Tuc des Estanhets (2287 m) i Bigorra: Montaigu (2339 m), Le Soum de Coste Oueillère (2518 m),Le Pic des Quatre Termes (2724) m i Pic de l’Aiguillette, (2519 m)

Dies del 13/3/14 al 18/3/14. David A., Marc S., Raimon S., Xavier G. i Joan B.

5 dies d’esquí de muntanya, “camp base” per 4 nits a Bagnères de Bigorre, cims triats dia a dia segons les condicions i el que ens ha vingut de gust a partir de la guia de FRÉDÉRIC CABOT*. Per tal d’escurçar els viatges en cotxe, a l’anada fem nit a Vielha, així que pel primer dia fem una ascensió des de la boca S del túnel de Vielha. Pel dia de tornada a casa, anem a la boca N del túnel de Bielsa per fer un cim d’aquesta zona

Aquests dies ens hem trobat:

• bons gruixos de neu a cotes altes.
• neu primavera!! als vessants orientats a sud, al mig dia la neu esta tova gairebé des del cim fins al límit inferior. A primera hora, durant la pujada la neu està regelada i dura, en alguns trams millor pujar amb ganivetes.
• “meteo” molt bona! Sense excusa pel descans. Sol i calor tenint en compte l’època, gens de vent cap dia.

Dijous13/3/14

Tuc des Estanhets 2287 m

Punt de sortida Espitatu de Vielha (refugi Sant Nicolau), 1622 m, a la boca Sud del túnel

Mapa 1: 25.000 ICC Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Desnivell: 1250 m, 5h30

Dimecres al vespre el Carles i la Montse ens suggereixen l'ascensió al coll de Conangles des de la boca sud del túnel de Vielha, amb del cims accessibles des del coll com a possible objectiu, neu per gaudir la baixada garantida. Dijous al mati, arribem al Refugi de Sant Nicolau després d'alguns dubtes perquè a la carretera no hi ha cap indicador pel refugi (cal sortir seguint les indicacions pels camions amb mercaderies perilloses). El refugi i les instal·lacions dels treballadors de la construcció del túnel semblen tancades del tot. Sortim seguint la vall de Conangles d'Oest a Est, al principi per la pista del GR 11 i ja al fons del circ pels vessants per anar a pujar al coll de Conangles 2267 m. Passat el coll, baixem una mica i flanquegem per les pales sota la carena en direcció Sud per anar a buscar una canal que puja al cim. Fa molta calor, la neu està molt tova i amb el pendent tan dret de la canal no ens sentim segurs. Decidim no acabar de pujar al cim. A la baixada la neu primavera està molt bé per esquiar, baixem buscant les millors pales.

Divendres 14/3/14

Montaigu 2339 m

Punt de sortida Chiroulet 1062 m

Desnivell: 1250 m, 6 h.

Mapa 1:25.000 IGN francès 1747 ET. Itinerari 4 de la guia CABOT

El Montaigu, tot i la seva modesta alçada, segons com es veu de lluny, des de la carretera de Bagneres a Campan es mostra impressionant, és d’aquells que et fa pensar: allà pujarem amb esquís? Es veu una aresta llarga i esmolada amb cornises i el cim es veu ben agut. Té dos itineraris d’esquí, un pel Nord i un pel Sud. Nosaltres optem pel Sud perquè pensem que la neu transformada/primavera ens anirà millor. Pel matí, quan circulem per la carretereta que segueix la bucòlica Vallée de Lesponne cap a Chiroulet no les tenim totes: sense el mapa escala 25.000, amb l’inici a una cota de 1000 m relativament baixa i l'orientació Sud de la vall fan que dubtem, hem escollit un itinerari adequat? Hi haurà prou neu per començar sense carregar els esquís? Amb tots els itineraris que tenim a l’abast, esperem no equivocar-nos gaire... Aparquem els cotxes i la pista que hem de seguir dins del bosc pel fons de la vall no té gens de neu, per sort però, desprès de caminar 5 minuts comptats carretejant els esquís, darrera un revolt la pista apareix coberta amb un bon gruix de neu. Amb el mapa 50.000, amb el que recordem de la ressenya i amb les traces antigues que veiem acabem amb una “petita encigalada”. Hem d’abandonar la pista per travessar el riu i pujar cap a l’Est, ens trobem uns 150 m de desnivell per un vessant Sud-est dins d’un bosc sense gens de neu, el bosc és molt bonic, això sí. Anem a buscar les pales damunt el bosc que porten a la carena del cim del Montaigu. Retrobades les pales de neu, tot seguint unes traces, arribem a la aresta massa al Nord. Lluny del cim pugem a una primera punta de 2225 m on veiem clar que per arribar al cim calia flanquejar molt més cap el N per les pales inferiors. Ens calcem els grampons i amb el piolet a la mà i els esquís a l’esquena ens posem a fer tota l’aresta, ben nevada i amb cornises. Els darrers 15 m de l'aresta semblen massa “expo” per arribar al cim. Per sort, la baixada reserva la millor neu primavera que es pugui somiar i a més a més l’encertem de ple, de manera que el tram de carretejar esquís dins del bosc queda reduït a uns pocs metres. Quan arribem al cotxe tots coincidim en que el descens ha estat memorable. Llàstima que els dos restaurants/cafeteries de Chiroulet, així com tots els que anem trobant de baixada al llarg de la vall de Lesponne, estan tancats i la cervesa es fa esperar.

