Travessa Orri-Airoto-Montgarri-Beret 8 i 9/3/2014

Travessa de cap de setmana amb molt bon ambient i companyia entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà ascendint el Tuc del Rosari, pernoctant al refugi d'Airoto i ascendint el Tuc de Bonabé l'endemà.

Grup: Jaume J., Berta A., Pep M., Xavi A., Xavi F, Jordi G. 
Desnivell: +1615/-1785 m (+834/-497 m dissabte, +783/-1285 m diumege) 
Horari: 6h dissabte/ 7h30 diumenge
Meteo: Gran bo, ni un núvol, temperatures altes per l'època.
Neu: Neu variable, ventada, gelada, crosta.
Dificultat: S3,***
Itinerari:
- Dissabte: Parking d'Orri (1860), Estanh de Baciver, Collada dels Estanys del Rosari, Tuc del Rosari (2594). Descens seguint la carena SE i pala NE fins cota 2250 m aprox. per sobre dels plans d'Isavarre. Remuntada fins Collada dels Plans (2350) i descens fins a l'Estany d'Airoto i refugi d'Airoto (2197)
  - Diumenge: refugi d'Airoto (2197), Tuc de Bonabé (2720). Descens per aresta W i vall de Marimanha fins al pont de Marimanha (1585)-Montgarri (1650)-Beret (1845)

Entrem a la vall de Baciver

Consultem el BPA de la Montse i sortim de l'aparcament d'Orri amb les motxilles carregades per passar el cap de setmana de travessa, deixem les multituds de Beret i les traces que es dirigeixen cap el Tuc de Baciver i enfilem en direcció al Tuc del Rosari, des del cim la visibilitat és òptima en totes les direccions, quina munió de cims es reconeixen des d'aquí! 

Descens cap a l'estany d'Airoto

Els vessants S són els que presenten una certa inestabilitat i per això enlloc de descendir cap a Estany de Garrabea seguim la carena en direcció SE i tombem al NE per davallar per pala força dreta que dona al N dels Plans d'Isavarre. Donades les temperatures força altes decidim remuntar el poc desnivell fins a Collada del Plans i dirigir-nos cap al refugi d'Airoto. Descendim la pala que mena a l'Estany d'Airoto, el creuem i a poc d'arribar al refugi, trobem un clot a la neu per dins del qual hi corre aigua del desguàs de l'estany, cosa que ens permet omplir ampolles i estalviar força gas.  

Estany d'Airoto

Tot seguit arribem al refugi amb la seva taulada renovada, l'interior està en bon estat i disposa d'una estufa de llenya, taula i 6 tamborets i matalassos per oficialment 12 places (estretes). Després de dinar augmenta la companyia en arribar l'Stefi i l'Unai provinents del port de la Bonaigua. Encenem l'estufa i al cap d'una estona ens adonem que no calia dur sac de ploma, quina calor! Recollint llenya pels voltants es fa l'hora de sopar dels vuit inquilins esquiadors i a mig sopar arriben 4 persones més amb raquetes i grans motxilles, o sigui que tenim el refugi a plena capacitat. Després d'una curta lliçó improvisada de pronúncia de l'alemany, anem a dormir metre sopen els nouvinguts.

Refugi d'Airoto

Diumenge ens aixequem d'hora amb intenció de dirigir-nos al coll d'Airoto, creuem el llac i en veure el coll de més a prop, força dret i carregat de neu ventada decidim ascendir directament al cim per pendents oberts amb grampons als peus i esquís a la motxilla.

Arribant al cim del Tuc de Bonabé

Cim!

En Xavi A. ens obre traça fins el cim i darrera hi anem tots, amb neu dura o ventada  i alguns trams de neu crosta arribem al cim del Tuc de Bonabé, amb una mica de vent fem les fotos de cim abrigats i anem mirant l'aresta per la que hem de descendir, només veiem el primer tram, és de neu i horitzontal, però treuen el cap alguns trams de roques.

Descens del tuc de Bonabé

Darrer flanqueig de l'aresta del Tuc de Bonabé

Anem baixant,  no és tan difícil com semblava però és força espectacular, hi ha un parell de trams de neu entre roques i algun flanqueig de neu per pendents del vessant S, això és pirineisme de veritat!

Començcem el descens de la vall de Marimanha

S'acaba la aresta, canvi de grampons per esquís i enfilem vall de Marimanha avall, a la part alta neu dura, més avall un parell de pales de neu transformada pel vent i després crosta de la que no se salva ningú del grup. Arribem a la cabanya de Marimanha on fem una pausa per treure roba i jalar una mica i seguim crosta fins entrar al bosc, força tancat, on la neu és una mica més dura. Arribem al pont de Marimanha i ens dirigim a Montgarri sense pells però amb talonera oberta. Un breu descans amb alguna beguda fresca i ja amb pells enfilem cap a Beret, on acaba la nostra travessa de cap de setmana, una "volteta de res".

Cabana de Marimanha

Hem conegut indrets que no coneixíem, hem gaudit, hem rigut, hem carregat i hem après a pronunciar Bratwurst, llàstima de neu a la vall de Marimanha, la primavera s'acosta... I quin cim  més autèntic el tuc de Bonabé!

Bones traces i bones arestes!