El pla B (donada l'inaccessibilitat a Ballibierna per un allau que barra la pista) ens porta a decidir pujar al Tuc de Molières.
Desnivell: +/- 1.260 m. S-2. Distància total: 24 km.
Punt de sortida: Dissabte 10, despres de trobar-nos i dinar a Benasque, aparquem a la palanca de l'Hospital. Son les 16h. i el temps s'aguanta.
Aproximació: Sense neu a la pista i molt carregats pategem per la vall de Benàs. A les 18h. arribem a la neu contínua i acampem en un petit pla just abans del Forau d'Aigüalluts. Ens trobem a la cota 2.000 m.
La temperatura és molt alta per l'época (a la nit no ha regelat ni a les cotes més altes), i trobem la neu en pèssimes condicions, però el magnífic paisatge i el temps raonablement bó ens permeten avançar amb optimisme. El pendent es suau i remuntem la vall de l'escaleta sense dificultat.
Cim: A les 10.30 h. després d'una ascensió sense dificultats arribem al Tuc de Molières.
El temps segueix inestable i canviant, alternant-se estones de sol amb el pas de successius bancs de boira.
Gaudim de l'esplèndida vista i després de menjar una mica i de les fotos obligades, ens dispodem a baixar.
La manca de neu al coll de Barrancs i el temps inestable desaconsella tornar per la vall de Barrancs
(molt més esquiable) i fem el descens seguint el camí de pujada.
A les 13h. som novament a les tendes. Recollim el material, marxem i arribem als cotxes a les 15h.
Un magnífic dinar (i barat) al bar del casal social de Seira ens proporciona un petit plaer final a una nova encigalada per afegir al compte del cicle de sortides d'enguany.
El vídeo d'en Carles:
Participants: Adrià A., Carles P., Cesc D., Francesc P., Jordi I., Josep R., Lorena R., Manel C., Nadja G., Raúl M., i Rosa S. També van ser-hi per pura coincidència Jaume J. i Berta A.
Cesc, donades les condicions, amb tresmils més alts tapats, ha estat una bona elecció i l'itinerari per la vall de l'Escaleta força bonic i suggerent amb les boires entrant i sortint... Sempre hi havia pujat des del tunel, i per aquest costat i fent nit a Aigualluts és un itinerari ben tranquil, més curt que no l'imaginava i per gaudir de les Maladetes sense la gernació típica... Esquiada decebedora? home, n'hem fet de millors i alguns encara no s'han passat a K2... però s'ha deixat fer, gaudint als trams marronosos saharauis i ja se sap, no no hi ha neus bones o dolentes... ni són les fletxes sinó l'indi, jaja! Gràcies per la sortida, portem una boníssssima temporada de Cicle!
ResponEliminabonica sortida!!!! quan se surt poc, es valora cada segon entre muntanyes, boires i el que faci falta :) Carles, quina música més marxosa la del vídeo.....hahahahaha.....segur que aquesta no te la prohibeixen :)))
ResponEliminaEnhorabona a tots per la sortida! Un amic de l'Aran sempre em diu... "la peor nieve es la que no hay!". Així que mentre hi hagi neu per esquiar, ja val la pena sortir! A l'Aran tot el dia tapat amb núvols mitjos. Vau trobar la bona finestra!
ResponEliminaLi estem agafant el gust a la neu saharaui... :-)
Boira, neu marró, .. i música "marxosa", així fem un pack rodó! :) aquest tema em recorda el soundtrack de "Midnight Express" del any 1978.. a veure si trobo una altra dia algo més animat!!
ResponElimina