Dissabte 15/3/14

Le Soum de Coste Oueillère 2518 m

Punt de sortida, llac de la Payole 1140 m

Desnivell: 1350 m, 5 h

Mapa 1:25.000 IGN francès. 1748 ET, Néovielle-Vallée d'Aure. Itinerari 20 de la guia CABOT

Comencem pujant cap el Sud per una pista que forma part dels itineraris d'esquí de fons, dins del bosc de Differend, Les pistes estan tancades, el bosc de l’entorn és esclarissat tot i que té uns arbres gegants. La neu de la pista és un autèntic vidre, hi ha alguns trams sense neu al principi que ens obliguen a carretejar esquís uns 10 minuts. La pendent de la pista és considerable i els primers 300 m els guanyem de manera relativament ràpida seguint una direcció de Nord a Sud, aquest primer tram el compartim amb esquiadors que van al Pic Monfaucon. A cota 1440 m, prop les cabanes de Camoudiet, deixem la pista i ens decantem cap a l'Oest per anar a pujar per una vall que anirem seguint fins al final. De pujada, a mitja vall cal superar un parell de ressalts més drets, la pala final arriba ben bé fins el cim. El Soum de Coste Oueillère té dos cims un de 2518 m i un altre de 2429m, nosaltres pugem pel de l'esquerra que és el més alt. La baixada, tot i que la neu no està tant excel·lent com el dia anterior (això seria molt difícil), l’amplitud de les pales i la inclinació de les pendents permet triar sempre un itinerari amb orientació optima per gaudir d'un bon descens. Ens hem guanyat una cervesa amb raclette!

Diumenge 16/3/14

Le Pic des Quatre Termes 2724 m i Pic du Contade (2714)

Punt de sortida, estació d'esquí de la Mongie, 1700 m

Desnivell: 1000 m, 4 h

Mapa 1:25.000 IGN francès. 1748 ET, Néovielle-Vallée d'Aure. Itinerari 14 de la guia CABOT

La nostra primera opció del dia era un altre itinerari que surt de la carretera que puja a la Mongie, el Pic de Ballonque i Pene Lounque (Itinerari 11 de la guia CABOT). L'hem descartat perquè hem vist que havíem de carretejar 300 m de desnivell els esquís. Al final, els canvis i la sortida des de l'estació d'esquí no han resultat gens traumàtics, gairebé no em patit la presència de l'estació, ja que hem començat a un extrem i de seguida hem abandonat la neu trepitjada. A més, ho hem d’admetre: a la tornada, amb la neu crosta, la neu trepitjada no ens ha semblat gens inconvenient. Pujant, les pales estaven en alguns trams regelades i els pendents forts invitaven a posar ganivetes, però en els replans entre mig es fan pans a les pells, quin contras! La pujada des del coll de 2650 m al cim la fem sense esquís. El David i el Xavi ,que avui han de tornar a casa i en volen més, fan un flanqueig cap Sud van a fer el Pic du Contade (2714 m). A la baixada la neu s'ha estovat i està primavera, tot correcte fins a l'alçada de l'estació que està ben encrostada. Durant tota l'ascensió, al Nord queda l'imponent vessant nord del Midi de Bigorre.

Dilluns 17/3/14

Pic de l’Aiguillette, 2519 m

Punt de sortida, boca Nord del túnel de Bielsa,1810 m al costat del semàfor d’entrada al túnel.

Desnivell: 700 m, 3 h

Mapa 1:25.000 IGN francès. 1748 ET, Néovielle-Vallée d'Aure. Itinerari 35 de la guia CABOT

Avui toca una ascensió curta i anar fent via de tornada cap a casa. El Pic de l’Aiguillette és un itinerari dels que tenen sortida a la boca Nord del túnel de Bielsa, té menys de 700 m de desnivell i és molt directe. L'ascensió es veu tota ben clara des de l’aparcament: cal remuntar més o menys tot l’eix de la vall cap el sud-oest fins a un petit coll 2392 m al final i després fer tram cap el sud pels vessant oest uns metres per sota l’aresta rocosa que mena al cim. La guia CABOT indica pujar directament cap el cim per una pala orientada a nord-oest molt dreta a la part superior (arribant directament al collet est del cim). Al mapa 25.000, la ubicació del cim queda a la dreta (al Nord) del collet de cota 2392 mentre que la guia CABOT indica que el cim és la punta de l’esquerra (al Sud) del collet. Anem veient l’itinerari a mesura que anem pujant i corroborem el que sospitàvem a partir de les fotos de la guia i el mapa: amb la neu una mica dura a primera hora millor anar al collet del final de la vall, la pala Nord-oest del cim es veu molt dreta per fer-hi voltes maria amb la neu dura. Al cim, contemplem la immensa paret est del circ de Tromouse i com hi van caient les allaus, ganyipem sense pressa, millor que la neu s’estovi una mica més. Fem el descens des del coll situat a l’est del cim, la pendent al principi és molt dreta i la neu sembla dura. La sortida impressiona, però el Raimon ens mostra la baixada. Cap problema, la neu no està tan dura. A la part alta dels descens la neu primavera està molt bé, després ve una crosta i al final cap el pla “un camp de patates” ple de traces de raquetistes. Arribem a Ainsa al mig dia, visitem la pastisseria dels nostres amics el Joaqui i la Marta i dinem ben d’hora ben d’hora.

(*) FRÉDÉRIC CABOT, Guide - Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées (Volume.2), 58 itinéraires en vallées de Campan, d'Aure et du Louron. RANDO EDITIONS