Cinc valls entre la Val d'Aosta i la Vanoise

Recorregut per les valls: Valgrisenche, Val d'Isere, Haute Maurienne, Valle dell'Orco i val de Rhemes

Coll d'Entrelor 3007m: +1250m 15km F-S3 (sobretot pel tram de bosc)

Aprofitem que hem de deixar els cotxes a Rhêmes-Notre-Dame per fer una sortida prèvia al recomanat Coll d'Entrelor.

Realment un magnífic recorregut, molt freqüentat, amb bona innivació i neu molt esquiable (orientació nord oest). El recorregut té dues parts ben diferenciades, des del poble fins a prop del nucli de cases d'Entrelor 2020m, zona de bosc amb un pendent moderat i des d'aquest punt fins el coll, una àmplia vall de pendents suaus. Gaudim d'un excel.lent descens, preludi de la ruta que tot just comença l'endemà.

Seguint la vall es pot pujar al cim de l'Entrelor 3391m, però cal sortir molt aviat, són 1600m de desnivell.

Deixem els cotxes al poble i anem en taxi a la Valgrisenche 1620m, ens allotgem al Albergo Foyer de Montagne (Còmode, bon tracte i punt de sortida de la ruta amb els esquís als peus)

Ruta de les cinc valls

1a etapa: Pujada al Refugi Mario Bezzi: +715m 14km F (PD per les allaus i passos obligats)

Seguim la pista d'esquí nòrdic fins abans de la presa del llac Beauregard, seguint la pista que puja cap a la casa de control de les instal.lacions i la part alta de la presa. Des d'aquest punt vam seguir la carretera mantenint la cota. Aquesta ruta té algunes dificultats pels allaus que la travessen sovint i que obliguen a fer passos exposats. Aviat ens vam adonar que potser, des de les instal.lacions de la presa, era millor baixar per la pista que segueix a ran d'aigua.

La ruta es fa llarga i entretinguda, superada la zona del llac, remuntem la vall sense dificultat. A la cota 2000m el recorregut s'engorja, cal tenir-ho en compte per evitar el pas per aquesta zona per la tarda en dies molt assolellats, vessant est molt dret i procliu a les allaus.

Ja al refugi, encara hi ha qui aprofita per pujar cap al Coll de Giason 3000m. De fet, una ruta alternativa, però llarga, per pujar al refugi és desviar-se al final del llac per la Vall d'Invergnan per pujar al coll i la Becca de Giason 3215m, un cop al cim baixar esquiant fins el refugi.

El refugi Mario Bezzi és molt acollidor, un dels millors refugis on hem estat, bon menjar i dutxes gratuïtes. Una bona base de moltes ascensions.
 

2a etapa: Becca Traversière 3338m - Refugi Benevolo: +1370 -1400 19km F S3+ (PD per la cresta i la baixada a peu fins el coll)

Sortim del refugi en direcció sud per remuntar la suau vall i la gelera de la Gliairetta, sensació d'amplitud, la gelera fa 3km d'ample !!. Aprofitem unes traces d'un grup que va davant i remuntem fins al coll de la Sassière 3240m (opcional pujar a la Grande Sassière 3751m abans d'arribar al coll).

Des del coll de la Sassière baixem uns 100m en direcció nord-est per situar-nos sota del coll nord de la Becca de la Traversière, tornem a possar pells fins el coll i una mica més amunt ja posem grampons per arribar al cim. El descens el fem seguint tota la carena direcció nord fins al coll Bassac Derè 3082. D'aquí seguim l'itinerari cap al llac de la Goletta des d'on encara cal remuntar 100m de desnivell per baixar cap al refugi Benèvolo. (Des de la Becca es pot baixar per la cresta direcció sud-est (PD+) i baixar per la gelera de la Goletta fins el mateix llac.) 

El tram final del descens té un pas força dret que no atinem a veure un possible flanqueig, s'ha fet tard i la neu ja s'està endurint, així que alguns de nosaltres baixem amb grampons i piolet. La lluna ens sorprèn a mitja baixada, un espectacle arribar al refugi fosc sota el cel estrellat.

El refugi Benevolo és una autèntica factoria d'allotjament i mitja pensió, ple a vessar, amb tracte fred (no et deixen repetir pasta !!!) tot el contrari que el Bezzi. Això si, està ubicat en una vall amb nombroses possibilitats d'ascensions.

