 |
| Baxouillade al fons i Roc Blanc a la dreta, des de l'Estany de Laurenti |
Era el Baxouillade! Ja me'l vaig anar a mirar a l'estiu i tard o d'hora s'hi havia d'anar. Avui que em volia cansar força era el dia!
Itinerari: Puyvalador 1678m - Pic de Ginebre 2382m - Cabana de Boutadiol 1950m - Riu Boutadiol 1850m - Estany de Laurenti 1936m - torrent de Laurenti fins cota 2150m - Coll de Laurenti 2400m - Pic de Canras 2459m - Pic de Baxouillade 2546m - Pic de Canras 2456m - Coll de Laurenti 2400m - Estany de Laurenti 1936m - Boutadiol 1950m - Pic de Ginebre 2382m - Puyvalador 1678m
+/- 1900m; PD, *** (molt llarg i molts canvis de pells), S2-S3; 8h; IGN 2248ET Axat Quérigut.
La pala: a l'esquerra Baxouillade des de sota el Canras; a la dreta Canras i Roc Blanc des del Baxouillade
La pala en qüestió no té massa al·licient per l'esquí, però era l'excusa... La pujada al Pic de Ginebre es fa bé per les pistes de la dreta. Del cim cal descendir en direcció NO, buscant el millor pas entre arbres i matolls. De seguida el bosc s'aclareix, el pendent es redreça i caram quina sorpresa: delícia de tubs i esquiada fantàstica al bosc! A 1950, hi ha una clariana on marca la Cabane de Boutadiol. Després he seguit el torrent i per trams estrets i delicats (neu humida) he anat a parar a la vall que puja a Laurenti (a la tornada, enlloc de desfer el camí, des de l'estany he remuntat i vorejat el punt 2164m del mapa).
L'Estany de Laurenti és realment bonic i avui hi estic completament sol, no com a l'estiu... En direcció SO he seguit la vall, per sota el camí d'estiu que s'enfila massa, Tant l'horari com el temps que dóna senyals de canviar em desafien. Més endavant, darrera un contrafort, el pendent més moderat habilita per girar al NO i anar a buscar el Col de Laurenti:
Del coll ja amb gampons m'he enfilat al Pic de Canras, entretingut..., i he seguit amb pells fins el Baxouillade. De baixada, a la cota 2430, he tastat l'entrada de dos tubs: un no m'he atrevit i el segon només tantejant amb els esquís ha petat la placa... així que he desfet el camí, més llarg i segur. Més avall la neu és més humida i les plaques estabilitzades o amagades... en aquesta zona hi ha molta neu, i uns 40cm recents.
Bones traces!!!
fan-tàs-tic.... blancs remots bentrobats!
ResponEliminaBona això sí que és anar-la a buscar! Cim bonic i solitari...aquí tens la perspectiva dels tubs des del Roc Blanc,
ResponEliminahttp://2.bp.blogspot.com/-TrQTk18LOwI/Tq_DHouRU8I/AAAAAAAAGck/3PfkO3nB2aI/s1600/31102011906.jpg
El mateix itinerari tinc pensat per anar al Roc Blanc amb esquís...faltarà trobar el dia,
Samuel, Edunz, gràcies! els tubs de la foto tenien unes cornises de por, i placats. Les posibilitas de la zona per fer-hi volta de portella en portella o algún descens més 'extrem' com els del Roc Blanc fan agafar ganes de tornar-hi. I el bosc de l'obaga del Ginebre... apuntat per fer-hi 'lines' al més pur estil canadenc en dies de gruix nou de neu i fort perill d'allaus en altres zones més obertes i exposades. Per cert, sobre la toponímia: Baxouillade probablement ve de les mines de la zona, però, i Laurenti? algú ho sap? Gràcies!
ResponEliminaBona, molt bona Jaume!!
ResponEliminaL'altre dia que em vas parlar de Laurenti vaig agafar el mapa de la zona i vaig traçar un viatge imaginari i va sorgir la cabana Jasse de Seys...
