T'esperàvem !!!

Mes t'esperàvem cada matí, preníem de ta llum exuberant, i et beneíem per ella. Mira: fart estic de la meva saviesa, com l'abella ho està de massa mel, i em calen a l'entorn les mans que s'estenen.
 Jo voldria donar-la i fer-ne parts fins que els savis d'entre els homes tornin a acontentar-se amb llur follia i els pobres amb llur riquesa.
 Per això haig de tornar avall, al fons, com tu fas al vespre, que vas dintre el mar i aportes llum fins al món profund... tu, astre riquíssim.
 I jo, com tu, haig de pondre'm: així ne diuen els homes vers quins jo vull davallar.
 Doncs beneeix-me, ull serè que pots mirar sense enveja la més grossa benaurança.
 Beneeix la copa que vol vessar-se perquè en regali l'aigua daurada portant arreu la resplendor de la teva alegria.
 Mira: la copa vol tornar a ésser buida, i Zarathustra vol tornar a ésser home. —
 Així començà el davallament de Zarathustra.

Joan Maragall

Podria ser al circ de Pessons o a qualsevol altra banda...

Agus, Jaume, Berta, Jesús, Koki, Míriam, Manel, Anna, Mercè i Ricard

Bones Traces !!