 
3a etapa: Pujada a la Punta Calabre 3440m: +/- 1240m  17 km F/S2

Un festival de geleres i neu pols.

Optem per la ruta més fàcil, per evitar el pas dret del dia anterior. Sortim del refugi i seguim el curs del riu Rhemes en direcció sud per anar a buscar una vall 2500m que passa per sota del Truc de Santseleina en direcció oest fins el llac de Santseleina, on comença la gelera del mateix nom. Gelera amunt trobarem el coll de Rhemes, pas cap a la val d'Isère. Nosaltres continuem pujant amb tendència al sud-oest, per la gelera de Soches, evitant un seracs. Poc a poc la ruta va girant cap a sud-est per anar directament al cim de la Punta Calabre. Avui el caprici del temps fa que la boira cobreixi la zona per sobre dels 3200m arribem al cim enmig de la boira.

El descens és pel mateix itinerari, molt bona neu gairebé fins el refugi.

 

 4a Etapa: Punta de la Galise 3346m - Ref Prariond: +1100m -1050 14 km F/S3 

Sortim del refugi en direcció sud seguint el curs del riu Rhemes, aquest cop per la riba dreta. El recorregut és força planer i passa per la gelera de Lavassey i la gelera de Fond. Més enllà de la llargada del recorregut la pujada al cim no té cap dificultat. 

El descens el fem per la gelera de Basagne, en direcció oest, que ens regala una fantàstica neu pols. A la cota 3000m girem cap al sud per sota dels penya-segats de Basagne, el terreny és força dret fins a la cota 2700 i la neu ja és primavera i pesada.

Baixem en direcció sud-oest seguint la valleta de Niolet que ens porta a la vall principal on està ubicat el refugi de Prariond 2324m.

El refugi de Prariond obre tot just aquest dia i sorprèn la manca de previsió dels gestors, tot plegat una mica desordenat, fred i sense aigua (cosa normal als refugis més alts), de tracte asèptic. Hi ha detalls del refugi que no són imputables al fet de començar la temporada, sinó a un estat de deixadesa gens en la línia dels altres refugis de la zona.

Tot i això des de Prariond també hi ha diverses rutes per a l'esquí de muntanya.

5a etapa: Col Montet 3185m - Refugi Carro: +1130m -620m 13'5km F/S3 (PD per la sortida del coll amb grampons)

L'objectiu de la jornada era pujar a la Grande Aiguille Rousse 3482m, però ja estàvem avisats que el temps aniria empitjorant durant el matí. A partir dels 2900m ja està tot cobert i la visibilitat es redueix per moments. Anem directament cap al coll Montet, avui, com cada dia, estem gairebé sols, tret d'un esquiador solitari que va per davant nostre obrint traça. Cap als 3000m ens ajuntem i decidim anar plegats. 

El pas pel coll Montet pot presentar alguna dificultat per acumulació de neu. El passem amb grampons i piolet fent un flanqueig cap a l'est fins que el pendent es suavitza i ens permet calçar els esquís. Des d'aquí esquiem directament cap al sud per unes pales força dretes, fins a la cota 2800m on el terreny es suavitza i gairebé s'aplana. ( Des de sota del coll hi ha l'opció més fàcil de seguir cap a l'oest seguint el suau pendent de la gelera de Montet, per girar més avall cap a l'est fins els plans coincidint amb l'altre itinerari)

L'accés al refugi del Carro cal fer-lo seguint cap a l'est, mantenint la cota i fent força flanquejos, per no quedar-nos per sota de la cota del refugi, fet que no aconseguim per la boira que ens dificulta la progressió. Finalment tornem a posar pells i remuntem 150m de desnivell fins el refugi.

El nostre company solitari que s'ha afegit al grup és el Jean Pol, de Grenoble, està fent la travessa dels Alps amb esquís, va començar el gener a Viena i acabarà a l'abril a Niça. Tot un repte.

El refugi del Carro és força modern i acollidor. El tracte dels guardes és excel.lent, tant en la gestió com en la informació dels recorreguts. Tampoc tenia aigua, el refugi és a 2750m i encara no havien pogut arreglar la connexió amb el llac annex.

