Ens trobem dissabte a les 8.30 al parking de l’estació d’esqui
de fons d’Aransa. 18 cursetistes i 4 monitors.
Ens dividim en dos grups. Cada grup farà la seva. L’objectiu
d’avui es arribar al refu, i un cop allà pujar una mica més, bàsicament per fer
algunes pràctiques.
Fem prova d’arva i comencem a foquejar. Durant la pujada
juguem a trovar el rumb, sense fer cas ni a les marques de GR, ni a les traces
que hi ha. La idea és que només amb mapa i brúixola el grup arribi al refugi. En
arribar fem una pràctica d’arva molt interssant, especialment quan sense
adonar-se dos equips amaguen l’arva a 20cms de distància. Encara ens queda
temps per tirar-nos per una pendent a practicar la teòria d’autodetenció.
Al refu estem com sardinetes. Hi ha 35 places i nosaltres ja
som 22, i encara hi ha altres grups. Però la veritat que aquest refu fa caliu.
Sopem molt bé i després fem una estona de xerrada de preparació de la sortida
del dia següent.
Ens aixequem a les 7.00 (que be que hem dormit… J). A les 8.30 tots
preparats ja comencem a foquejar. Rumb NE. La neu està ventada i una mica dura.
Quan agafem la carena final el vent comença a bufar amb força de N.
Un cop fet el cim, ja de baixada, fem un tall de neu a una
placa. Hi ha un gruix molt considerable (fins 3,5mts). La part superior de la
placa (50cms) descansa sobre una capa una mica més feble. Fem el test de la
columna estesa, pero veiem que dona negatiu. Costa molt que cedeixi. Aixi que
ens tirem tots cap avall!
Arribem al refu, recollim les coses i continuem baixant, al
principi gaudint pel bosc, i després per la pista de fons on posem a prova
els nostres braços (quina remada…bfff).
Apa nois, ens veiem a la propera.
Cris & Carlos.
Participants: Oscar S, Mercè B, Ariadna M, Miquel V, Guillem
Ma, Amaia A, Ignasi S, Montse S, Rafa B, Amalia A, Elena A, Guillem Mu, Adrià
B, Núria P, Gaspar S, Raquel N, Cris M, Angel B.
Monitors: Xavi F, Ferni, Francesc D, Carlos M.
Molt bon cap de setmana, cada sortida que fem em queda més clar que em fan falta hores i hores d'esquí.
ResponEliminaTinc cames i braços una mica carregats de tant fer el pas de patinadora, tinc blaus a la cama i al cul de fer les pràctiques d'autodetenció, una mica constipat pel fred.
Tot i això només recordo el somriure que es va dibuixar a la meva cara quan vam començar a esquiar pel mig del bosc.
Brutal.
Bones traces i molta muntanya
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina