a la part alta és força crosta, a mesura que anem perdent alçada es transforma en primavera i humida, ara, hi ha trams que la gaudim.

Arribem al refugi que ja han començat a sopar, són 2/4 de 8.
Cansats i contents, aquesta nit l'adormim profundament (la nit anterior només s'ha adormit 4 hores)...zzz, zz, z.

Dissabte i diumenge intentem fer l'Albaron, sense èxit.
Dissabte, en clarianes enfilem a vall del riu Veilet, però, a cota 3000 s'han enganxat els núvols, ens endinsem fins a 3200, però la manca de visibilitat ens fa recular, no es veu absolutament res.

Malgrat tot, la baixada, encara que la neu està dura, la gaudim molt.
Diumenge tornem a intentar, amb el mateix resultat, a les 11 h ja estem al pàrquing, queda el llarg retorn cap a casa.

Aquest cim es resisteix, s'haurà de tornar...

Hi vam anar: Jordi, Oriol, Rosa i Anna