 6a etapa: Pas de Bouquetin 3335m - Refugi Citta de Chivaso: +1050m -1200m 17km PD+ S3

El pas cap a la vall del Orco des del refugi del Carro té poques opcions i totes requereixen de superar un pendent força dret amb piolet i grampons, a una banda o a l'altra. Ens enfilem en direcció nord per anar a situar-nos al vessant est de la Grande Aiguille Rousse, poc a poc el pendent es va redreçant i deixa entreveure les tres canals de la zona, la més fàcil és la més amagada que queda a la dreta de les tres. Enfilem el pendent amb piolet i grampons, hi ha la traça feta el pendent arriba als 45º/50º.

Superat el coll a la banda nord hi ha la suau gelera del Carro, per on baixem amb els esquís als peus en direcció nord per passar per sota del Pic d'Oin. Baixem per la gelera que ara té un pendent més fort amb l'objectiu de trobar el pas de la Roquette 2700m, pas clau senyalitzat amb un pal indicador que dona accés a la vall del Llac Serrú. Baixem per l'altra banda del pas en direcció nord, a l'inici força dret.

Arribem al llac Serrú amb pendents suaus, punt on hem de posar pells de nou, aprofitem per a l'avituallament. 

Per pujar al refugi Città de Chivaso cal travessar la presa del llac Serrú i seguir la carretera que passa pel llac d'Agnel i després puja cap al coll de Nivolet. Fem la traça constant mirant de retallar revolts de la carretera. A la cota 2460m la traça retalla els revolts en zig-zag de la carretera fins a la cota 2550m on cal enfilar-se pel sender d'estiu que supera 100m de desnivell i ens porta al refugi en baixada. Seguir per la carretera és perillós queda totalment coberta de neu amb un pendent molt dret.

Arribem al refugi on els guardes ens esperen a la porta i ens saluden un a un, avui som només nosaltres i dos nois francesos que venen darrera.

El refugi Città de Chivasso (refugi militar l'any 1938 cedit al CAI el 1950) és molt acollidor, la sala principal és una autèntica biblioteca, gairebé totes les parets folrades de llibres, molts d'ells de muntanya, fins i tot guies del Pirineu català. El tracte és amable i el menjar excel.lent. Tampoc té aigua, el refugi és a 2600m d'altitud.

7a etapa: Col Leynir 3084m - Rhêmes-Notre-Damme: +550m -1450m 16'5km F S3 (Amb passos drets dins del bosc d'accés a la val de Rhêmes)

El recorregut fins al Coll de Leynir és planer i llarg, amb algun petit descens amb pells posades. Des del mateix coll de Nivolet emprenem direcció nord cap al llac Rosseti després sortejant collets i pendents fins a la pala final del Coll.

Es pot fer l'ascensió al pic de Taou Blanc 3438m, avui el dia acabarà amb mal temps i no dona marge per fer el cim, d'altra banda no té bones condicions de neu.

Des del coll el descens el fem per la petita gelera de la Vaudaletta i seguim en direcció nord-oest resseguint més o menys el curs del riu, buscant la millor neu i els millors pendents i per passar per sota de la casa del Parc Nacional ubicada a 2480m. Gaudim de bona neu fins a la cota 2600. 

A la cota 2300 el torrent s'encaixona i cal fer un flanqueig pel bosc cap a l'esquerra per passar per sota d'un esperó i situar-nos en ple bosc buscant el millor descens, tota aquesta zona és força dreta. 

Ja arribant al fons de la vall el pendent és més suau i ens porta fins al pont que dona accés al nucli de Thumel. Només queden 3km de carretera planera fins a Rhêmes, que fem mig al pas patinador mig aprofitant el poc pendent.

Ruta acabada, cares de satisfacció i alegria, mirem enrere i veiem que el temps es complica, nevarà i nosaltres ja de retorn...

Mapes:

• Carta Scialpinistica 1:25000 Valgrisenche Val di Rhêmes. L'Escursionista editore (part de la ruta)
• Carte IGN Vanoise-Gran Paradiso 1:25000  ASF14 (Agafa tot el recorregut, és el millor mapa amb molt detall)

L'inici de la ruta és a Valgrisenche i el final a la vall del costat Rhêmes-Notre-Damme ambdues valls de la Val d'Aosta. 900km des de Barcelona.

Els recorreguts són amb distàncies llargues, alguns refugis tot just obren per setmana santa, manca aigua als refugis més alts. Cal portar el material de seguretat en geleres (arnés, mosquetons, clau de gel, i bagues. Corda d'ús col.lectiu.)

Activitat feta els dies del 20 al 27 de mars del 2016.

Andrea, Lucia, Míriam, Manel, Visi, Agus i Ricard

Bones traces !!