l'Har, de travessa pel Castillonnais - 19 a 21/02/2016

De Rouech (Vall de la Belongue) a Mourtis (Vall de Birós), en travessa pels pics de Paumaude 2082m, Calabasse 2210m i Pic de l'Har 2424m

Har cegesqui febrer 2016 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

La culpa de tot, probablement, són les traces que vam veure fa cinc anys al Pic de l'Har des de l'estany d'Araing mentre fèiem aquella memorable travessa per terres d'ossos…

Pic de l'Har 2424m, el 5/03/2011 des de l'estany d'Araign

Des de llavors aquest cim era a la "llista" i no ens ha costat gaire inventar-nos una travessa sobre el mapa que ens hi portés: dos dies veient el cim, dos dies desitjant-lo, dos dies esvaint dubtes, i el tercer dia per rematar la feina!

Calabasse pujant a Taus (esquerra) i Har des del Paumaude (dreta)

Hi ha valls als Pirineus on sembla que el temps s’hi ha aturat: natura salvatge, valls profundes, grans cims, ramaderia, pobles intactes, cabanes pel pasturatge, cap especulació immobiliària, només vestigis d’antigues mines que d’altra banda configuren la història i força de la gent que hi viu... El Castillonnais, al Couserans, n’és un bon exemple i el llogarret de Rouech ha estat la porta nord de la nostra travessa.

Paumade des de Rouech (esquerra) i cabanes sota coll de Lourech

Aquestes muntanyes, ja de per si solitàries a l’hivern, ho són encara més en divendres, i l’itinerari triat promet tot el que ens agrada de l’esquí de muntanya. Volem tastar els cims de Paumaude i la Calabassa des del Nord. Són la primera barrera d’alçada abans dels gegants del Couserans i l’Aran. Però l’objectiu de debò és saltar-les per atacar el Pic de l’Har, que ens provocarà constantment. Amb només tres dies, volem recórrer muntanya i acabarem més al nord a Mourtis, per retornar amb taxi.

Les nevades i enfarinades de la setmana ens permeten sortir amb esquís al peus des del fons de la vall. Ara bé, hi ha menys neu que no sembla, i sense base per sota els 1300m. Amb tot, no en necessitem més i fem bones esquiades. Ho trobem tot força estable i podem evitar les plaques pel tempo i configuració de la ruta. El temps serà una tempesta de cel blau, amb primavera avançada a les solanes i hivern amb encara neu pols a les obagues. I lluna quasi plena.

Resum de l'activitat (mapa IGN 1947OT Aspet):

Divendres 19/02/2016: Rouech (parking a 2km del llogarret, inici del sender de descoberta de l'Haute Belongue 990m) - Fontaine du Taus - Cabane du Taus 1382m - Coume de l'Aron - Pic de Paumaude 2082m - Cabane du Taus 1382m - Pic de Lauech 1432m - Cabane du Taus 1382m.
+1100m/-700m; F, **, S2; 5h

Seguim l’itinerari de descoberta ben marcat que s’enfila en direcció sud. Ens sorprenen multitud de cabanes de pasturatge i restes d’antigues mines. El Paumaude i la Calabasse, com dos matons, els tenim de vigilants tota l’estona, i la cabana du Taus se’ns descobreix en un lloc més que bucòlic, en una clariana del petit pic de Lauech. Ben orientada, confortable per 3 (més espai al segon pis), amb llenya tot i que la llar de foc no tira gaire bé.

Ganyipem i fem un Paumaude de tarda. Està la neu molt ventada i la neu pols l’anem a buscar als prats inferiors. El millor és la primera visió de l'Har. Avui ens imposa.



El vespre el passem amb un bon estofat de mongetes, carn a la brasa, un Priorat i la lluna...

Dissabte 20/02/2016: Cabane du Taus 1382m - Cabane de Barguerasses - Col de l'Herbe Soulette 1586m - Pic de la Calabasse 2210m - Col de la Calabasse 2048m - vall de l'Isard - Cabane du Troumas 1492m - Ref.Forestal Fontaine de l'Isard 1400m - Les Fontaines Froides - Col des Cos - Cabane des Cos 1571m
+1200m/-1000m; F, ***, S2; 6-7h

Intuïm fins a tres rutes a la Calabasse: resseguint el llom del Paumade, la coma N que mena al Col de la Calabasse o el llom N que surt del Col de l'Herbe Soulette. El darrer, més llarg, ens sembla més segur i més estètic... Cal descendre 100m creuant els diferents barrancs que baixen del Paumaude. És el moment senglar del dia, de fer molta gana i no sumar gaires metres... Ens barallem amb alguna branca i molts matolls fins que a una clariana trobem la Cabane de Barguerasses, més bucòlica que funcional. També tenim un primer contacte humà: uns indígenes de Castillon pugen a l’sprint en direcció a la Coma N. La seva traça és més ràpida que la nostra així que ens separem cap al Col de l'Herbe Soulette. Ja al llom, 600m amunt buscant els trams de menys pendent. Només a la part final canviem esquís per grampons i ens plantem a la Calabasse: vistes al Malh de Bulard, Mauberme, Cabrera, Araingn... i l'Har. Avui ens tempta!

El descens cap al sud és en neu primavera i ja al fons de vall anem descendint resseguint el torrent en la seva banda solana.

Entre els 1550 i 1450 descalcem i fem un tram a peu fins poc abans del Ref. Forestal Fontaine de l'Isard 1400m. Com el dia i la nit, passem de la solana a l’hivern de l’obaga i anem vorejant la muntanya fins el coll i la Cabane de Cos, a 1571m. Cabana en molt bones condicions, àmplia, amb llenya i llar de foc que tira molt bé. Per trobar una pega, l’aigua s’ha d’anar a buscar molt avall... Per aquestes contrades, passem una altra nit sols amb els isards...

Diumenge 21/02/2016: Cabane des Cos 1571m - Col des Cos - Pic de l'Har 2424m - Col des Cos - Souel 1063m - Mourtis 879 - Ctra D4 818m (taxi a Rouech, 34km)
+900m/-1600m; F, ***, S3, 5-6h

És el dia de l'Har. Ajuda que hi ha traça oberta i el flanqueig exposat que mena a la coma està traçat per algú que s’ho coneix. En aquesta part hi ha quasi més matolls que neu, i ens fa pensar com d’exposat seria passar-hi si estigués carregat. Ja a la vertical del cim, buf, quin lloc! 600m de coma perfecta orientada a NW després W, protegida del vent i amb neu pols esperant-nos per la baixada.

Tot és més fàcil i ràpid que no pensàvem, avui a l'Har també s’han esvaït els dubtes i s’ha complert un petit somni.

Baixada boníssima. Després flanqueig de subsistència i de la cabana en avall apurem fins la cota 1000, sobre les bordes de Souel. Ja a Mourtis, una parella molt amable treu les pàgines grogues per trucar el taxi... l’espera no sé si la valorarem prou: aquell silenci i aquelles vistes són d’un contrast abismal a la realitat urbana d’avui.

Ricard, Pep, gràcies per deixar-vos enredar. Ha estat un plaer compartir-ho!

Bones traces!!!