Tuc de Milh 2802 m

Val d'Aran 

±1.420 m, 9h, 3.1 E1, S4, *** 

10 de gener de 2015

Gran dia d'esquí alpinisme amb condicions primaverals en vessant sud, assolint l'esmolat cim per l'aresta SE i descendint per la pala SO de 500 m de desnivell.
 

Tuc de Milh, pala SO a l'ombra, a l'esquerra del cim

Sortim de Beret (1840) cap a Montgarri amb valuosa informació d'en Carles i butlletí acabat de publicar per la Montse, optem per l'obaga doncs a la solana hi ha trams sense neu. Més avall de Montgarri creuem la Noguera pel pont deth Porquèr (1610), posem pells i enfilem cap al Barranc de Milh. Progressem per prats de poc pendent fins a creuar els barrancs de Porquèr i de Milh. Sobre la cota 1800 hi falta neu en un tram i ens toca carregar esquís durant uns minuts. Ja amb neu contínua força estovada pel sol, guanyem les pales que menen a una cubeta suspesa i remuntem la canal que duu al coll (2688), inicialment amb esquís i el darrer tram a peu degut al pendent i a l'estat de la neu. 

 

Barranc de Milh

Remuntant la canal que duu al coll

Per guanyar l'aresta cal superar un pendent d'uns 100 m llargs de desnivell d'orientació nord, progressem amb grampons, piolet i amb molt de compte, la neu és molt gelada i tenim més de 200 m de pendent gelat sota els peus. L'aresta de neu gairebé horitzontal que porta al cim no té més dificultat que anar amb compte amb petites cornises cap al vessant aranès. Esplèndid mirador dels Pirineus. Destaca la vista sobre el Mont Valier a l’E i el Tuc de Maubèrme a l’O.

Pendents de neu dura sota l'aresta

Arribant al cim

I ara què?  Som dalt del Tuc del Milh i hem pujat els esquís, o sigui que només hi ha una opció: baixar esquiant! Des del mateix cim veiem traces que enfilen el dret vessant S però fa moltes hores que li toca el sol i optem per davallar uns 50 m de desnivell per l'aresta cap al NO, calçar esquís i descendir la pala SO de 500 m de desnivell. 

Primers girs a la pala SO

Un de nosaltres fa un tast als primers metres i sembla que la cosa està prou estable tot i el pendent i les temperatures. Començo baixant el primer tram, en Pep espera torn, flanqueig a la dreta per evitar zona de pedres en la vertical i m'aturo. Ara li toca a en Pep, per seguretat baixem d'un en un i el que espera, ho fa apartat de la línia de descens del company. Em fico al tub, zona de més pendent de tota la pala, la neu aguanta prou bé, algunes boles de neu i una petita purga tira avall però sense cap perill, m'aparto a l'esquerra de la canal per que baixi en Pep. 

 

El tub

I així anem fent fins arribar a la zona intermitja, de menys pendent i neu primavera molt humida i estovada, no hi ha temps per pauses, la neu està com està i com abans sortim d'aquí, millor. Seguim baixant amb alguns flanquejos a banda i banda per evitar els darrers trams no esquiables i arribem a la base de la pala: prova superada!  

Meitat superior de la pala SO

Entrem a l'estret barranc de Lèsca, un tub encaixonat d'uns 150 m de desnivell i un cop sortim comença una mena de gimcana sobre esquís, descalcem diversos cops per creuar diversos torrents, remuntem algun tram, tornem a entrar al barranc, remuntem pel costat oposat, flanqueig exposat amb el riu a sota... Arribem als prats sobre el pont deth Porquèr on fem una pausa aprofitant els darrers moments del sol al fons de la vall. Per rematar la jornada, ens queda el "passeig" fins a Beret, on arribem cansats però ben satisfets.

Barranc de Lèsca

Bones traces de pendent! 

Pep i Jordi G