Solitària, compromís, descoberta, exploració...Què més puc dir? Jaume J? ;-)
ResponEliminaGràcies per ensenyar-nos aquests llocs de l'Arieja tan bonics com desconeguts!
ResponEliminaRealment, Jaume, ni els més experts i agosarats randonistes del Donasà han fet un itinerari com el teu. Potser els gendarmes de Querigut i, encara, m'agradaria veure-ho. T'hauran de nomenar esquiador honorari del cantó.
ResponEliminaPep, aquesta cabana a orient de la Dent d'Orlú està situada en un lloc excepcional. Fa dos anys vaig dormir-hi a l'abril, sortint de l'estació de Mijanés, Comella Ós, Rabasoles, Estagnet, Llauses, Cabana, coll de l'Ega, portella de Baxoullada, vall de Butadiol, poble d'Artigues. Juntament amb 3 companys.
NI UNA ANIMA EN DOS DIES!
fEU-HO I NO US N'ARREPENTIREU!!!!!!
eNHORABONA, jAUME, UN COP MÉS!!!!!
Fantàstic descobriment per acomiadar l'hivern a l'Arieja! Felicitats!!
ResponEliminaBé,... Em sembla que ja t'ho han dit tot
ResponEliminaNomés resta felicitar-te
Sempre saps trobar aquells reconets solitari
Enhorabona
Miquel, la passió per aquestes muntanyes em pot, però no posem als gendarmes de Querigut en guardia que si em veuen em prenen per cabra boja! Hi ha piulats itineraris més llargs a la zona, a camptocamp.org per exemple, sense pujar al cim però si donant la volta per darrera, saltant per la portella d'Orlú ... Personalment l'al·licient no és tant en el desnivell, és més en la descoberta, la tria de l'itinerari, l'elecció de per on pasar un dia en que el mantell no està precisament estable, la presa de decisions contra el rellotge davant una meteo que canvia i el compromís d'anar-hi sol, amb estones per pensar, d'altres per gaudir, però sobretot moments on un es posa a prova (el tub era tant motivant com perillós, i vaig triar bé...).
ResponEliminaGràcies a la resta i m'agrada interpretar que també vosaltres els que comenteu gaudint fent excursions com aquesta i per això les valoreu! Anna, faltaves tu, ara ja em puc morir! (millor NO encara, tenim algún cimet pendent!)
Acabo de llegir la crònica i està senzillament de conya, impressionant! I amb el temps una mica insegur...
ResponEliminaCom a cirereta, si la neu del vessant sud està prou estable, trobo que el millor és baixar cap a la Galba (per la ruta normal d'estiu) i d'allà retornar cap el pla d'Escogots i Puigbalador, així queda una una circular perfecta!
Dispenseu, en el comentari de l'altre dia i en resposta / proposa d'itinerari d'en Pep, dormint a la cabana d'en Seys, amb les preses vaig cometre dues equivocacions: a) no és Collada de l'Ega sinó de les Burriques i d'allà
ResponEliminab) entrar per la Portella de Barbollera i baixar tota la vall del mateix nom, ( no la de Butadiol) passant per la PLana d'Artigues i anant a raure al poble d'Artigues. Si la falta de neu ho permet es pot acabar la ruta en algun punt de la pista que puja al refugi forestal del Laurenti.
Jaume, entenc el que dius, les teves raons, sensacions i sentiments. Gràcies per fer-nos-en partícips a persones com jo que ja no som a temps ( ni valents) per fer sortides/descoberta + risc com les teves.
Fins a la propera.
PD: avui uns gendarmes de Querigut encara han pogut sortir del poble i pujar i baixar al pic del Ginebre. Sembla mentida però la neu aguanta!
Nosaltres ahir i avui circular a tota l'olla / clotada de Madres amb nit a cabana. Vent fort i neu de cine!