El pic de Montlude es un cim destacat situat entre les valls de Torán i de Varradós, a la vall d'Arán.
Desde el meu punt de vista, es un cim que mereix la pena a tot amant de la muntanya i de pujar muntanyes amb esquís, tindre'l en el seu bagatje. La seva amplia visió sobre molts altres cims del Pirineu i la bellessa de la seva ascensió, sobre tot per la seva vessant nord, justifica la dedicació d'un major esforç que per la majoría de altres cims més habitualment visitats en esquí de muntanya. Per aproparse al cim cal primer recorrer uns km. de pista entre els boscos de la vall de Torán, i després pujar, quasi sempre amb els esquís a la motxilla, per un empinat bosc d'impresionant avets. Ja se sap, el que algo vòl algo li coste.
El itinerari comence a la pista de Les a Portet, on vam puguer arrivar en cotxe fins a l'alçada de 1.080 mt., ja que allí s'hi toba un esllavissament de terra i pedres que impossibilita el pas si no es en 4*4.
L'endemà encheguem a les 6:20. Cal baixar a la cruïlla dòn surt la pista que va a Bordius i als prats d'Artigossera. Més endevant deixem a l'esquerra la desviació a Bordius i seguim fins a Artigossera. Aquí passem sobre un pont i seguim fins a un punt on hi tenim as l'esquerra les restes d'una cabana de pastor i a la dreta i per sobre nostre una fita estil vèrtex geodèsic. Aquí hem de deixar la pista i seguir el sender del PR-114 que s'enlaira per un bosc d'avets, característicament de tipo atlàntic, molt bonic. Aprox a 1.600 mt. d'alçada sortim del bosc, calcem els esquís i per amplies pales de neu pujem a un coll destacat. No cal passar per la cabana de Laujó, que deixem a la dreta.
Desde el coll descendim al llac de Laujó, lloc encissador i de gran solitud.
Avancem cap al fons d'aquesta bella coma, seguint l'itinerari del PR, que després va girant cap a la dreta, per assolir el coll de Barracomica, desd'on veurem per primer còp el pic de Montlude, piramidal i sobirá.
Encara aurem de fer un alter petit descens per anar fins al Coth dels Quatre Batlles.
Els últims 200 mts fins al cim els trobem fortament glaçats, fins al punt qu'em de calçar grampons en un tram. I finalment arribem al cim que tant d'esfòrç i coratje ens ha exigit.
La excursió ens ha portat un munt d'hòres _la resenya del llibre "Val d'Arán, 75 itinerarios , esquí de montaña y raquetas , ed. Desnivel, li marque 6-7 hòres pujar i baixar, desde la desviació a Bordius a la pista a Portet, a prop del refugi, aprox 1.340 mt alçada_.
Estem cansats pero radiants d'alegría, i alguns també una mica rascats per relliscades al gel. Tot això ho celebrem amb un bòn plat combinat i uns acudits del Manel.
Hi vam ser: Cesc, Francesc , Fina, Manel , Pili, Lluís i Rosa.
Salut i bònes traces de primavera.
enhorabona!!!!! és preciós!!!!!
ResponEliminaGràcies Berta.
ResponEliminaEl Montlude és un gran cim, no decep en cap cas. Felicitats!
ResponEliminaLa variant per l'oest del Tuc des Neres no la coneixem. Ho investigarem.
Salut!
Sortida potent. "Només" 24,9km amb un desnivell de ±1700m.
ResponEliminaA veure si l'any vinent m'hi puc acostar, un dia que la neu arribi ben avall.
ResponEliminaSuposo que una bona pallissa, pagava la pena, felicitats!
Hola Rosa, som la parella que ens vam trobar abans de l'Estanh de Laujò. Felicitats per l'ascensió. Un vam veure al con final de Montlude des del cim des d'Era Montanheta (Tuc de Guarbes a la vella Alpina, a la nova edició ja està corregit). Nosaltres vam poder continuar perquè ens vam trobar neu dura a partir de l'estany, però a vosaltres us va fer una mica la guitza, segons expliques. Sigui com sigui, tots vam gaudir d'un dia esplèndid. Pots veure la nostra crònica aquí:http://meditacionspirinenques.blogspot.com.es/
ResponEliminaFins a una altra,
Jaume i Montse